Des d’Ottawa tornem a fer camí (450 quilòmetres), fins a una ciutat que teníem moltes ganes de conèixer, QUEBEC; i una de les raons per les quals en teníem ganes, era precisament perquè ara estem vivint a casa nostra un procés similar al que es va poder viure fa pocs anys al Canadà…. la possible separació de la regió francòfona de QUEBEC en un estat propi.
Cliqueu a OTTAWA, si el que voleu és veure l’anterior crònica del viatge.
Cliqueu a INICI, si el que voleu és anar a la primera crònica d’aquest viatge.
Allà es va poder votar, perquè sembla que veritablement Canadà és un estat democràtic i tracta als seus habitants com a persones adultes i lliures per tal de poder decidir si volen o no pertànyer a un estat propi, sense considerar l’actual com una presó, de la qual és impossible sortir-ne. En aquell cas, els partidaris de la independència varen perdre per un ajustadíssim 51% contra un 49%.
Quan arribem a la ciutat de Quèbec i després de prendre possessió de la nostra habitació a l’hotel (Manoir de l’esplanade), ens adonem que ja són les 14 hores, i evidentment ens trobem que tenim serioses dificultats per dinar, ja que per ells és gairebé hora de sopar !!!
Per sort aviat ens adonem que és una ciutat relativament petita i molt, molt maca…. potser amb moltes similituds a una ciutat europea, amb un cas “antic” voltejat de muralles; el nostre hotel està dins del recinte emmurallat i això ens permetrà estar els dos dies sense utilitzar el cotxe en cap cas i passejar tranquil·lament pels seus carrers.
L’estret del riu Sant Llorenç, pròxim al promontori de la ciutat, (Cap Diamond), i Lévis, a la riba oposada, sembla que va donar nom a la ciutat, ja que “Kébec”, una paraula Algonquin significa “on el riu s’estreny”. Les fortificacions de Quebec que envolten el nucli antic fan de Quebec l’única ciutat americana emmurallada al nord de Mèxic.
El barri antic de Quebec va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1985. La ciutat va celebrar els seus 400 anys el 3 de juliol de 2008, essent doncs la ciutat francòfona més vella d’Amèrica. Per aquesta raó, la Ciutat de Quebec és coneguda també amb el sobrenom de la Vieille Capitale. Actualment té una població de poc mes de mig milió de persones.
Tota la tarda la dediquem a passejar per un casc antic ple de turistes; per primer cop veiem una aglomeració de turistes semblant a la de Barcelona i encara que aquesta situació no ens agrada gaire, reconeixem que és lògic, perquè a Amèrica no hi ha cap ciutat d’aquestes característiques.
Veiem per dins l’Església de les Ursulines i després la catedral anglicana de la Santíssima Trinitat, i lògicament acabem a la plaça de les Armes, dominat per l’edifici més emblemàtic de la ciutat, l’hotel Chateaux Frontenac, que curiosament és patrimoni de la humanitat.
Passegem pel meravellós mirador/passeig “Promenade del Governador“, un cop i un altre sense tenir gaires ganes d’abandonar-lo, ja que és un dels indrets més macos de la ciutat.
Per tot arreu veiem artistes de circ que estan actuant a l’aire lliure i de forma gratuïta, en escenaris fixes instal·lats a l’època de l’estiu. De fet és aquí on va néixer el famosíssim Cirque du Soleil, que té per tot el planeta diferents grups actuant en diversos espectacles.
Precisament fa pocs dies que el Cirque du Soleil, ha portat el nou espectacle a la seva ciutat i nosaltres, previsors que som, ja havíem comprat entrades des de Barcelona per poder assistir-hi la primera nit de la nostra estada.
A l’espera de què comenci l’espectacle al Gran Chapiteau, instal·lat al port de la ciutat, anem baixant tot passejant a la part baixa de la ciutat i comprovem que està també a “petar” de turisme; això fa que els restaurants siguin molt més permissius a l’hora d’apertura dels seus establiments i de fet quan ja marxem cap a l’hotel, veiem encara gent sopant a les terrasses.
Estem esgotats perquè camí del Grand Chapiteau, ens adonem que no està tan a prop com semblava i que gaire bé tothom va amb el seu cotxe.
Nosaltres com som molt “xulos” anem i tornem caminant, encara que a la tornada, per pujar a la ciutat alta ens pujem al funicular fins a la plaça de les Armes. L’espectacle del Cirque du soleil es diu KURIOS, Cabinet des curiosités, i com gairebé sempre que veiem un espectacle d’aquesta formació en sortim plenament satisfets i amb una cara de felicitat que semblen nens.
El segon dia d’estada a la ciutat de Quèbec, el vàrem començar a la fortalesa/ciutadella al cap d’amunt de la muralla, amb unes bones vistes sobre el riu Sant Llorenç i amb un teòric canvi de guàrdia, que per motius climatològics es va anul·lar en previsió de pluja, encara que després no va caure ni una gota…. bé, un xirimiri a molt comptar.
Després vàrem recórrer el perímetre de la muralla fins a la part baixa de la ciutat on s’estava celebrant un campionat de bicicletes de trial força espectacular, per tot seguit sortir a conèixer una part de la ciutat que està fora del recinte emmurallat i recórrer un barri preciós, que el turisme encara no ha descobert del tot i no és gaire massiu, al voltant de la Rue du Roi, on descobrim entre altres coses, una preciosa església convertida en biblioteca publica, una creperia bretona on dinem com si estiguéssim a França i una botiga/museu de la xocolata, on acabem de posar-nos les botes….. mmmmm…
A la tarda, passejada de nou per la ciutat antiga, tot veient botigues de tot tipus, incloent-hi les típiques i perennes botigues nadalenques que a casa nostra no existeixen. El nucli antic paga la pena, recorre’l amb tranquil·litat, un cop ja coneixes el més important i repetir circuits per carrerons i poder asseure a alguna terrassa fent un gelat o un cafè, tot observant la massa turística que li don vida, però que a l’hora espatlla l’autèntic esperit de la ciutat; un xàfec estiuenc, que cau fort i de forma sobtada, ens permet gaudir sota el tendal d’un bar, veure les corredisses de la gent, des d’un lloc privilegiat… i com en pocs minuts el barri antic retorna a la seva pau, com si l’estiu ja s’hagués fos.
Creiem que és una ciutat magnifica i encara que sabem del cert que no tornarem (ja tenim una edat…. o dos…. i ens queda molt per conèixer d’aquesta petita boleta que és el planeta terra); reconeixem que es tracta d’un dels racons de Canadà que ens ha agradat més.
A la propera crònica explicarem el nostre circuit viatjant més al nord, anant cap a Tadoussac per fer l’avistament de les balenes…… ja aviso…. una autèntica “turistada” que es podria comparar a les “paelles d’Or” que s’endossen als turistes a les Rambles de Barcelona.
