Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Avui fa tot just vuit dies que vàrem publicar la nostra decisió de fer un nou plantejament al Blog, Creiem erròniament que podríem dedicar més temps a altres activitats, com fer petites sortides properes al nostre entorn o inclús realitzar llargs viatges al voltant del món.
L’endemà d’aquella publicació, ens va topar amb la crua realitat del que ara mateix estem vivint amb la pandèmia del maleït coronavirus.
Fa una setmana que estem confinats a casa, des de dimarts passat, primer voluntàriament per ser considerats persones de risc i obligatòriament des del passat dissabte per l’estat d’alarma que s’ha decretat en tot l’estat espanyol. Per tant, adéu no solament al Teatre, sinó també als nostres somnis de poder viatjar, almenys per un llarg període de temps. Aquesta setmana hem hagut d’anul·lar totes les activitats culturals, així com els viatges previstos durant els mesos d’abril a juny a Eivissa o Tenerife.
Però el més greu que ens ha passat des de llavors, és que aquest divendres 13 de març, ens va trucar la família d’un dels millors amics nostres, per informar-nos que el nostre amic Josep havia mort a causa d’una pneumònia provocada pel maleït coronavirus. És angoixant assabentar-se per telèfon i no poder fer ni tan sols una abraçada a la seva parella ni tampoc poder assistir al seu funeral. Un amic amb el que hem compartit moments de felicitat, forces vetllades tant a casa seva com a casa nostra … i alguns llargs viatges, recordem per exemple Etiòpia, Iemen, Israel, Jordània o Síria.
Estem convençuts que aquella escapada de quatre dies a Cadaqués (prevista i reservada des de feia molts mesos per celebrar l’aniversari de l’Imma), potser serà l’última que podrem fer en molt de temps. Almenys ens va servir però per reflexionar i donar-nos-en que aquests petits moments on sortim de la nostra rutina diària, són segurament el més preuat que ens ofereix la vida, quan podem gaudir d’una bona salut.
Ara ens interessa a tots quedar-nos confinats a casa per intentar en la mida del possible no infectar-nos i sobretot no fer de ventiladors i transmissors d’aquest virus letal.
Ens hem replantejat el fet de publicar o no aquesta ressenya precisament pel moment d’angoixa que tots estem vivint, però finalment hem decidit fer-ho per fer palès que quan sortim d’aquest tràngol, cal viure el més intensament possible, gaudint dels petits plaers, com passejar tranquil·lament per la nostra preciosa geografia … o fruint de la gastronomia dels nostres restaurants.
——————————————–
DIJOUS DIA 5
Vam sortir de Barcelona el dijous dia 5 de març amb un dia esplèndid i moltes ganes. Després d’aparcar el cotxe a la riera ens vam dirigir a l’apartament que teníem contractat per a les tres nits, es tracta dels “Apartaments Compartir” (🐌🐌🐌), situats al mateix centre de la població, això si, sense vistes, però on vam gaudir d’una gran tranquil·litat. Són uns apartaments gestionats des del restaurant del mateix nom, d’una forma molt satisfactòria.
Per celebrar l’aniversari, vam anar a dinar al restaurant COMPARTIR (🐌🐌🐌🐌🐌), que havíem reservat feia un parell de mesos i vam gaudir de l’excel·lent menú degustació que ofereixen.
This slideshow requires JavaScript.
Un menú “sorpresa” de 10 plats i 3 postres, que realment ens va sorprendre i agradar molt. Excel·lent qualitat del servei i magnífic equilibri del menú.
Després de dinar vam fer una llarga passejada pel poble de Cadaqués aprofitant la llum per fer un munt de fotos i vam acabar la tarda fent un cafè al Bar Boia, amb unes vistes espectaculars.
This slideshow requires JavaScript.
——————————————–
DIVENDRES DIA 6
Avui tenim entrades per la Casa Museu Salvador Dalí a Port Lligat, per tornar a veure de nou el que havia estat un dels “caus” de Dalí. Un dia inicialment esplèndid ens fa decidir a anar caminant fins a Port Lligat i fer la visita.
This slideshow requires JavaScript.
Un espai i un lloc que ens torna a emocionar per la història que amaga darrere els seus murs. Gaudim molt de la visita i fem un munt de fotos.
This slideshow requires JavaScript.
Abans d’acabar la visita comença a ploure… com va ploure !!!, fins i tot va caure pedra. De seguida es van formar basals i rierols que, malgrat els paraigües que dúiem, ens va fer arribar a l’apartament totalment xops.
Però no ens desanima, canvi de mitjons i sabates i cap a dinar.
Avui tocar provar CASA ANITA (🐌🐌🐌🐌), un restaurant familiar on vam gaudir d’un tracte excel·lent i una cuina realment magnifica.
This slideshow requires JavaScript.
Un restaurant realment curiós, acollidor i petit, amb taules compartides on acabes establint converses amb la resta de comensals. Molt agradable.
This slideshow requires JavaScript.
Després de dinar una estoneta a l’apartament i una nova passejada pel poble en direcció contrària a la del dia abans. Tranquil·litat i pau en una tarda solejada.
——————————————–
DISSABTE DIA 7
Avui ens llevem amb una tramuntana espectacular. Teníem pensat anar al Cap de Creus però creiem que amb aquest vent tan fort no és una bona idea i canviem de plans.
Decidim fer una passejada amb el cotxe i anar fins a COTLLIURE fent algunes parades pel camí, Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls sur Mer i Port Vendres.
COTLLIURE conserva l’encant d’un poble banyat pel mar, una badia amb el castell Real a una banda i la torre Madeloc i l’església dels Àngels a l’altra banda.
This slideshow requires JavaScript.
Fem una passejada de banda a banda i gaudim d’una gran tranquil·litat malgrat que aquí hem trobat força turisme. Decidim dinar al restaurant LE VAUBAN (🐌🐌🐌🐌), un petit i acollidor espai amb únicament quatre taules i una terrassa (on avui el vent no permet l’estada) on degustem un menú de 19 euros, amb una magnífica relació qualitat-preu.
This slideshow requires JavaScript.
Una passejada pels carrers del poble…
This slideshow requires JavaScript.
… i tornada a Cadaqués, per una de les costes més espectaculars de Catalunya.
This slideshow requires JavaScript.
——————————————–
DIUMENGE DIA 8
Com per art de màgia avui ens aixequem amb un dia esplèndid i sense un bri de vent. Decidim fer l’excursió al Cap de Creus aprofitant el magnífic dia. Volem visitar novament el Paratge del Pla de Tudela, on abans estaven les 370 construccions del Club Mediterranée que va ser desmantellat en 2010 recuperant el paratge natural.
Com trobem l’accés tancat ens dirigim en primer lloc al far del Cap de Creus i fem un tomb admirant les magnífiques vistes i les capricioses formacions rocoses.
De tornada a l’entrada del Paratge del Pla de Tudela ens trobem amb la sorpresa de què continua tancat l’accés als cotxes, tot i que la web i el cartell de l’entrada indica que obren a les deu; no ens queda més remei que aparcar a un pàrquing situat a mig quilòmetre. Retrocedim caminant i fem la visita d’aquest increïble Paratge, per nosaltres un dels llocs més màgics de tot Catalunya.
This slideshow requires JavaScript.
Un espai espectacular, situat en un paratge natural que per sort ha recuperat l’encant que tenia bona part de la costa Brava, amb unes vistes increïbles, que gaudim de valent durant el recorregut de 3 hores que triguem per fer al camí a peu fins a la cala Culip, entre l’anada i tornada.
Podeu veure el recorregut i tota la informació clicant en aquest ENLLAÇ
Tornem a Cadaqués i dinem al restaurant ES GREC (🐌🐌🐌+🐚), situat just al davant del nostre apartament. Com som els primers podem gaudir d’un plat de garoines que enguany pensàvem que no tastaríem a causa del passat temporal Gloria. La cuina és molt senzilla, però els productes són d’una gran qualitat.
This slideshow requires JavaScript.
I tot s’acaba, recollim l’equipatge de l’apartament i cap a casa, sense saber encara que comença una temporada llarga de reclusió ….
Estàvem molt atents de què s’anunciés la data en la que els nostres legítims líders polítics, (forçosament exiliats per la repressió de l’estat espanyol), tornessin a posar els peus a Catalunya, almenys a la Catalunya Nord, que sortosament per estar dins de l’estat francès, encara està lliure de les grapes de la “injustícia” espanyola.
Recordo que vaig veure pel telèfon mòbil i encara al llit, al voltant de les 7 del matí, el correu on s’anunciava que estarien a Perpinyà el dissabte 29 de febrer. Em vaig aixecar ràpidament a la recerca de l’ordinador i vaig entrar a Booking per intentar reservar allotjament a Perpinyà les nits dels dies 28 i 29; la meva rapidesa va tenir premi perquè vaig aconseguir un apartament en ple centre de la ciutat a 200 metres del Castellet, i a bon preu. Al cap de poques hores les places hoteleres s’havien exhaurit.
L’Imma i jo havíem estat també a la trobada a Brussel·les el desembre del 2017, i ara no ens volíem perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment. En aquests dos enllaços podeu veure aquelles ressenyes… ressenya 1 – ressenya 2.
Totes les activitats culturals de Teatre i Música que ja teníem programades a Barcelona les vàrem cancel·lar o posposar ….. i divendres 28 de febrer de bon matí vam sortir amb el nostre cotxe cap a Perpinyà, ciutat que no trepitjaven des de feia massa temps i que ara hem redescobert, gràcies a la celebració d’aquest acte polític en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, actualment eurodiputats i per tant immunes gràcies als vots de la majoria independentista de la que orgullosament formem part.
This slideshow requires JavaScript.
No érem els únics que havíem pres aquesta opció, ja que divendres en sortir a passejar per la ciutat, després de dinar a l’apartament, vàrem comprovar que la ciutat estava ja totalment envaïda pels catalans del sud i l’ambient era màgic per la il·lusió que tots teníem i que les expectatives preveien de què l’endemà, l’acte polític seria tot un èxit de participació, com de fet així va ser.
Ahir i avui (10 i 11 de setembre 2018) els “Voltaires” hem celebrat amb passió la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, com de fet ho han fet centenars de milers de catalans (diuen que més d’un milió de persones) que volem decidir el nostre futur com a poble senzillament votant.
Nosaltres, l’Imma i en Miquel desitgem amb totes les nostres forces fer realitat LA REPÚBLICA de CATALUNYA, seguint la voluntat del poble, dels que vàrem votar sota condicions deplorables l’1 d’octubre, però que així i tot vam aconseguir guanyar aquesta opció de forma majoritària i que el Parlament de Catalunya va proclamar el passat 27 d’octubre.
Malauradament la repressió brutal de l’estat espanyol, no va permetre fer efectiva la República que desitgem, però que estem convençuts que aviat ho aconseguirem i recordarem aquests últims mesos com un mal són.
Us deixem un parell de vídeos, de com hem viscut aquestes últimes hores, primer amb la marxa de torxes ahir al vespre fent camí direcció al Fossar de les Moreres.
I també com hem viscut aquesta mateixa tarda la gran manifestació que ha omplert i desbordat l’Avinguda Diagonal. Nosaltres l’hem viscuda al tram 23, cantonada amb Passeig de Gràcia.
Un any més han arribat les dates de les Festes de Gràcia, el barri on vivim i on en el Miquel va néixer i créixer. Avui fa un any del terrible atemptat que va patir la ciutat de Barcelona on van morir a la Rambla un munt de gent innocent. Aquests fets van aigualir les Festes de Gràcia precisament l’any en què se celebrava el 200 aniversari d’aquestes festes i que haurien de ser “especials”.
Cercle catòlic de Gràcia i carrer de Santa Rosa
Nosaltres el primer dia de les festes d’aquesta nova edició (la 201), vàrem voler passar tot el dia passejant pels carrers del nostre barri i veure els 22 carrers que aquesta vegada s’han guarnit. Vàrem aprofitar per conèixer un altre restaurant japonès, el “Kitsuné Sushi Bar” en ple cor del barri, al carrer Montseny …. per després descansar tot veient una pel·lícula de dinosaures als Cinemes Bosque…. gaudir de la rua i del correfoc al carrer Gran de Gràcia i acabar de fer la passejada per la resta de carrers, fins que es va fer de nit.
Volen fer aquesta ressenya pel nostre propi record d’aquest recorregut …
1 – TRAVESSIA DE SANT ANTONI
“Olimp 54” – dins d’un temple grec, l’Olimp dels Deus, en el qual, en la zona de bar les Cariàtides i a la plaçeta d’Anna Frank la recreació de la Sala Apolo. En sortir el cavall alat de Pegàs.
This slideshow requires JavaScript.
2 – VERDI DEL MIG (segon premi)
“Ave Verdi” – un apropament a la Roma antiga amb tres espais definits: el Coliseo, l’aqüeducte i el déu Bacus. L’escultura de Marc Aureli dona la benvinguda al carrer.
…. i per fi va arribar el dia més esperat del viatge, el 7 de desembre, on oficialment més de 45.000 catalans ens van manifestar per defensar el govern legítim de la Generalitat de Catalunya, als consellers a l’exili i al President Carles Puigdemont. Els que vàrem estar a Brussel·les, creiem que aquestes xifres són totalment insuficients, perquè Brussel·les estava literalment envaïda per catalans i dies després alguns mitjans belgues van duplicar les xifres inicials i parlaven de quasi 100.000 catalans.
Potser va ser el pitjor dia climatològicament parlant, ja que es va aixecar plujos i amb un fort vent gelat, que ens va fer la guitza, ja que vam estar tot el dia al carrer dempeus, sense poder seure ni un moment, en un indret sense serveis de restauració i sense poder anar al servei.
La ruta que havíem de fer estava marcada segons aquest plànol i nosaltres estàvem a sota de l’Arc de triomf una hora abans de començar la manifestació a les 10 del matí.
Dues hores més tard no ens havíem pogut moure del lloc per la quantitat de gent que hi havia, i de sobte la policia belga, diuen que per temes de seguretat, als que encara estàvem en el lloc d’inici, ens van fer sortir enrere, desviant-nos per l’interior del parc, sense poder afegir-nos a la manifestació, directament a la Place Jean Rey, punt final de la manifestació, on es van fer els parlaments.
Va ser realment dur aguantar a peu dret tots els parlaments, però així i tot vaig gravar un munt de vídeos de la que us deixo aquí un resum del més important i el parlament del nostre President Carles Puigdemont.
Sortíem de la Place Jean Rey a quarts de 4 de la tarde, en una esbandida de gent on tots buscàvem desesperadament un bar per poder almenys pixar i de pas també poder portar-nos alguna cosa a la panxa.
Reposant forces
Després, la pluja persistent ens va obligar a refugiar-nos al Metro i tornar a l’hotel per descansar…. perquè estàvem realment esgotats… i és que a la nostra edat segons quines coses ja no es poden fer.
Quin fred !!!! X10
De totes maneres, va ser una jornada inoblidable, en la que vàrem sentir l’escalfor de gent que pensa com nosaltres i això ens calia per anar a les urnes el 21D amb la cara ben alta i amb els ànims per poder guanyar.
8 de desembre – marxem de Brussel·les per anar a Bruges
Avui deixem Brussel·les i potser hauríem de començar a fer el nostre camí de retorn a Barcelona, però no volem deixar Bèlgica sense tornar a BRUGES, una ciutat en la que vàrem estar fa molts anys quan viatjàvem amb els nens petits en caravana, i que gairebé no recordem. Creiem que paga la pena tornar-hi, perquè de ben segur la veurem amb una mirada ben diferent, i a més a més està ben a prop, solament a un centenar de quilòmetres. Ho volem fer amb calma i per això hem reservat hotel per una nit.
This slideshow requires JavaScript.
Avui a més a més, és el dia que l’Imma celebra la seva onomàstica i volem tenir un bon record d’aquesta diada.
L’atractiu principal de BRUGES és el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. Encara que en gran part està reconstruït, manté intactes la xarxa viària medieval. Excepte els monuments majors (Casa de la Vila, esglésies) la majoria de les estructures arquitectòniques daten del segle XVI.
Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d’altres, Bruges és coneguda com la Venècia del nord, a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.
This slideshow requires JavaScript.
En quant arribem a BRUGES ens adonem que aquesta petita ciutat turística està sobrepassada per la invasió de catalans, perquè gairebé no es pot caminar pels carrers principals del cas antic; una ciutat que té més de 100.000 habitants, però que en el seu casc antic viuen únicament 20.000 persones; avui 8 de desembre en els seus carrers únicament se sent parlar català, tothom porta alguna peça de color groc o porta l’estelada com a capa.
This slideshow requires JavaScript.
Un casc antic que ens torna a enamorar i que pategem durant tot el dia.
Quan es comença a posar el sol, fem una visita guiada a una fàbrica de cervesa que resulta molt interessant i des de la seva taulada gaudim d’unes vistes espectaculars de la ciutat.
This slideshow requires JavaScript.
Entrem a un restaurant a fer una xocolata desfeta i ens adonem que tots, absolutament tots els clients som catalans i comencem a xerrar… tothom està content i satisfet de la diada d’ahir a Brussel·les.
This slideshow requires JavaScript.
En sortir la plaça principal de BRUGES està plena de catalans que una i una altra vegada canten “Els Segadors”… i ens afegim… i tornem a demanar la llibertat dels presos polítics.
9 de desembre – segon dia a Bruges
Avui és el dia que hem de començar a fer camí de tornada cap a casa, ja que tenim poc menys de 1.500 quilòmetres de carretera; així i tot, decidim tornar a passar el matí a BRUGES, per acabar de conèixer el que no vàrem poder veure ahir.
This slideshow requires JavaScript.
Finalment comencem a baixar, però no ens resignem de passar dos dies a l’autopista, fent únicament camí de tornada i fem una llarga parada a REIMS, per veure la seva catedral gòtica, una de les més importants del món i que no recordem pas haver-la vist. També és patrimoni universal de la Unesco.
La Catedral està rodejada d’un enorme mercat de Nadal amb un ambient increïble; per entrar al mercat i apropar-nos a la Catedral hem de passar controls de seguretat i veiem membres de l’exercit francès que està en estat d’alerta per prevenir de possibles atemptats.
This slideshow requires JavaScript.
En entrar a la Catedral, quedem meravellats de tanta bellesa, i no parem de fer fotografies… és realment impressionant. Serà el últim record, d’un viatge llampec de 8 dies que ens hem “regalat” anticipadament al Nadal.
Arribarem a Barcelona el diumenge 10 de desembre al vespre, després de fer una parada en un hotel de carretera a prop de la ciutat de Sancé-Macon.
Didals de cargol – comprats a BRUGES – Voltar i Voltar
A “Voltar i Voltar” estem molt satisfets dels resultats d’aquestes eleccions convocades il·legítimament pel govern de l’estat espanyol, a través d’un cop d’estat encobert amb la creació d’un article de la Constitució espanyola, prefabricat expressament amb l’única finalitat d’escombrar i intentar substituir el nostre govern, que va ser legítimament escollit pel poble de Catalunya.
Una jugada amb tuf feixista, per aniquilar les idees d’una bona part dels ciutadans d’aquest país, que desitgem assolir l’autogovern, en un nou estat en forma de República, lluny del control interessat d’un estat que ens menysprea i que aniquila les lleis que surten del nostre parlament. Un Estat que va actuar amb una vergonyant repressió, com la que vàrem patir els que vàrem anar a votar en aquell fatídic 1 d’Octubre, una repressió que no oblidarem mai i que no perdonarem.
Malgrat la persecució judicial d’aquest estat, en el que la separació de poders és pura fantasia, malgrat la campanya desigual per la intervenció de l’estat de la Generalitat de Catalunya, malgrat la presó injusta dels líders pacifistes de les entitats civils d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), malgrat la presó de dos membres del nostre govern legítim, Oriol Junqueres i Joaquim Forn, malgrat la ridícula persecució de símbols com la del color groc … Malgrat TOT, els ciutadans que desitgem la independència de Catalunya, hem tornat a guanyar i tornem a revalidar la majoria absoluta en el parlament de Catalunya.
Nosaltres hem confiat sempre i plenament en el govern legítim de la Generalitat i hem participat activament en totes i cada una de les manifestacions pacífiques que s’han celebrat arreu de Catalunya; però el passat 7 de desembre tocava fer un pas mes i anar fins a Brussel·les, per donar suport al President de la Generalitat, Carles Puigdemont i als consellers que l’acompanyen en el seu forçat exili.
Un viatge que ens va representar fer més de 2.900 quilòmetres conduint el nostre cotxe; el viatge d’anada el vàrem iniciar diumenge 3 de desembre i el vàrem decidir fer per Millau, al centre de França, on ens vam trobar força neu i fins i tot alguns trams de l’autopista gairebé impracticables per la neu acumulada, amb un únic carril net …. a 6 graus sota zero i amb l’aparició d’una densíssima boira en quant va desaparèixer la neu. Dos dies de pujada amb una parada per dormir als afores de la ciutat d’Orleans.
This slideshow requires JavaScript.
Vam arribar a Brussel·les la tarda del dilluns dia 4 i ja després de la posta de sol, vàrem poder començar a passejar pel centre de la ciutat on havíem reservat feia moltes setmanes, l’hotel per 4 nits. Una ciutat que no coneixíem pas, malgrat que feia anys havíem viatjat a Bèlgica i Holanda, però que en aquell moment els nostres coneguts ens havien desaconsellat visitar-la.
Per sort, Brussel·les ens ha sorprès molt favorablement i l’hem gaudit de valent, i molt especialment cada dia dels que vam estar, a les 8 del vespre, hora en què ens trobàvem amb altres desconeguts “secessionistes” com nosaltres a la Gran Place i després de l’espectacle llum i so, reivindicàvem l’alliberament dels presos polítics que l’estat espanyol havia tancat dies abans a presons madrilenyes.
This slideshow requires JavaScript.
5 de desembre– segon dia a Brussel·les
This slideshow requires JavaScript.
Sortim de l’hotel en direcció a la part alta de la ciutat, ja que al matí pretenem conèixer un dels complexos culturals més importants d’Europa, els Musées Royaux des Beaux Arts, que en el seu interior inclou tres interessants museus, el d’Art Ancien, el de Fin-de-Siecle i el museu Magritte.
This slideshow requires JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu d’Art Ancien
This slideshow requires JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Fin-de-Siecle
This slideshow requires JavaScript.
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu Magritte
Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.
Crec per error que he perdut el cable per carregar el telèfon mòbil i això ens fa retornar als museus, però no el trobem; és per això que busquem una botiga Apple per comprar un de nou; la llarga caminada no és en va, ja que per aquesta causa coneixem un parell de barris de la ciutat, Le Sablon i Les Marolles.
Des de Le Sablon baixem des de la part alta de la ciutat amb un ascensor de vidre que ens permet veure unes vistes magnífiques de Brussel·les, malgrat que el dia és gris i no acompanya massa a fer turisme.
This slideshow requires JavaScript.
Les Marolles, ens agrada especialment, un lloc de la ciutat ple de galeries d’Art i de botigues de luxe entre les que visitem una botiga de Tin Tin…. i la xocolateria més famosa del món, Pierre Marcolini, on aprofitem a comprar xocolata negra per portar cap a Barcelona.
En fer-se de nit, tornem a la Gran Place per fer el ritual de cada dia, demanar la llibertat dels presos polítics, cantar els Segadors, sentir l’escalf dels que pensen com nosaltres i donar suport al nostre president Carles Puigdemont.
6 de desembre – tercer dia a Brussel·les
Comencem a estar esgotats de tant caminar i avui decidim agafar el Metro, per dirigir-nos de nou al barri de Les Marolles, per poder fer una passejada pel Mercat de les puces de la Place du Jeu de Balle; després fem una cerveseta a l’antiga caserna de bombers, a la mateixa plaça.
Tornem a utilitzar el Metro, per anar força lluny del centre per tal de veure un dels símbols de la ciutat, el Atomium…. i penetrem en ell per pujar en l’ascensor més ràpid d’Europa per veure unes magnífiques vistes; després podrem bellugar-nos pel seu interior pujant i baixant a través de les diferents esferes on s’esposen diferents exposicions … i com no, una de Magritte…
This slideshow requires JavaScript.
Tornem a l’apartament on l’Imma fa uns espaguetis per llepar-se els dits i descansem una estona abans de tornar a sortir per conèixer el barri de la Catedral i la versió femenina del Manneken Pis, abans de tornar-nos a dirigir-nos novament a la Gran Place, on hem quedat amb els nostres amics, la Marta i en Salvador.
This slideshow requires JavaScript.
Després marxarem a fet un tomb per les Galeries del Rei i de la Reina i finalment a sopar tots 4 plegats Chez Leon, per tastar el plat més emblemàtic de la ciutat, moules and frites.
Volem celebrar i compartir amb vosaltres el goig que ens fa, que avui 24.10.2017, ja fa 7 anys que vàrem començar aquesta aventura d’escriure aquest Blog.
El nom inicial de “Voltar i Voltar” el vàrem escollir per tal que el nom fos fidel reflex de la nostra inquietud de “no parar quiets”, d’anar gaudint al màxim la Cultura del nostre entorn i molt especialment tot el que fa referència a les Arts Escèniques, ja que aquest és un tema que ens apassiona tant a l’Imma com a mi, i que compartim amb la mateixa intensitat.
Ja fa temps que el Blog es dedica gairebé en exclusivitat a tot allò que tingui a veure amb les Arts Escèniques i va passar a anomenar-se:
“VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques“
D’ençà que vàrem començar aquesta temporada 2017/2018, l’1 de setembre del 2017, ja hem pogut veure i valorar 81 propostes escèniques, a les que hem de sumar l’assistència a 23 rodes de premsa, que també hem explicat en aquest Blog.
Estem molt satisfets de la quantitat d’informació que hem anat recopilant en aquests 7 anys de vida i del reconeixement que a hores d’ara comencem a tenir en aquest sector cultural.
També fa uns anys publiquem les nostres cròniques de “Teatre” en altres fòrums de les xarxes socials:
Portal TeatreBarcelona, on pengem les nostres valoracions com a col·laboradors i que avui ja superen el nombre de 500 apunts/valoracions escrites per nosaltres.
En aquests 7 anys hem escrit al Blog 2.118 apunts i hem rebut de forma directa més de 506.000 visites, a les que s’ha d’afegir un bon grapat de milers de lectures a través de Facebook, Twitter o del portal TeatreBarcelona.
Continuarem donant suport a la CULTURA des d’aquest petit espai, mentre tinguem salut i ganes. Esperem que aquestes ganes ens durin una bona pila d’anys.
Aquesta setmana la vam iniciar dilluns recorrent els carrers de Girona, per gaudir novament d’una nova edició de Temps de Flors, de la que ja vàrem deixar constància aquí mateix. Aquell dia però ens vàrem quedar a dormir en un preciós hotel a la muntanya de Montjuïc d’aquesta ciutat…. perquè també teníem plans pels dos dies següents, per aquella zona.
vista de Girona des de la terraça de Montjuïc B&B
Dimarts ens aixequem i gaudim d’una preciosa vista de la ciutat de Girona des de la terrassa de la nostra habitació i després d’una bona estona escrivint una crònica de Teatre pendent, marxem en direcció Llafranc on pernoctarem novament.
Però de camí fem una parada a PERATALLADA, ja que fa molt de temps que no passegem pels seus carrers empedrats; és tot un luxe passejar un dimarts “laborable” sense ningú per aquesta preciosa vila medieval i gaudim de valent redescobrint racons que s’havien potser esborrat de la nostra memòria …
This slideshow requires JavaScript.
Una vila declarada conjunt historicoartístic, que conté moltes mostres d’arquitectura medieval. Conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l’Homenatge i el palau, les muralles i l’església de Sant Esteve.
Marxem després en direcció Llafranc on tenim l’hotel, però abans passegem pel seu port i dinem a la terrassa de l’Hostal La Llagosta, un arròs amb cabra de mar per llepar-se els dits; ens agrada tant el lloc que acabem reservant una petita habitació amb vistes al mar per una setmana del mes de setembre.
This slideshow requires JavaScript.
Amb la panxa ben plena ens encaminem cap a l’hotel del Far de Sant Sebastià, un lloc on tenim una reserva molt especial, ja que és un regal dels antics companys de feina de l’Imma en ocasió de la seva prejubilació; tenim la millor habitació de l’hotel amb balcó penjat sobre un penya-segat sobre el mar i una enorme terrassa amb unes increïbles vistes de la costa Brava i el mar Mediterrani.
El regal inclou també el sopar en el restaurant de l’hotel i una sessió de Spa en un hotel proper…. el Mas de Torrent.
Gaudim una bona estona de les vistes i de la tranquil·litat de l’indret….
Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.
