– SANT JORDI 2013 – com l’hem viscut

Per MIQUEL GASCÓN …

És veritablement difícil fer arribar a través d’un Blog i d’unes quantes paraules el que representa per Catalunya el dia de SANT JORDI. Encara ho és mes, si les persones que ho llegeixen viuen fora de Catalunya, i és que els sentiments i les sensacions que es viuen i en directe mai es poden transmetre per altres mitjans. Però ho intentaré a traves d’una selecció de fotografies que vaig poder fer aquesta diada de Sant Jordi 2013.

El dimarts, dia de SANT JORDI, vaig decidir agafar un dia de vacances, per tal de passejar com es mereix pels carrers de Barcelona…. i crec que a partir d’ara ho faré cada any… perquè realment  es tracta d’un dels dies de l’any que es mereixen viure’ls amb tota la intensitat possible.  L’Imma no ha pogut fer-ho, però a la sortida de la seva feina ens hem retrobat i hem acabat de recórrer tots els indrets de la ciutat on mes es viu aquest extraordinari ambient.

Vaig decidir sortir a primera hora del mati, per tal de veure “la plantà” de les taules amb les roses i els llibres pel meu barri de Vallcarca /Putxet…. i vaig anar baixant a poc a poc cap el Centre…  República Argentina avall, Pça Lesseps on varem viure mes de 20 anys…. i xino xano, carrer Gran de Gràcia avall on una mica mes de les 9 del mati ja es començava a apreciar que el dia era diferent als altres.

                                                      .

Molta gent ja portava la Rosa a les mans i les gitanes…. o les xineses fins i tot amb el carret de la compra disfrassat de senyera… t’anaven perseguint de bon mati perquè li compressis a ella les roses per la gent que estimes.

Al arribar als 5 d’oros (espero que sigui el seu nom un altre vegada ben aviat), cap a la dreta.. carrer Còrsega i Rambla Catalunya.

A dos quarts de 10 del mati, l’espectacle de Rambla Catalunya ja era espectacular.  No vaig poder resistir-me de comprar la primera rosa a la parada de la cruïlla de Còrsega/Rambla Catalunya… i és que és segurament la floristeria que m’agrada mes en quant a presentació de les roses a la immensa parada que tenen al carrer.

Amb la Rosa a la ma i la càmera de fotos a l’altre vaig començar a baixar entre el que ja era multitud pel passeig mes atractiu i comercial de Barcelona, camí del carrer Consell de Cent on la meva filla Ruth  esta treballant. Al veurem entrar a les oficines amb la rosa a la ma es va quedar de pasta de moniato i la vaig deixar amb un somriure d’orella a orella.  Ella m’esperava a les 2/4 de 8 del mati a casa seva com l’any passat però aquesta vegada va ser diferent.

 .

Ja amb les mans lliures per poder fer fotografies, vaig continuar baixant Rambla Catalunya avall fins a topar-me amb la parada del PP que barrava el pas a l’alçada de la Gran Via.   És casualitat o no que el PP sempre ens barri el pas en tots els sentits ?

Vaig fugir,… cames ajudeu-me !!!  … no fos cas que amb arts malignes, bruixeria i encanteris… intentessin convencem de què Catalunya és possessió d’Espanya per dret de conquesta.

Em vaig refugiar a la meva llibreria preferida, ALTAIR,  on si em perdo algun dia allà em trobareu somiant en les properes “voltades” pel nostre petit planeta Terra.  Per la tarda tornaríem amb l’Imma per tal de comprar els nostres 2 llibres.

Arribo a Pça Catalunya i m’estranya que quasi bé està ocupada per forces de la policia antiavalots (no de la nostra, la dels mossos, sinó de l’altre… de la que apareix quan volen demostrar que estem colonitzats, vulguem o no).  Enseguida m’adono perquè… i és que a la façana del nord pe la plaça, han penjat una enorme pancarta on es llegeix des de tot arreu:

“CATALONIA Europe’s next State”

…. que es fotin !!!

La Plaça Catalunya està envaïda per catalans i turistes que no s’acaben de creure el que estan vivint.

Al costat de Canaletes estan els mitjans de comunicació entre ells TV3 com cada any retransmetin quasi tot el dia des de la Rambles.  Una periodista pujada a la barana d’entrada al Metro, intenta explicar l’ambient que es respira en aquell indret a les 12 del migdia.

Es impossible apropar-se a les parades de llibres si no és a base de colzes… però el que busco tan sols és fotografiar de moment.

La Rambla de les Flors està esplèndida… avui és el seu dia…. mes d’un any he vingut fins a qui per comprar les roses… s’ho mereixen perquè es dediquen a això tot l’any i no son passavolants que s’aprofiten del dia que és.

Mercat de la Boquería, la meva segona casa…. ple a vesar de turistes…. i jo amb la meva càmera”enormus”, avui també estic gaudint de turisme per dins de la meva ciutat.

 .

No treballar i passejar tranquil·lament tot fent el “guiri” és meravellós.

 

Plaça de Pi…. una dona a dalt d’una tarima i amb micròfon llegint sencer El Quijote…. ningú li fa cas.  Alguna associació Cervantina és el responsable d’aquest acte, segons anuncia un cartell. No s’adonen que AVUI NO TOCA fer campanya del Castellà. És un idioma que coneixem prou bé, segurament mes que la nostra pròpia llengua per motius que tots sabem. Repeteixo…. avui no toca… i quant em giro i la torno a veure tota sola, em fa llàstima veure la solitud d’aquella dona que segurament ho fa amb les seves millors intencions.

Pels carrerons m’enfilo vers a la Plaça Sant Jaume i com tinc temps encara, busco el final de la cua per entrar al Palau de la Generalitat… fa molts anys que no dono una volta pel pati dels tarongers.   La cua llaaaaaaarga com sempre, però tinc molta sort i em trobo un company de feina que em crida… Miquel t’estava esperant !!!   Bufff quina sort.

Passegem amb el meu amic per dins del Palau i ens tornem a quedar bocabadats de la seva magnifica arquitectura.

A la sortida pel carrer del Bisbe, dins del pati està l’exposició de roses que aquet any les han posat a la venda per tal de recollir calerons per entitats necessitades de recursos de la ciutat. Escullo un parell de roses, una vermella i una altra blanca i dono la voluntat…

l’Imma aquest any tindrà les roses escollides per mi de la mateixa exposició del Palau de la Generalitat.

Plaça Sant Jaume, carrer Ferràn, un altre vegada la Rambles… i per primer cop agafo el transport públic per dinar a casa plegats amb l’Imma i entregar-li les dues roses.

Quant intento aixecar-me de la taula desprès de dinar, m’adono que el cansament ha aparegut de cop i volta.

No m’arronso….. metro i cap a Drassanes, on començo a caminar de nou aquesta vegada Rambla amunt, plaça Reial, Liceu.

Agafo el metro perquè hi quedat amb l’Imma a l’Arc de Triomf, ja que aquest any per primer cop l’ajuntament ha volgut fer un assaig de crear un altre zona de celebració de Sant Jordi al Passeig de Sant Joan.

Com era d’esperar l’espai no conegut per ningú ha estat un fiasco absolut. Tot i així fem un tomb en busca d’uns coneguts (en Pablo i l’Itziar), que han editat un llibre i que els han donat l’espai en aquest indret. Evidentment no els trobem… han fugit i desprès ens assabentem per casualitat han plantat la parada al Passeig de Gràcia.

Tornem al centra caminant, i jo ja començo a arrossegar-me… en fan mal les plantes dels peus però també les cames i la zona lumbar…. ai  ai ai l’edat !!!

Arribem un altre cop a la “nostra llibreria” ALTAIR i ens passem una bona estona escollint els llibres…

Ens trobem (be… ell ens troba) a l’escriptor de viatges Marc Serena, que està signant el seu últim llibre sobre els “amors prohibits a l’Àfrica”.  Jo ja he decidit que aquest serà el meu llibre de Sant Jordi i ens ho dedica a nosaltres i al Bloc “Voltar i Voltar”.   La seva parella és la que ens informa de la nova situació dels nostres amics al Passeig de Gràcia.

Cap allà ens encaminem però una altra vegada per la Rambla Catalunya ja intransitable… ja casi no faig fotos perquè gairebé és impossible si no vull morir en l’intent…. empentes, embussos de gent entre parades… tot i així l’ambient que es viu és increïblement maco; casi tothom porta el somriure a la cara i per dins la il·lusió de trobar el llibre desitjat.

Trobem als nostres amics, a la seva paradeta al passeig de Gràcia i estem una bona estona xerrant amb ells. Ens dediquen el seu llibre que va de com és te que preparar un llarg viatge.  Estem segurs que ens resultarà molt interessant, ja que el nostre somni és poder fer un llarg viatge per tal de fer la volta al mon…. encara que ja serà “la Volta al món amb bastó”.

…

Ben aviat, un cop llegits farem la crònica d’aquets dos llibres.

Coneixem físicament a uns altres blogaires que fa molt de temps que seguim però que no ens coneixíem personalment.  EVA i MARIO ens donen molta enveja perquè d’aquí a un mes i mig comencen la seva primera volta al mon en un temps que calculen a priori que  serà d’un any i mig.

Aquí teniu el seu enllaç al seu Blog VIATGE A ITACA. Prometem seguir-los a traves de les cròniques que aniran publicant en directe durant el seu llarg viatge.

Al llarg del dia vaig arribar a fer mes de 800 fotografies, de les que aquí us he deixat un recull de les que crec que resumeixen millor l’esperit d’aquest dia.

Arribem a casa passades les 9 de la nit i jo literalment m’arrossego. El podòmetre del meu mòbil m’informa que porto en el dia mes de 25.000 passos. Això es fer salut !!!

L’any vinent un altre cop !!!

_______________________________________________________________