Aquesta Diada de SANT JORDI, per mi ha estat molt especial, perquè em pensava fa unes hores que no podria sortir de casa i per primer cop únicament la podria veure a través de la televisió. Per sort a la feina de l’Imma, la tarda de Sant Jordi ha estat considerada festiva; això ha facilitat que a primera hora de la tarda, ja ens hem pogut desplaçar amb el ferrocarril de la Generalitat de l’Avinguda Tibidabo fins al centre, amb el meu “descapotable”.
En arribar a Rambla Catalunya, evidentment estava ple de gom a gom, però no era encara l’hora punta que tothom coincideix passejant pels mateixos llocs; he volgut desplaçar-me fins a la floristeria on acostumo a comprar la rosa per l’Imma i també per la meva filla Ruth; he hagut de fer cua força estona, però ha pagat la pena.
També he pogut comprovar les dificultats que els minusvàlids pateixen diàriament per fer vida el més normal possible, ja que en tornar a casa al final de la tarda, els ascensors de Provença i Plaça Catalunya estaven espatllats, i això ha fet que tinguéssim que desplaçar-nos amb el meu “descapotable” auto propulsat per la força de l’Imma fins a l’estació de Gràcia. Haig de denunciar que la parada de Metro que tenim a tocar de casa, Vallcarca, és de les poques estacions que no te encara ascensors, malgrat que és de les estacions que te mes desnivells de tot Barcelona.
Però estic molt content, perquè almenys he pogut viure de nou una Diada, encara que aquesta vegada vista des d’una alçada més baixa. La Diada de Sant Jordi, és potser el dia més important de l’any, perquè veus el somriure a la cara de tota la gent amb la que et vas creuant en el teu camí.
M’acaba d’arribar un missatge d’un bon amic, que diu així:
Hi ha un raconet de la terra anomenat Catalunya on un dia de primavera les persones s’aturen, es miren als ulls, es regalen roses i llibres, i es diuen t’estimo. Hi ha res més bonic?
Sí, aquesta Diada per mi, encara ha estat molt més especial.
Feliç Diada de SANT JORDI a tothom !!!
Ah … i aquests són els llibres que ens hem regalat …
