Arxiu d'etiquetes: Iguana Teatre

– 222 – Teatre – MAR DE FONS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

MAR DE FONS (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tarda de teatre al Lliure de Gràcia on, abans d’entrar a la sala, vam poder veure les fotografies de Sergio Parra que completen l’exposició fotogràfica “Camerinos” inaugurada el passat 13 de desembre a Montjuïc.

MAR DE FONS és l’última proposta de la companyia mallorquina Iguana Teatre que es presenta dins del recorregut “Memòria obstinada”.

Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles que es va crear el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet.

El títol complet de la proposta és MAR DE FONS (història oculta del desembarcament) i parla del desembarcament de les milícies catalanes republicanes a les Illes Balears i la forta repressió franquista que van patir. Una peça creada a partir de testimonis reals dirigida per Pere Fullana, i escrita per Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom i Pere Fullana.

Sis actors, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra encarnen 57 personatges diferents en un relat que va des d’unes setmanes abans del desembarcament fins a la dècada dels setanta amb la mort d’en Franco. Dos músics, Agustí Aguiló i Miquel Àngel Aguiló ajuden a suavitzar la duresa dels fets narrats i tot plegat ens convida a reflexionar sobre el que va passar i les conseqüències actuals en un món encaparrat en no recordar.

És necessari mirar cap enrere i escriure la història dels vençuts. Es tracta de recuperar la memòria, la dignitat d’aquells que la van perdre injustament i amb això, potser, aconseguir tancar ferides que encara romanen obertes.

L’estiu de 1936 va marcar un abans i un després en la societat mallorquina, segons els membres de la companyia, que ha comprovat que persisteixen els tabús generats al voltant d’aquells fets, així com una fissura en les relacions entre Catalunya i les Illes Balears que té el seu origen en aquest esdeveniment.

Continua llegint →

– Mostra d’Igualada – Teatre infantil – UNA HISTÒRIA VERTADERA – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre de l’Aurora – 2018.04.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 249)

Deixa un comentari

UNA HISTÒRIA VERTADERA (temp. 17/18 – espec. nº 249)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I si al matí els titelles ens parlaven de l’explotació infantil en el món laboral, aquesta proposta de la companyia Iguana Teatre ens vol fer reflexionar sobre el maltractament infantil.

Iguana teatre és una companyia de les Illes Balears, productora i distribuïdora d’espectacles, constituïda el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet. Volen oferir teatre de qualitat on conflueixin diferents manifestacions artístiques amb una investigació continua de noves línies teatrals.

UNA HISTÒRIA VERTADERA amb dramatúrgia i direcció de Pere Fullana, interpretada per Patricia Morales, Alba Flor i Tomeu Blanch ens parlen de com na Berta i na Maria ajuden en Pau a contar la seva història, des del seu naixement com a infant abandonat, passant per la recerca d’una família que l’aculli, per un episodi d’abús greu, per la impossibilitat d’adaptar-se a l’escola i per la difícil recerca de la seva mare que viu a Jamaica.

Es tracta d’un conte surrealista d’un nen que “neix sol a casa” i que espantat per la seva solitud creu que el millor que pot fer és trucar per telèfon a la senyora Paquita de l’Ajuntament, per veure quina solució li pot donar. La burocràcia dels estaments públics poca ajuda li donen i gairebé es renten les mans.

Continua llegint →

– Teatre – WOYZECK (**) – Teatre Tantarantana – 22/01/2014

1 resposta

Ahir varem assistir a l’ultima estrena a Barcelona d’un altre producció dins del “IV cicle de complicitats en xarxa” que s’està celebrant al Teatre Tantarantana de Barcelona.

Aquesta vegada es tracta de revisionar l’obra WOYZECK del dramaturg alemany Georg Büchner, des de l’òptica de la companyia Iguana Teatre, la mes popular de les illes Balears… en un to de cabaret negre amb pinzellades que s’apropen al grotesc i al bufó, segons diuen ells mateixos en el seu programa de ma.

L’autor va morir massa jove, l’any 1836, sense poder acabar aquesta i altres obres. Tot i això, la seva ja mítica obra WOYZECK ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts al abast del esser humà, una òpera de Alban Berg, cinema en varies pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el mon…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.

Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relata en aquesta obra els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat explotat per doctors i els oficials de l’exèrcit. Tracta sobre la corrupció vergonyosa del idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. L’argument es basa vagament en la història real de Johann Christian Woyzeck, un fabricant de perruques i soldat de Leipzig, que assassinà Christiane Woost, una vídua amb qui havia estat vivint, i que posteriorment va ser decapitat en públic.

Continua llegint →

– Teatre – LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES – (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 15/11/2012

4 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Ahir varem assistir a l’estrena a Barcelona i el Teatre Lliure de Gràcia, d’una proposta de teatre que be ve de ses illes, i que nosaltres varem escollir una mica a cegues entre les moltes propostes que ofereix aquesta temporada el Lliure.

Es tracta de LA RARA ANATOMÍA DELS CENTAURES, un recull de contes, sense cap lligam i per tant amb una serie “d’arguments” de poca durada d’una mitjana de 10 minuts cada un d’ells.

Cinc actors són en un espai de trànsit on basteixen sis contes de l’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera escrits el 1979. Un espai que vol simular que en principi sembla una platja desprès d’un naufragi i que a mida que passa el temps, els objectes i els mobles a poc a poc es van ordenant i es posen al seu lloc, convertint l’espai en una llar.

Els darrers pensaments d’un afusellat a la Guerra Civil, la recerca tràgica d’un centaure en un bosc de castanyers per part de dues parelles, una història d’amor trista i profunda d’un ésser molt especial, la culminació de totes les esperances d’un homenet ridícul en un futur que s’endevina pròxim, el relat d’una caça accidentada i l’emotiva reconstrucció d’una llar desapareguda.

D’entrada haig de confessar que aquest tipus de teatre de petits esquetxos no m’acaba d’agradar… i amb aquesta proposta s’ha tornat a confirmar. Sé que darrera d’aquesta proposta existeix molta feina i força il·lusió i per tant no vull desmerèixer en absolut aquest treball, però també haig de dir per ser sincer, que no m’ha arribat a atrapar quasi en cap moment, excepte en un dels contes, on una dona es desfà del seu marit i ho explica amb una comicitat notable.

Aspectes que si em van agradar, l’escenografia i la interpretació dels 5 actors. Però sobretot la musicalitat del català de ses illes i que em va agradar molt i això que no no acabo d’entendre com a mínim el 10% dels mots.

Continua llegint →