LA SINFONÍA DEL TIEMPO de l’Álvaro Arbina – (temp. 17/18 – llibre nº 039)
Per Imma Barba –
Aquesta és la segona novel·la del jove escriptor alabès Álvaro Arbina que va entrar en el món literari amb “La mujer del reloj“, llibre que vaig llegir fa un temps, i em va agradar força.
Samuel L. Higgins és un científic d’Oxford, que malgrat el menyspreu de la comunitat educativa, està disposat a desxifrar la simfonia que oculta l’esdevenir de la història.
Ambdues històries conflueixen de forma tràgica i misteriosa, tan misteriosa com l’armari del temps que està a la casa vella de la família i on l’Elsa rep missatges i fotografies del passat.
I seguint la investigació amb l’Elsa, la novel·la salta de Bilbao amb residències de gent ponderosa i les mines, al Londres industrial, de Sudàfrica amb la Guerra dels Boérs a la Cuba colonial i els seus esclaus, o a la Viena de Sigmund Freud.
“La sinfonía del tiempo” és una emocionant història d’amor, una gran saga familiar i una poderosa intriga històrica. Un fascinant viatge als temps de l’acer i el carbó, dels edificis de ferro i cristall, dels avanços industrials i científics, de la desigualtat social i el refinament burgès.
Una novel·la amb una trama molt complexa, que cal llegir amb tranquil·litat, i que compta amb gran detallisme en la descripció de les escenes i dels diferents escenaris.
Un llibre que m’ha agradat llegir.
Álvaro Arbina va néixer a Vitòria el 1990, i és arquitecte. Amb vint-i-quatre anys escriu la seva primera novel·la “La mujer del reloj” (2016), un thriller històric. Deixa la seva feina d’arquitecte per dedicar-se plenament a la literatura, carrera que es consolida amb aquesta segona novel·la.