Un altre abonament d’aquesta temporada que finalitza; el diumenge 3 de juny anem al concert matinal de l’OBC al Auditori per escoltar l’últim concert de la temporada sota la direcció del seu titular Pablo González.
Com sempre intento preparar-me el concert amb una audició prèvia amb Spotify en una de los moltes opcions que ofereix, de diferents orquestres. Aquesta vegada no acabo d’entrar en la musica de Mahler, però penso que serà molt diferent i millor al anar al concert en directe. Malauradament els mes auguris no millorant massa i no es un concert que m’hagi aportat sensacions agradables i si en canvi un cert avorriment.
Pablo González
Tot d’una tirada i sense descans l’Orquestra Nacional de Catalunya ens interpreta el següent programa :
1 – Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962) – LA ROSA ALS LLAVIS (**) – Sis cançons per a veu i orquestra sobre “El poema de la rosa als llavis” de Joan Salvat Papasseit.
Una peça musical agradable al oïda, interpretat per la soprano Elena Copons que amb una bona veu ens va anar desgranant les 6 cançons molt breus, ja que en total va durar tan sols 10 minuts. La vocalització d’Elena es molt millorable ja que no varem entendre ni dos paraules seguides, i això que la peça es en Català…. però com si fos en Alemany, ja que si no haguéssim llegit el text en el programa de ma, no ens haguéssim assabentat de res.
No em va emocionar gens aquesta obra… no em va disgustar pas, però en cap moment vaig vibrar…. i això en mi no em passa sovint.
2 – Gustav Mahler (Kalischt…actualment República Txeca 1860 – Viena 1911) – EL CANT DE LA TERRA (***), sobre poemes de Hans Bethge.
En realitat, aquesta era la peça principal del concert i en la que es van involucrar al 100% l’orquestra i el seu director. Va sonar en conjunt força be i els solistes van brillar en moments puntuals. Alternativament van cantar 3 peces cada un dels protagonistes vocals, el tenor Donald Litaker i el bariton Christian Gerhaher.
Donald Litaker, amb una veu potent i sense partitura va cantar esplèndidament, però sota el meu punt de vista, el va superar en qualitat el baríton Christian Gerhaher, amb una sensibilitat força diferent. Aquesta Simfonia, que tindria que ser la novena del compositor, no la va anomenar mai així per por que li passes el mateix que a Brucner o a Beethoven…. que la novena va ser la ultima que van composar.
El començament aquest compositor va composar bàsicament “Lieders” i encara que desprès es va iniciar en Simfonies, aquesta “El cant de la Terra” va recórrer a l’orquestra per sustentar i complementar les veus solistes.
Tinc que reconèixer que en cap moment em va “atrapar”, encara que reconec que es un obra important dins del mon de la musica. Potser es que jo no tenia el dia com em va dir l’Imma… potser si; el que si se, es que no el recordaré com un dels millors concerts de la temporada.
Hem renovat l’abonament per la temporada vinent i per tant a partir del 7 d’Octubre del 2012 tindreu de nou les nostres cròniques de l’OBC.
Teniu la oportunitat de veure el concert integre mitjançant el nou mitja de comunicació MEDICI TV, i de forma gratuïta durant 3 mesos. Per accedir premeu AQUÍ
——————————————————————————————————
– L’Auditori – Preus de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros – Abonament temporada)
———————————————————————————————————
