– Teatre – DOÑA ROSITA LA SOLTERA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran

Aquests darrers dies hem tornat de nou al Teatre Nacional de Catalunya. Segon espectacle del TNC d’aquesta temporada que obté les 5 estrelles al nostre podi particular de Voltar i Voltar.  La primera va ser LA ROSA TATUADA i ara DOÑA ROSITA LA SOLTERA…. una autèntica joia de la literatura escrita en castellà per Federico García Lorca.

Doña Rosita la soltera o “el lenguaje de las flores”, va ser escrita l’any 1935;  és l’última obra estrenada en vida per Lorca, el 13 de desembre de 1935 al Principal Palace de Barcelona, amb la companyia de Margarida Xirgu. Amb ella va crear un nou cicle dramàtic, separant-se de les tragèdies rurals (Bodas de sangre, Yerma), que continuaria (d’haver seguit vivint) amb “Los sueños de mi prima Aurelia” i “Las monjas de Granada”.

García Lorca, va construir la trama de “Doña Rosita la soltera” inspirat en la vida de la seva cosina Clotilde García Picossi, que va mantenir una relació amorosa amb el seu cosí germà Màxim Delgado García,  que després de casar-se amb una altra dona a la província argentina de Tucumán, seguia enviant correspondència a Clotilde per fer-li saber que algun dia tornaria i es casaria amb ella.

Aquesta emotiva història que està considerada com una de les obres mestres de l’àmbit teatral del segle XX, encara avui en dia desperta l’interès de milions de persones arreu del món; no és més que la representació de “la vida mansa per fora i recremada per dins d’una donzella granadina que, a poc a poc, va convertint-se en aquesta cosa grotesca i commovedora que és una solterona a Espanya “.

Sembla mentida que un tema tant fora de lloc avui en dia, pugui arribar a l’espectador amb tanta força com ho fa, i això ho aconsegueix el llenguatge i la forma de dir del gran mestre Federico Garcia Lorca.

La direcció i posada en escena de Joan Ollé, senzillament ens ha encantat. La llum que desprèn l’escenografia en el primer acte, es va esvaint en els dos darrers actes a poc a poc, però sempre esta present la llum esclatant d’Andalusia, presidint tot plegat.  Colors suaus a la resta, en el vestuari i en els pocs decorats afegits a les parets nues…. excepte l’esclat del vermell de les roses, que manen per sobre de tot…. i molt especialment aquella rosa “mutabile”, que canvia de color i de forma, a mida que va passant el dia fins que mor.

Cuando se abre en la mañana, 

roja como sangre está. 

El rocío no la toca 

porque se teme quemar. 

Abierta en el medio día 

es dura como el coral. 

El sol se asoma a los vidrios 

para verla relumbrar. 

Cuando en las ramas empiezan 

los pájaros a cantar 

y se desmaya la tarde 

en las violetas del mar, 

se pone blanca, con el blanco 

de una mejilla de sal. 

Y cuando toca la noche 

blando cuerno de metal 

y las estrellas avanzan 

mientras los aires se van, 

en la raya de lo oscuro, 

se comienza a deshojar.

 

Val a dir que té una importància decisiva, la excel·lent il·luminació d’en Lionel Spycher.

Tres actes amb dues breus pauses, tot just per baixar i de nou pujar el teló i ja estàs en un altre temps, però sempre al mateix lloc…. com si es tractes d’una presó cruel on viuen les tres protagonistes. Cent minuts en total, però que passen en un sospir i que et sap greu que s’acabi tan aviat.

El text és preciós, no cal ni dir-ho, però també la forma de dir-ho de TOTS, absolutament tots els actors que participen en aquesta producció. El problema és que no es tracta d’una interpretació coral, ja que sobresurten les tres dones protagonistes… però amb papers mes petits, descobrim un nou Enric Majó que està millor que mai…. i una Victòria Pagès que està per suca-hi pa…. llàstima del seu breu paper.  També Laura Guiteras, Marta Betriu, Mireia Llunell, Alba Pujol, Candela Serrat, Albert Triola, Joan Anguera, Oriol Genís i Enric Cambray.

Però abans, durant i desprès hem de parlar del gran treball de Nora Navas, Carme Elías i especialment la cada vegada mes gran, gran MERCÈ ARÁNEGA…. GRAN com actriu….i no pas físicament, perquè s’ha aprimat moltíssim en poc temps.

 No us la perdeu, siusplau !!!

Doña Rosita la Soltera

_____________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – Preu 24 € – (preu pagat: 24 €)

_____________________________________________________________________________