… per MIQUEL GASCÓN …
El dia de Reis per mi sempre ha estat el millor dia de l’any; el dia de la il·lusió sense limitació, en el que tot es pot complir. Des de petit a casa dels meus pares m’ho varen inculcar i potser perquè era un altre època en la que no es podien demanar tants capritxos com tothom en tenim ara. Els pares llavors no tenien calerons i els nens ho sabíem i ho teníem plenament assumit. En cap cas, durant tot l’any tenies l’ocurrència de demanar joguines, llibres o el que fos, per molt que ho desitgessis…. i es que sabies perfectament que els únics que podien complir els teus desitjos ….eren els Reis d’Orient….. ells tenien poders màgics i no els hi feia falta diners.
Un cop sabies la veritat, et quedaves com desorientat i de cop comprenies el gran esforç que els pares havien fet perquè aquell dia màgic de Reis tinguessis el màxim de coses que havies desitjat la resta de l’any .
Encara que en l’actualitat comprem impulsivament el que desitgem durant tot l’any, almenys a mi m’ha quedat el costum d’esperar a Reis per tenir allò que desitjo … escrivint virtualment la carta … o sigui donant el conyàs al teu voltant durant un temps que t’agradaria això u allò altre. És el mateix, però diferent … al final tens allò que t’agrada si tu i els teus tenen possibilitat econòmica, …. però el dia 6 de gener… i no cap altre dia de l’any.
Saül
Hem intentat inculcar als nostres fills (31 i 26 anys), aquesta tradició i ho hem aconseguit en part, perquè en aquests temps d’abundància es gairebé impossible (encara que tots parlem de crisi),…. però quelcom els hi ha quedat i viuen amb força il·lusió aquesta data; el dia de Reis d’aquets any, els dos varen tornar a casa al hora acordada i varem tornar a repetir el ritual de col·locar els paquets apilats al lloc on sempre hem col·locat els paquets de cada un de nosaltres … i els obrim poc a poc, un rere l’altre… paladejant aquells moments que duren menys del que voldríem, però que son moments màgics.… moments que ens han costat l’esforç durant setmanes d’anar a la recerca del que creiem que agradarà a les persones que estimem….. a l’IMMA, al SAÜL, a la RUTH o a en MIQUEL.
Regals com l’ampolla de licor de Cafè que m’agrada…. o els formatges “especials” que el meu fill em va regalar pensant que m’agradarien tot buscant en botigues especialitzades …els formatges menys coneguts … aquets obsequis menys materials potser son els que fan mes il·lusió.
Ruth
Per exemple, la nostre filla Ruth, uns dies abans ens va avisar que el dia de Reis ens convidava a dinar a casa seva i varem acceptar enseguida…. però ay !!!…, tenia una sorpresa amagada i desprès del ritual d’obrir els regals a casa nostre,ens va oferir un sobre que ens deia que seguíssim les seves instruccions….. i amb el cotxe i recollint abans a l’Imma jove (parella d’en Saül), ens va portar sense dir a on al restaurant que a ella li agradava mes i on anava amb els companys de feina o amics…… “El Racó d’en Cesc” … tenia reservat una sala per nosaltres sols i un dinar que ens va semblar el millor del mon…. i es que era la primera vegada que ens convidava a dinar en un restaurant amb el seu sou … i va voler que fos precisament el dia de Reis…. era el regal que ella ens feia i que varem valorar moltíssim.
