– Teatre – DOÑA ROSITA LA SOLTERA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran

Aquests darrers dies hem tornat de nou al Teatre Nacional de Catalunya. Segon espectacle del TNC d’aquesta temporada que obté les 5 estrelles al nostre podi particular de Voltar i Voltar.  La primera va ser LA ROSA TATUADA i ara DOÑA ROSITA LA SOLTERA…. una autèntica joia de la literatura escrita en castellà per Federico García Lorca.

Doña Rosita la soltera 3

Doña Rosita la soltera o “el lenguaje de las flores”, va ser escrita l’any 1935;  és l’última obra estrenada en vida per Lorca, el 13 de desembre de 1935 al Principal Palace de Barcelona, amb la companyia de Margarida Xirgu. Amb ella va crear un nou cicle dramàtic, separant-se de les tragèdies rurals (Bodas de sangre, Yerma), que continuaria (d’haver seguit vivint) amb “Los sueños de mi prima Aurelia” i “Las monjas de Granada”.

García Lorca, va construir la trama de “Doña Rosita la soltera” inspirat en la vida de la seva cosina Clotilde García Picossi, que va mantenir una relació amorosa amb el seu cosí germà Màxim Delgado García,  que després de casar-se amb una altra dona a la província argentina de Tucumán, seguia enviant correspondència a Clotilde per fer-li saber que algun dia tornaria i es casaria amb ella.

Aquesta emotiva història que està considerada com una de les obres mestres de l’àmbit teatral del segle XX, encara avui en dia desperta l’interès de milions de persones arreu del món; no és més que la representació de “la vida mansa per fora i recremada per dins d’una donzella granadina que, a poc a poc, va convertint-se en aquesta cosa grotesca i commovedora que és una solterona a Espanya “.

Doña Rosita la soltera 2

Sembla mentida que un tema tant fora de lloc avui en dia, pugui arribar a l’espectador amb tanta força com ho fa, i això ho aconsegueix el llenguatge i la forma de dir del gran mestre Federico Garcia Lorca.

La direcció i posada en escena de Joan Ollé, senzillament ens ha encantat. La llum que desprèn l’escenografia en el primer acte, es va esvaint en els dos darrers actes a poc a poc, però sempre esta present la llum esclatant d’Andalusia, presidint tot plegat.  Colors suaus a la resta, en el vestuari i en els pocs decorats afegits a les parets nues…. excepte l’esclat del vermell de les roses, que manen per sobre de tot…. i molt especialment aquella rosa “mutabile”, que canvia de color i de forma, a mida que va passant el dia fins que mor.

Doña Rosita la soltera 4

Cuando se abre en la mañana, 
roja como sangre está. 
El rocío no la toca 
porque se teme quemar. 
Abierta en el medio día 
es dura como el coral. 
El sol se asoma a los vidrios 
para verla relumbrar. 
Cuando en las ramas empiezan 
los pájaros a cantar 
y se desmaya la tarde 
en las violetas del mar, 
se pone blanca, con el blanco 
de una mejilla de sal. 
Y cuando toca la noche 
blando cuerno de metal 
y las estrellas avanzan 
mientras los aires se van, 
en la raya de lo oscuro, 
se comienza a deshojar.
Doña Rosita la soltera 6 

Val a dir que té una importància decisiva, la excel·lent il·luminació d’en Lionel Spycher.

Tres actes amb dues breus pauses, tot just per baixar i de nou pujar el teló i ja estàs en un altre temps, però sempre al mateix lloc…. com si es tractes d’una presó cruel on viuen les tres protagonistes. Cent minuts en total, però que passen en un sospir i que et sap greu que s’acabi tan aviat.

El text és preciós, no cal ni dir-ho, però també la forma de dir-ho de TOTS, absolutament tots els actors que participen en aquesta producció. El problema és que no es tracta d’una interpretació coral, ja que sobresurten les tres dones protagonistes… però amb papers mes petits, descobrim un nou Enric Majó que està millor que mai…. i una Victòria Pagès que està per suca-hi pa…. llàstima del seu breu paper.  També Laura Guiteras, Marta Betriu, Mireia Llunell, Alba Pujol, Candela Serrat, Albert Triola, Joan Anguera, Oriol Genís i Enric Cambray.

Doña Rosita la soltera 5

Però abans, durant i desprès hem de parlar del gran treball de Nora Navas, Carme Elías i especialment la cada vegada mes gran, gran MERCÈ ARÁNEGA…. GRAN com actriu….i no pas físicament, perquè s’ha aprimat moltíssim en poc temps.

Doña Rosita la soltera 7

 No us la perdeu, siusplau !!!

Doña Rosita la Soltera

o el lenguaje de las flores

Federico García Lorca

Direcció
Joan Ollé
Música original: Paco Ibáñez / Moviment: Andrés Corchero / Ajudant de direcció: Iban Beltran / Escenografia: Sebastià Brosa / Vestuari: Míriam Compte / Il·luminació: Lionel Spycher / So: Damien Bazin / Arranjaments musicals: Dani Espasa / Caracterització: Núria Llunell / Ajudanta d’escenografia: Elisenda Pérez
Amb: Joan Anguera / Mercè Aránega / Marta Betriu / Enric Cambray / Carme Elias / Oriol Genís / Laura Guiteras / Mireia Llunell / Enric Majó / Nora Navas / Victòria Pagès / Alba Pujol / Candela Serrat / Albert Triola

Doña Rosita La Soltera1

_____________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – Preu 24 € – (preu pagat: 24 €)
_____________________________________________________________________________

Cargol de Roses

7 pensaments sobre “– Teatre – DOÑA ROSITA LA SOLTERA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran

  1. Carme

    Aquest cop els GAT’s hem tingut opinions diverses, alguns no els hi ha acabat de fer el pes el treball de la Nora, tampoc l’escenografia, molts deien que el primer acte no els hi agradava per gran i “despullat”. En els segon, i en particular el tercer, tothom estava d’acord que era perfecte, amb un 10 per l’escena final.
    La veritat es que jo discrepo, la vaig trobar fantàstica de principi al final, l’amplitud de la sala, amb la llum resplendent, on destaca el treball de les actrius/ors. El paper de Doña Rosita es molt difícil, per que com diu ella “lo que tengo metido dentro lo guardo para mi sola” i la Nora Navas li dona aquest toc tràgic, com si no volgués ser la protagonista. La Mercè Arànega en el punt just, en un paper molt agraït. La Carme Elias, Victòria Pagès… potser un “però” per l’Albert Triola una mica massa “afectat”.
    Els dos minuts escassos de pausa entre els actes, mínim per el canvi, et mantenen plenament dins de l’acció.
    En fi, per mi una gran nit de teatre!!!!!
    Una abraçada

    Carme

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Efectivament el paper de la Nora és el mes difícil de tots i encara que en algun moment jo també vaig pensar durant la representació que no acabava d’agafar bé el personatge.. al acabar la representació vaig acabar per traurem el barret davant d’ella.

      L’escenografia del primer acte, com a mínim és impactant per la llum i per estar absolutament “despullat” de tot; també a mi em va frapar en un primer moment i em resultava estrany e inclús fred. Desprès vaig entendre que el director Joan Ollè ho va voler així precisament per tal de què el text, les expressions i la manera de dir dels actors fóra el mes important pels espectadors.

      Estic amb tu…. una obra de teatre que recordarem per molt de temps.

      Una abraçada Carme.

      M'agrada

      Respon
  2. alopez47

    Nosaltres la vam anar a veure ahir a la tarda i la vam trobar fantàstica. Una encertadísima barreja d’humor, tendresa i drama. Espectacular el treball dels actors, la posada en escena, la música… En definitiva, excel.lent!

    M'agrada

    Respon
  3. Retroenllaç: Doña Rosita la soltera en el TNC | CINC SENTITS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.