ZÀMBIA, MALAWI i MOÇAMBIC
Aquest estiu ens hem decidit per fer un viatge en grup, de la mà de Kananga, una agencia especialista en viatges al Africa i amb la que hem viatjat al Okavango (2002) i a Etiòpia (2006). Aquest cop apostem per la ruta anomenada “la Reina d’Africa” que ens durà a visitar el nord de tres països: Zàmbia, Malawi i Moçambic. I per tercer any consecutiu emboliquem en el nostre somni a la Fina i a la Merche.
Encara avui estem “aterrant” del viatge per Africa que varem començar el dia 1 d’agost, i és que el canvi a la tornada, ha estat “brutal”: el canvi cultural, la feina un altre cop, el tipus de menjar; tornem a la comoditat de la nostra llar, de la nostra Barcelona, però també tornem al estrès, les preses, les obligacions, els horaris rígids; el “nostre” temps deixa de ser nostre de debò i passa a ser propietat de les empreses on treballem…. i ens diuen que hem de donar gracies als “Deus” perquè tal i com estan les coses, ens estan fent un favor al conservar-nos la feina… (de moment).
Casa nostre a Barcelona Casa nostre a Zàmbia
El passat dissabte 25 d’agost, esmorçàvem a Pemba (Moçambic), mal dinàvem a Nairobi (Kenia), volàvem a Europa de nit amb el típic sopar “indigne” pels essers humans, dels avions de rutes transcontinentals, esmorçàvem diumenge 26 a Londres i dinàvem com “ens mereixem” a la marisqueria “Rias de Galicia” de Barcelona…., mentres que a la taula veïna feia el mateix, Ferrán Adriá, celebrant amb família el 72 aniversari de la seva mare. A banda del marisc que varem prendre, per ofegar les penes de la tornada, l’Arrós caldos amb Nècores ens va semblar sublim…. un dels millors que hem menjat mai…. i ho diem nosaltres que ens considerem “especialistes arrossaires”, i és que a casa nostra mai falta la paella setmanal (la millor de la galàxia).
És curiós…. i en cap cas culpabilitçem la marisqueria, però val a dir que en tot el viatge no hem tingut ni un mal de ventre… i el canvi de dinar, de pitjor a “molt millor”, ens ha provocat trastorns intestinals “no desitjats”….. que esperem es regularitzin ben aviat.
El viatge ha estat una experiència enriquidora en tots els aspectes, un viatge “aventura”, que en alguns moments ha passat la frontera del que es podria considerar “aventura” (vista des de el mon dels guiris o “muzungos“, com ens diuen allà)….. per ficar-nos de sobte en la “realitat” dura i extrema de la vida que es viu a l’Africa, sobretot en el tema transport, vivint experiències molt dures.
Aeroport de Barcelona
Almenys és el que a nosaltres ens va semblar al viatjar de nit en “patera” intentant travessar el llac Malawi de 70 km d’ample, amb un motoret de 15 cavalls i sense cap llum, ni els xalecos “salvavides” necessaris per tots els que viatjàvem a la “barca/patera… l’única llum, la de les estrelles, i amb la sensació que el “Capità” no tenia molt clar on anàvem exactament…… o també un altre dia al realitzar una altra travessia en barca per l’oceà Indic, començant la travessia a las 3 de la matinada en plena nit, (un altre cop), per culpa de la marea baixa, encara que val a dir, aquest cop la barca donava millor sensació de seguretat..
Segurament és el viatge mes “dur” que nosaltres hem fet mai i això molt possiblement ha estat vist així perquè ja tenim una edat (… o dos o tres), en la que el cos necessita i demana a crits un altre ritme de viatge i alguna comoditat afegida. Evidentment un viatge d’aquestes característiques no l’haguesim pogut fer sols pel nostra compte, o almenys no en el petit període de temps de 25 dies que ha durat aquesta experiència viatgera en grup.
Hem d’agrair molt especialment al nostre guia Francesc Castanyer, ja que ha estat una gran sort poder comptar amb ell, per tal de solucionar ràpidament els entrebancs que al llarg de la ruta ens hem anat trobant… una ruta sense infraestructures turístiques, si la comparem amb altres rutes ja molt trillades, com les rutes per Kènia, Tanzània, Etiòpia, Namíbia i Botswana, on el turisme ja és quasi massiu.
Aterrant a Londres
Aquesta ruta que visita la part nord dels tres països (la part menys desenvolupada i mes pobre) ja de per si, entre els mes pobres del continent Africà. Qualsevol problema aquí és te que resoldre per un mateix (en aquest cas… el guia), sense apenes recolzament de ningú i prenent decisions al minut o al segon, que poden fer variar el viatge previst considerablement. En aquest aspecte; Francesc ha estat resolutiu al 100% per tal d’intentar complir al màxim el programa establert per l’empresa Kananga (segurament una ruta massa ambiciosa en el poc temps de durada del viatge). El Marqueting “viatger” ven el viatge ràpid, en el que es poden veure moltes coses, però sense asaborir.les amb tranquil·litat, tal i com ens agraden a l’Imma i a mi. Cada cop s’assemblen mes aquets viatges als creuers, on cada mati apareixes en un lloc diferent i et donen tan sols unes hores per què coneguis a toc de xiulet el mes important. Una llàstima.
Francesc (el guia), ha estat pendent en tot moment del grup de 19 “muzungos” que tenia al seu càrrec, a vegades sense poder seure ni per dinar, ni banyar.se als molt llocs on hem pogut fer-ho, ni dormir amb les condicions en les que ho fèiem la resta del grup…. Francesc, tenia clar que estava treballant i pocs moments ha tingut de tranquil·litat i per ell mateix…. ha hagut de suportar alguna esbroncada injusta d’algun “muzungo”, quant els nervis estaven a flor de pell….. encara que haig de dir que el grup en general ha estat “molt mesurat” en tots els aspectes, incluïnt també el de la paciència quan les coses no sortien com s’esperava. Francesc, per nosaltres, sense cap mena de dubte ha estat el “millor” guia de grup que hem tingut mai…. i això que teníem el llistó molt alt amb el guia que varem tenir a la Ruta del Okavango, l’Albert Veleta… ara fa 10 anys.
Pantalla cami de Lusaka
Abans de començar a explicar el dia a dia del viatge, vull comentar que a banda de la duresa, el resultat ha estat una de les experiències “viatgeres” mes agradables que hem pogut viure; potser la mes “real de totes”, almenys la que mes s’apropa a la Africa profunda i real, a pesar de què com a bons “muzungos” hem tingut molts privilegis que els habitants d’aquests països ni tan sols somiam tindre mai a la vida…. viatjar amb transport “privat”, encara que sigui amb “chapa” o en “patera”…. descansar en Lodges i Ressorts plens de luxes que ni nosaltres mateixos mai hem pogut gaudir fins ara. Dinar la major part dels dies amb “dinar” tipus occidental, al comptar amb cuiner propi per l’expedició (en Marc).
Que hem vist en aquests països? …. Que hi ha d’important en aquesta part d’Africa…. per anar tan lluny?….. és el que ens pregunta molta gent, abans i desprès del viatge. Jo el definiria com un apropament a la realitat d’Africa mes profunda, sobretot un apropament a la GENT, la major part d’ells super amables amb nosaltres a pesar de la barrera idiomàtica, i encara que en alguns casos, sobretot en las parts mes trepitjades pel poc turisme existent, es respirava una certa desconfiança, inclús rebuig vers als “muzungos” blancs i la seva mania de fer fotos a tot el que es mou. (… i jo sóc un exemple de “muzungo fotomaníac”, claríssim).
Aeroport Lusaka
No és un viatge de Safari, peró hem vist mols animals sobretot a la reserva de Nort Luanga….. no és un viatge de grans escenaris espectaculars (com poden ser les cataractes Victoria), però hem vist cascades precioses…… no és un viatge de monuments culturals, però hem visitat poblacions colonials portugueses, una d’elles (Ilha de Moçambic), patrimoni de la humanitat per l’Unesco. Hem vist, fins l’extenuació dos grans e immensos llacs d’Africa…. el Tanganika i el Malawi…. i ens hem banyat en ells. Hem navegat amb Dau ( Dhow) per l’oceà Indic i ens hem banyat a indrets paradisíacs…… però sobretot hem contactat amb la GENT als mercats i a les poblacions que hem anat descobrint, als poblats i durant tota la llarga travessia en Camió, chapa, patera, dau, taxis o caminant, …… l’ Africa que visualment a mi m’agrada, on les Cabanyes de fang amb sostre de palla son encara una realitat, on per sort encara no ha arribat la uralita malmetent culturalment la seva forma de vida i transformant les seves cabanyes en autèntics forns microones. Una postal preciosa, però també una forma de vida molt dura per la nostra forma de ser….. encara que molts cops arribes a pensar que son infinitament mes lliures que nosaltres sobretot en el temps de la seva pròpia vida i de com l’administren.
Un viatge dels que m’agraden, pel xoc cultural que representa, i que et fa replantejar moltes coses de la vida que portes, quant tornes a la nostra “realitat”. Necessari per molta gent que mai ha sortit del seu niu, per palpar la realitat del mon en el que vivim.
Dimecres 1 d’agost 2012
Avui comença el viatge encara que fa dies que preparem maletes. El nostre primer vol cap a Londres surt a les 16,05 h i hem quedat a l’aeroport amb la Fina i la Merche a quarts d’una per tal de fer els tràmits de facturació de maletes i tenir temps de dinar. Ens donen las targes d’embarcament fins a LUSAKA (Zàmbia), destí final del segon vol que agafarem a Londres.
A l’aeroport de Londres tenim el temps just de tornar a comprar una crema de sol que ens han pres al control, agafar el tren interior de l’aeroport per anar a l’edifici C i casi be arribar a la porta assignada i embarcar. L’endemà ens assabentarem que el grup procedent de Madrid (la meitat quasi del grup), no podrà agafar aquest vol i els haurem d’esperar a Lusaka. Ens esperen deu hores de vol, sopem i dormim com podem i arribem a Lusaka a les 6,20 hores del mati del dia 2.
Dijous 2 d’agost 2012
Cua per tramitar el visat d’entrada a Zàmbia, deixem constància de la nostre arribada amb el registre de les petjades de les dues mans, primer quatre dits, desprès el polze, primer la mà dreta, desprès l’esquerra. I una foto mirant als ulls al funcionari de torn.
Al sortir coneixem als altres integrants del grup que hem viatjat des de Barcelona i al que serà el nostre guia en aquest viatge, en Francesc Castanyer (autor del llibre “Crónicas desde el sur de Africa” que hem llegit preparant el viatge). Un dels membres del grup ha perdut una maleta.
Com hem de fer temps esperant al grup que viatja des de Madrid, tret d’una persona que no va perdre l’avió, ens acompanyen a un centre comercial on hem de passar el matí, voltant, esmorzant, voltant, sense saber que fer…. ens podrien haver deixat en un mercat popular o al centre de la població…. però no…. ens passem el mati en una mena de Pryca als afores de Lusaka ….. Quin matí mes llaaarrrgggg.
Dinant a l’aeroport esperant als “madrilenyos” – els nostres primers companys comencant per el mig cap a la dreta Angel – Meritxell – Marta – Albert – Xavi – Assumpció – Rafa
Algú molt important esta a punt d’arribar a l’aeroport de Lusaka
La espera però tindrà premi…. per nosaltres un gran premi. Tindrem una gran sorpresa i una inmensa alegria…. però això ja ho explicarem a la següent crònica.
——————————————————————————————————-
