Arxiu d'etiquetes: Crónicas desde el sur de Africa

– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (1) – de Barcelona a Lusaka (Zàmbia)

ZÀMBIA, MALAWI i MOÇAMBIC

Aquest estiu ens hem decidit per fer un viatge en grup, de la mà de Kananga, una agencia especialista en viatges al Africa i amb la que hem viatjat al Okavango (2002) i a Etiòpia (2006). Aquest cop apostem per la ruta anomenada “la Reina d’Africa” que ens durà a visitar el nord de tres països: Zàmbia, Malawi i Moçambic. I per tercer any consecutiu emboliquem en el nostre somni a la Fina i a la Merche.

Encara avui estem “aterrant” del viatge per Africa que varem començar el dia 1 d’agost, i és que el canvi a la tornada, ha estat “brutal”: el canvi cultural, la feina un altre cop, el tipus de menjar; tornem a la comoditat de la nostra llar, de la nostra Barcelona, però també tornem al estrès, les preses, les obligacions, els horaris rígids; el “nostre” temps deixa de ser nostre de debò i passa a ser propietat de les empreses on treballem…. i ens diuen que hem de donar gracies als “Deus” perquè tal i com estan les coses, ens estan fent un favor al conservar-nos la feina… (de moment).

Casa nostre a Barcelona Casa nostre a Zàmbia

El passat dissabte 25 d’agost, esmorçàvem a Pemba (Moçambic), mal dinàvem a Nairobi (Kenia), volàvem a Europa de nit amb el típic sopar “indigne” pels essers humans, dels avions de rutes transcontinentals, esmorçàvem diumenge 26 a Londres i dinàvem com “ens mereixem” a la marisqueria “Rias de Galicia” de Barcelona…., mentres que a la taula veïna feia el mateix, Ferrán Adriá, celebrant amb família el 72 aniversari de la seva mare. A banda del marisc que varem prendre, per ofegar les penes de la tornada, l’Arrós caldos amb Nècores ens va semblar sublim…. un dels millors que hem menjat mai…. i ho diem nosaltres que ens considerem “especialistes arrossaires”, i és que a casa nostra mai falta la paella setmanal (la millor de la galàxia).

És curiós…. i en cap cas culpabilitçem la marisqueria, però val a dir que en tot el viatge no hem tingut ni un mal de ventre… i el canvi de dinar, de pitjor a “molt millor”, ens ha provocat trastorns intestinals “no desitjats”….. que esperem es regularitzin ben aviat.

El viatge ha estat una experiència enriquidora en tots els aspectes, un viatge “aventura”, que en alguns moments ha passat la frontera del que es podria considerar “aventura” (vista des de el mon dels guiris o “muzungos“, com ens diuen allà)….. per ficar-nos de sobte en la “realitat” dura i extrema de la vida que es viu a l’Africa, sobretot en el tema transport, vivint experiències molt dures.

Continua llegint