– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (1) – de Barcelona a Lusaka (Zàmbia)

ZÀMBIA, MALAWI i MOÇAMBIC

Aquest estiu ens hem decidit per fer un viatge en grup, de la mà de Kananga, una agencia especialista en viatges al Africa i amb la que hem viatjat al Okavango (2002) i a Etiòpia (2006). Aquest cop apostem per la ruta anomenada “la Reina d’Africa” que ens durà a visitar el nord de tres països: Zàmbia, Malawi i Moçambic. I per tercer any consecutiu emboliquem en el nostre somni a la Fina i a la Merche.

Encara avui estem “aterrant” del viatge per Africa que varem començar el dia 1 d’agost, i és que el canvi a la tornada, ha estat “brutal”: el canvi cultural, la feina un altre cop, el tipus de menjar; tornem a la comoditat de la nostra llar, de la nostra Barcelona, però també tornem al estrès, les preses, les obligacions, els horaris rígids; el “nostre” temps deixa de ser nostre de debò i passa a ser propietat de les empreses on treballem…. i ens diuen que hem de donar gracies als “Deus” perquè tal i com estan les coses, ens estan fent un favor al conservar-nos la feina… (de moment).

Casa nostre a Barcelona Casa nostre a Zàmbia

El passat dissabte 25 d’agost, esmorçàvem a Pemba (Moçambic), mal dinàvem a Nairobi (Kenia), volàvem a Europa de nit amb el típic sopar “indigne” pels essers humans, dels avions de rutes transcontinentals, esmorçàvem diumenge 26 a Londres i dinàvem com “ens mereixem” a la marisqueria “Rias de Galicia” de Barcelona…., mentres que a la taula veïna feia el mateix, Ferrán Adriá, celebrant amb família el 72 aniversari de la seva mare. A banda del marisc que varem prendre, per ofegar les penes de la tornada, l’Arrós caldos amb Nècores ens va semblar sublim…. un dels millors que hem menjat mai…. i ho diem nosaltres que ens considerem “especialistes arrossaires”, i és que a casa nostra mai falta la paella setmanal (la millor de la galàxia).

És curiós…. i en cap cas culpabilitçem la marisqueria, però val a dir que en tot el viatge no hem tingut ni un mal de ventre… i el canvi de dinar, de pitjor a “molt millor”, ens ha provocat trastorns intestinals “no desitjats”….. que esperem es regularitzin ben aviat.

El viatge ha estat una experiència enriquidora en tots els aspectes, un viatge “aventura”, que en alguns moments ha passat la frontera del que es podria considerar “aventura” (vista des de el mon dels guiris o “muzungos“, com ens diuen allà)….. per ficar-nos de sobte en la “realitat” dura i extrema de la vida que es viu a l’Africa, sobretot en el tema transport, vivint experiències molt dures.

Aeroport de Barcelona

Almenys és el que a nosaltres ens va semblar al viatjar de nit en “patera” intentant travessar el llac Malawi de 70 km d’ample, amb un motoret de 15 cavalls i sense cap llum, ni els xalecos “salvavides” necessaris per tots els que viatjàvem a la “barca/patera… l’única llum, la de les estrelles, i amb la sensació que el “Capità” no tenia molt clar on anàvem exactament…… o també un altre dia al realitzar una altra travessia en barca per l’oceà Indic, començant la travessia a las 3 de la matinada en plena nit, (un altre cop), per culpa de la marea baixa, encara que val a dir, aquest cop la barca donava millor sensació de seguretat..

Segurament és el viatge mes “dur” que nosaltres hem fet mai i això molt possiblement ha estat vist així perquè ja tenim una edat (… o dos o tres), en la que el cos necessita i demana a crits un altre ritme de viatge i alguna comoditat afegida. Evidentment un viatge d’aquestes característiques no l’haguesim pogut fer sols pel nostra compte, o almenys no en el petit període de temps de 25 dies que ha durat aquesta experiència viatgera en grup.

Hem d’agrair molt especialment al nostre guia Francesc Castanyer, ja que ha estat una gran sort poder comptar amb ell, per tal de solucionar ràpidament els entrebancs que al llarg de la ruta ens hem anat trobant… una ruta sense infraestructures turístiques, si la comparem amb altres rutes ja molt trillades, com les rutes per Kènia, Tanzània, Etiòpia, Namíbia i Botswana, on el turisme ja és quasi massiu.

Aterrant a Londres

Aterrant a Londres

Aquesta ruta que visita la part nord dels tres països (la part menys desenvolupada i mes pobre) ja de per si, entre els mes pobres del continent Africà. Qualsevol problema aquí és te que resoldre per un mateix (en aquest cas… el guia), sense apenes recolzament de ningú i prenent decisions al minut o al segon, que poden fer variar el viatge previst considerablement. En aquest aspecte; Francesc ha estat resolutiu al 100% per tal d’intentar complir al màxim el programa establert per l’empresa Kananga (segurament una ruta massa ambiciosa en el poc temps de durada del viatge). El Marqueting “viatger” ven el viatge ràpid, en el que es poden veure moltes coses, però sense asaborir.les amb tranquil·litat, tal i com ens agraden a l’Imma i a mi. Cada cop s’assemblen mes aquets viatges als creuers, on cada mati apareixes en un lloc diferent i et donen tan sols unes hores per què coneguis a toc de xiulet el mes important. Una llàstima.

Francesc (el guia), ha estat pendent en tot moment del grup de 19 “muzungos” que tenia al seu càrrec, a vegades sense poder seure ni per dinar, ni banyar.se als molt llocs on hem pogut fer-ho, ni dormir amb les condicions en les que ho fèiem la resta del grup…. Francesc, tenia clar que estava treballant i pocs moments ha tingut de tranquil·litat i per ell mateix…. ha hagut de suportar alguna esbroncada injusta d’algun “muzungo”, quant els nervis estaven a flor de pell….. encara que haig de dir que el grup en general ha estat “molt mesurat” en tots els aspectes, incluïnt també el de la paciència quan les coses no sortien com s’esperava. Francesc, per nosaltres, sense cap mena de dubte ha estat el “millor” guia de grup que hem tingut mai…. i això que teníem el llistó molt alt amb el guia que varem tenir a la Ruta del Okavango, l’Albert Veleta… ara fa 10 anys.

Pantalla cami de Lusaka

Pantalla cami de Lusaka

Abans de començar a explicar el dia a dia del viatge, vull comentar que a banda de la duresa, el resultat ha estat una de les experiències “viatgeres” mes agradables que hem pogut viure; potser la mes “real de totes”, almenys la que mes s’apropa a la Africa profunda i real, a pesar de què com a bons “muzungos” hem tingut molts privilegis que els habitants d’aquests països ni tan sols somiam tindre mai a la vida…. viatjar amb transport “privat”, encara que sigui amb “chapa” o en “patera”…. descansar en Lodges i Ressorts plens de luxes que ni nosaltres mateixos mai hem pogut gaudir fins ara. Dinar la major part dels dies amb “dinar” tipus occidental, al comptar amb cuiner propi per l’expedició (en Marc).

Que hem vist en aquests països? …. Que hi ha d’important en aquesta part d’Africa…. per anar tan lluny?….. és el que ens pregunta molta gent, abans i desprès del viatge. Jo el definiria com un apropament a la realitat d’Africa mes profunda, sobretot un apropament a la GENT, la major part d’ells super amables amb nosaltres a pesar de la barrera idiomàtica, i encara que en alguns casos, sobretot en las parts mes trepitjades pel poc turisme existent, es respirava una certa desconfiança, inclús rebuig vers als “muzungos” blancs i la seva mania de fer fotos a tot el que es mou. (… i jo sóc un exemple de “muzungo fotomaníac”, claríssim).

Aeroport Lusaka

No és un viatge de Safari, peró hem vist mols animals sobretot a la reserva de Nort Luanga….. no és un viatge de grans escenaris espectaculars (com poden ser les cataractes Victoria), però hem vist cascades precioses…… no és un viatge de monuments culturals, però hem visitat poblacions colonials portugueses, una d’elles (Ilha de Moçambic), patrimoni de la humanitat per l’Unesco. Hem vist, fins l’extenuació dos grans e immensos llacs d’Africa…. el Tanganika i el Malawi…. i ens hem banyat en ells. Hem navegat amb Dau ( Dhow) per l’oceà Indic i ens hem banyat a indrets paradisíacs…… però sobretot hem contactat amb la GENT als mercats i a les poblacions que hem anat descobrint, als poblats i durant tota la llarga travessia en Camió, chapa, patera, dau, taxis o caminant, …… l’ Africa que visualment a mi m’agrada, on les Cabanyes de fang amb sostre de palla son encara una realitat, on per sort encara no ha arribat la uralita malmetent culturalment la seva forma de vida i transformant les seves cabanyes en autèntics forns microones. Una postal preciosa, però també una forma de vida molt dura per la nostra forma de ser….. encara que molts cops arribes a pensar que son infinitament mes lliures que nosaltres sobretot en el temps de la seva pròpia vida i de com l’administren.

Un viatge dels que m’agraden, pel xoc cultural que representa, i que et fa replantejar moltes coses de la vida que portes, quant tornes a la nostra “realitat”. Necessari per molta gent que mai ha sortit del seu niu, per palpar la realitat del mon en el que vivim.

Dimecres 1 d’agost 2012

Avui comença el viatge encara que fa dies que preparem maletes. El nostre primer vol cap a Londres surt a les 16,05 h i hem quedat a l’aeroport amb la Fina i la Merche a quarts d’una per tal de fer els tràmits de facturació de maletes i tenir temps de dinar. Ens donen las targes d’embarcament fins a LUSAKA (Zàmbia), destí final del segon vol que agafarem a Londres.

A l’aeroport de Londres tenim el temps just de tornar a comprar una crema de sol que ens han pres al control, agafar el tren interior de l’aeroport per anar a l’edifici C i casi be arribar a la porta assignada i embarcar. L’endemà ens assabentarem que el grup procedent de Madrid (la meitat quasi del grup), no podrà agafar aquest vol i els haurem d’esperar a Lusaka. Ens esperen deu hores de vol, sopem i dormim com podem i arribem a Lusaka a les 6,20 hores del mati del dia 2.

Dijous 2 d’agost 2012

Cua per tramitar el visat d’entrada a Zàmbia, deixem constància de la nostre arribada amb el registre de les petjades de les dues mans, primer quatre dits, desprès el polze, primer la mà dreta, desprès l’esquerra. I una foto mirant als ulls al funcionari de torn.

Al sortir coneixem als altres integrants del grup que hem viatjat des de Barcelona i al que serà el nostre guia en aquest viatge, en Francesc Castanyer (autor del llibre “Crónicas desde el sur de Africa” que hem llegit preparant el viatge). Un dels membres del grup ha perdut una maleta.

Com hem de fer temps esperant al grup que viatja des de Madrid, tret d’una persona que no va perdre l’avió, ens acompanyen a un centre comercial on hem de passar el matí, voltant, esmorzant, voltant, sense saber que fer…. ens podrien haver deixat en un mercat popular o al centre de la població…. però no…. ens passem el mati en una mena de Pryca als afores de Lusaka ….. Quin matí mes llaaarrrgggg.

Dinant a l’aeroport esperant als “madrilenyos” – els nostres primers companys comencant per el mig cap a la dreta Angel – Meritxell – Marta – Albert – Xavi – Assumpció – Rafa

Algú molt important esta a punt d’arribar a l’aeroport de Lusaka

La espera però tindrà premi…. per nosaltres un gran premi. Tindrem una gran sorpresa i una inmensa alegria…. però això ja ho explicarem a la següent crònica.

——————————————————————————————————-

Anar al capítol següent

37 pensaments sobre “– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (1) – de Barcelona a Lusaka (Zàmbia)

  1. Diari de la Bona Vida

    Com molts vespres ens disposem a llegir alguns blocs que seguim a la xarxa i l’alegria i sorpresa és enorme al veure que heu tornat a casa (bé, potser per vosaltres no tant, sobretot si la tornada a la realitat és dura…) Això significa un munt de cròniques del vostre apassionant viatge que llegirem amb moltíssimes ganes. Ben tornats!!!
    Uf, segur que teniu un munt d’anècdotes per escriure, ja que la vostra ruta sembla espectacular. Ja fa temps que ens estem pensant algun viatge per l’Àfrica, i inclús ja hem mirat amb la gent de Kananga, però encara no ens hem decidit del tot. Segur que les vostres cròniques viatgeres ens ajudaran a fer-ho.
    Una abraçada i encantats de tornar-vos a llegir!!!
    Manel & Cristina

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gracies per la vostre rebuda.

      Teníem ganes de tornar aquest cop, perquè necessitàvem tornar al nostra entorn privilegiat i descansar uns dies…. A banda d’acabar de prendre el maleit “malarone” per prevenir la malaria… I que m’esta fent micas el fetge.

      Per altra banda, tornar a casa significa tornar a estar tancat a l’oficina la major part del dia… I això desprès de 45 anys de fer-ho dia rere dia, comença a ser realment dur.

      Però no ho dubteu, continuaré explicant al Bloc tot el que fem per tal de compensar la rutina del dia a dia.

      Molt recomanable si no coneixeu Africa, posar-se en mans de Kananga i fer per exemple la ruta llarga de la Ruta del Okavango. És força light i fàcil de fer, però alhora molt espectacular tot el que es visita.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  2. rosa maria lapeira gascòn

    Aquest any, us heu possat aviat a escriure, això vol dir que esteu agafant esperiençia i aixo ens està be…esperem que la ùltima part, no coinsideixi amb el del proper any…per cert, qué teniu pensat ja alguna cosa????’jajajajaja. Petons

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      El que passa es que aquest any hem fet abans les vacances i encara no ha començat la temporada teatral/musical i per sort, encara tenim jornada intensiva. L’any vinent ??? de moment planificarem una setmaneta que encara ens queda de vacances per fer alguna altre escapada dins d’aquest any. Petons.

      M'agrada

      Respon
      1. rosa maria lapeira gascòn

        Ahhh!!!! Ja esteu aixi???? Es veu que no esteu prou cansats, eh???. Dons vinga acabeu primer d’explicar aquest, val??? No ens deixeu en suspens!!! Petonets a tots dos!!!

        M'agrada

        Respon
    1. Imma

      Gràcies per la rebuda !!! L’unic problema que te anar a l’Àfrica la primera vegada es que quedes enganxat, te alguna cosa especial que fa que tinguis ganes de tornar, val molt la pena, la ruta del Okavango ó Etiopia son impressionants.

      M'agrada

      Respon
  3. Mª Carmen

    Aunque ya os lo dije por teléfono ¡bienvenidos!. Leeré con un interés especial esta crónica pues conozco “algo” esa parte de África que habéis recorrido (Malawi y Mozambique) y desde los contextos que habéis podido conocer. Una abrazo y ¡espero el siguiente capítulo!

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Crec que no tindrà res a veure el que vas viure tu amb el que hem viscut nosaltres, encara que hem contactat amb la gent, som conscients del nostre rol en el viatge, turistes, “muzungos” portadors de diners i espectadors d’una forma de vida que ens es aliena. Ja ho aniràs veient !!!!!!! un petó.

      M'agrada

      Respon
  4. josep

    Ja tenia “mono” de cròniques exòtiques. La cosa promet. Espero amb candeletes la “Immensa sorpresa” que ens explicareu en el proper capítol.
    Una abraçada i benvinguts!

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Bona nit Kalamar !!!

      De valents aquest cop no massa, ja que anavem recolzats per un grup que entre tots feiem la veintena (de número… no d’edat, com comprobaras).

      Quedareu ben servits tots els que ens llegiu…. jejejeje

      M'agrada

      Respon
  5. Joaquim

    Caram parella!
    Us admiro. A la vida, al menys aquesta que estic passant ara, seria capaç de fer un viatge així, em sembla admirable i sorprenent.
    Seguiré les passes de tota aquesta nova experiència.
    La pregunta, encara que precipitada és: I després d’això que us queda?
    Ben tornats!, us enyoràvem

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Viatjar és un VICI i un PLAER enorme…. no pas un aspecte per admirar. Nosaltres si que t’admirem per la gran tasca que fas a “In Fernem Land”, per tal de promocionar el bon gust musical.

      Ens agradaria molt que seguissis les nostres passes, encara que per el que sembla no t’atrau massa aquest tipus de viatge… però espera que acabem d’explicar-ho i a lo millor acabes canviant d’opinió.

      A mida que viatges… mes i mes… el mon sembla que es faci mes i mes gran e inabastable, quasi bé com la “Musica”, que mai podrem escoltar tot el que ens agradaria. Ens queda per conèixer, jo diria que casi TOT el planeta Terra.

      Nosaltres també t’enyoràvem perquè per per aquelles terres no hem pogut seguir les teves cròniques.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Benvinguda a “Voltar i Voltar” i gracies per el teu primer comentari, encara que ja se que fa una mica que ens segueixes gracies a Rosa Mary, la meva nebodeta “italiana”.

      Ens fa il.lusió que segueixis les nostres cróniques viatgeres.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  6. Mercedes

    Queridos “muzungos”. Me alegra mucho tener noticias vuestras; espero con auténtico interés la sucesión de relatos que prometen ser muy interesantes.

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Dons ja veus, un any esperant i ja de tornada, “vivitos y coleando” i ara a intentar recordar i resumir tot el que hem viscut intensament en aquests 26 dies !!!!!! que no us passi res !!!!!

      M'agrada

      Respon
      1. Joaquim

        A vegades passa Miquel, jo sempre miro la carpeta dels spam i algunes vegades trobo comentaris que no ho són. Com van a parar a allà i el per què?, no ho sé.
        Bé, com us he dit mes amunt, me’n alegro que ja sigueu aquí, sans i estalvis, disposats a explicar-nos les mil i una aventures.

        M'agrada

        Respon
  7. rosa maria lapeira gascòn

    Joaquim, no et preocupis…estàn estàn, dues vegades, jajajajaja….et dic que, jo la penso com tù…es pot dir que tenem collo,…s a fer aquests viatjes?? No??? Be, dons és el que penso, gaudeixo del qué espliquen i de les fotos pero no sé si m’atreviria a fer un com aquest…potsser amb un’altra vida??? Qui sap!!!! Una abraçada!!

    M'agrada

    Respon
      1. rosa maria lapeira gascòn

        Oih!!! I tan que estàn fets a mida!!! Santa Imma!!! jajajajaja Amb tot i això que estimo molt el meu tiet pero té molt merit l’Imma del que és ara en Miquel…no t’emprenyis tiet!!!!

        Petons!!!!

        M'agrada

        Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Rosa Mary…. menys mal que anar a aquets tipus de viatges no és majoritari… sino perdria bona part del seu encant. Gaudir de la soledat “turística”, sense cap “muzungo” a la vista en ple mes d’agost no te preu. Tampoc te preu el conèixer cultures i formes de vida absolutament diferents a la nostra…. creu-me, enriqueix MOLT.

      Si tots tinguéssim els mateixos gustos, ens trobaríem tots al mateix lloc… quin horror!!!

      Com deia abans en una resposta prèvia, per nosaltres el “VIATJAR” és el plaer mes intens que ens pot oferir la vida… i no únicament viatgem a “llocs insòlits”, com ja saps prou bé.

      Un petó

      M'agrada

      Respon
      1. rosa maria lapeira gascòn

        Ja ho sé que us agrada molt viatjar i anar a llocs que com aquell que diù, no ha trepijat ànima viva,” només els residents” però no treu que teniù molt de coratje…que jo, desgraciadament no tinc…per no parlar del cost….inarribable!!!! Amb tot i això que en feu una gran enveija podrida!!!! Dona’t que els meus estalvis no m’ho permeten…gaudeixo de les fotos que m’envieu vosaltres i altres amics o coneguts…també aixo és una mena de viatja, una mica imaginari però sempre un viatje de fantasia….i ja és alguna cosa.

        Petonets!!!!

        M'agrada

        Respon
        1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

          Una de les raons per la que fem el Bloc és precisament per compartir experiències amb altres persones. Ens agrada saber que t’agrada seguir els nostres viatges de forma “virtual”. Jo també segueixo a molta gent que viatja… i com tu també somnio en fer realitat el que fan altres persones…. com per exemple la “Volta al mon” durant un període d’un any… quan estem totalment lliures… tenim encara una mica de salut i uns estalvis per poder fer-ho. Crec que son massa coses a la vegada.

          M'agrada

          Respon
          1. Rosa Maria Lapeira Gascon

            A mi a part dels diners, en fa falta una persona que vulgui viatjar i per a desgracia, no la tinc al meu costat, com la tens tù amb l’Imma…

            Petonets.

            M'agrada

            Respon
            1. Imma Barba

              Crec que lo primer de tot has de tenir las ganes de viatjar i conèixer cultures i mons diferents, deixant en un segon terme las comoditats i les planificacions i deixar la ment oberta per adaptar-te a totes les situacions bones o no tan bones que s’et presentin. El viatge s’adapta a las possibilitats econòmiques del moment, pots anar mes o menys lluny i que sigui mes o menys llarg, però viatjar si es el que realment vols. I si pots viatjar amb la persona que estimes millor que millor, però tampoc es absolutament imprescindible.

              M'agrada

              Respon
  8. Retroenllaç: - Voltant per AFRICA – Agost 2012 (24) – illa de IBO – Moçambic | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.