Al novembre/desembre passat quan voltàvem per Londres, els cartells de la pel.licula CHICO & RITA envaïen literalment els passadissos del Metro. Li vaig comentar a l’Imma que m’agradaria molt anar a veure-la, però varem preferir gaudir dels Musicals que a casa nostre tan difícil son de veure…. i esperar a que l’estrenessin a casa nostre.
La pel.licula CHICO & RITA va ser estrenada a Londres el passat 19 de Novembre del 2010 i 100 dies desprès, per imposicions de la productora, el divendres 25 de Febrer del 2011, per fi va ser estrenada a Espanya. Varem anar el dia de l’estrena….en teníem forces ganes.
Es una pel.licula EXTRAORDINÀRIA, que ja d’entrada recomano a tothom. Han estat 2 any d’intens treball de variïs equips dirigits conjuntament per FERNANDO TRUEBA i XAVIER MARISCAL. La pel-licula va ser rodada amb personatges de carn i ossos i un cop acabada la van facilitar a variïs equips d’animadors de variïs països, perquè transformessin la pel.licula en dibuixos animats.
La musica de BEBO VALDES es va incorporar a aquest projecte… i ara podem gaudir d’aquest meravellós resultat. Han aconseguit fer una pel.licula de ficció però basada en molts fets reals, amb una animació que alguns critiquen per “lenta” i poc precisa però que a mi em sembla sublim precisament per aquesta mateixa raó.
M’agraden els dibuixos d’en MARISCAL… estic enamorat des de fa molt anys de la musica de BEBO… i les direccions de TRUEBA m’agraden força, especialment en les seves incursions en el cinema musical (calle 54 per exemple, que per mi va significar el descobriment del jazz latino).
Quina millor combinació podria demanar ???
CHICO & RITA es un prodigi musical i visual. El seu principal entorn es la ciutat de LA HABANA que amb els seus preciosistes dibuixos, descriu fil per randa i amb una mestria increïble l’època dels finals dels anys quaranta i de la revolució cubana, els seus carrers, la seva gent, el malecón, la prostitució, …. i desprès el canvi de ciutat i els somnis complerts a la NOVA YORK de l’època …. els seus neons i el music hall…el transit…el paisatge nevat de Central Park,… el progres i la modernitat….. els anuncis lluminosos de cines, teatres, i sales de jazz….
Les escenes de la pel.licula que m’han quedat per sempre a les meves pupil·les, son innumerables… escenes intimes de Chico i Rita, a l’habitació de la Habana, mentres les cortines transparents es belluguen suaument per la brisa i a traves d’elles es veuen les taulades de la ciutat….les persecucions amb cotxe estan molt ben aconseguides, els carrers amb la roba penjada a les finestres…. les façanes despintades i brutes.
I sobretot la música… el jazz latino i la música cubana, es la protagonista principal d’aquesta pel.licula.
Es quasi be l’historia de l’evolució del jazz :
“Va ser el moment, quan nous músics de la talla de Charlie Parker i Dizzy Gillespie van sorgir amb una nova classe de música, poc adequada per el ball, plena de notes, tocat a tota velocitat, una música que avui anomenem jazz. I llavors van arribar el cubans. Chano Pozo va ser el primer percussionista que va tocar en un conjunt de jazz. Era un nou instrument. Portava tots aquests ritmes llatins i africans que eren molt nous per a aquests músics i clar, aquest instrument canvia el ritme. El percussionista ha de tocar de manera diferent “.
Os deixo una mica de música de la pel.licula (clickeu a sobre dels noms de les cançons per escoltar.les)