Per MIQUEL GASCÓN ….
Hem estat convidats a l’assaig general d’AVENTURA, al Teatre Lliure de Montjuïc… i curiosament per ser abonats del TNC, i no pas del mateix Lliure del que també estem abonats des de fa molt anys. És una de les formes que tenen d’agrair als seus abonats, la fidelitat i el suport cap aquests teatres públics i en aquest temps de crisi econòmica és d’agrair aquestes iniciatives.
El dramaturg i director Alfredo Sanzol torna a càrrega amb les “T de Teatre“. Després de l’èxit de “Delicades”, s’endinsen ara pels camins de l’aventura de viure.
Aventura, explica la història de sis socis de Barcelona que tenen una empresa que no va malament però que en rebre una oferta de compra per part d’una empresa xinesa decideixen deixar-se de tonteríes i vendre, pel que pugui passar. El problema és que no venen l’empresa, sinó que acaben venent una de les seves sòcies.
Hem vist moltes propostes d’Alfredo Sanzol i reconeixem que son atractives sobretot comercialment parlant; tenen força èxit, perquè fins ara han estat basades en esqueixos sense cap lligam aparent. Sempre han estat propostes en clau d’humor i això té un gran èxit, sobretot quant parlem d’un públic que va al Teatre i que únicament recerca distreure’s sense gaires complicacions per tal de riure i passar una estona divertida. No son productes “facilons” , ja que és tracta d’un humor intel·ligent e intenta també arribar a públic teatraires que necessiten quelcom mes que riure.
Reconec que he rigut força en algun dels seus esquetxos… i m’ho he passat bé. El que passa, és que un cop fora del Teatre, no queda res mes que el record d’haver passat una bona estona… que ja és molt. Així i tot haig de dir que NO és el tipus de Teatre que m’agrada (el d’esquetxos) i també haig de dir que algun cop que he assistit a veure algun dels seus espectacles, (com per exemple DELICADES), vaig sortir força decebut sense entendre en absolut el gran èxit de públic que va assolir.
En el cas d’AVENTURA, veig un canvi radical per be; Sanzol crec que per primera vegada, deixa de fer Teatre d’esquetxos i construeix una història sencera amb un argument molt punyent i actual (el de la crisi econòmica), i sense deixar l’aspecte còmic de tot plegat, per primer cop entra de ple en les relacions humanes, les relacions d’amistat…. o falsa amistat, el de companyerisme, el d’altruisme vers als altres… el de traïdoria…. i el mes important és que penetra profundament en aquests aspectes i no es queda en el flaix al que ens tenia acostumats.
Així i tot, Alfredo Sanzol, continua creant les seves escenes com una mena d’esquetxos curts, entrellaçats, de tan poca durada que li permet com a director decidir que en moltes ocasions els personatges que no interactuen en aquell precís moment, no desapareixen d’escena i es quedin com “congelats” davant el públic. Aquesta manera de fer em va agradar molt, ja que fa tot molt mes àgil i amb un simple gest o el canvi d’un atretzo t’adones fàcilment de què el temps ha passat i ja estàs en un altre moment de la història.
L’historia que explica esta molt ben construïda, i ens veurem reflectits a l’escenari, amb les nostres pors al present i sobretot al futur que ens espera, Ens ho mostra d’una manera esfereïdora però alhora divertida i sobretot ens deixa feina als espectadors perquè posteriorment fem una reflexió profunda de tot el que hem vist a l’escenari.
T de Teatre, o els actors que la formen estan esplèndids i li saben treure profit a l’enorme escenari del Teatre Lliure (a priori massa gran i desolat), però que el saben omplir amb les seves peripècies, amb patinet o no… però amb la gracia que ens tenen acostumats. Amb un argument bo, encara li saben treure un millor profit a les seves interpretacions, com si es tractessin de clowns que amb les seves expressions i paiassades ens mostren una història força trista i real.
Estic segur que aquest cop tindran un gran èxit, ja que atraurà a tots tipus de públic. Molt recomanable.
AVENTURA
autoria i direcció Alfredo Sanzol
Companyia – T de teatre
intèrprets
Mamen Duch / Marta Pérez / Carme Pla / Albert Ribalta / Jordi Rico / Àgata Roca
traducció del castellà Sergi Belbel / escenografia Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar i Adriana Parra / música original Fernando Velázquez / il·luminació Carlos Lucena / so Roc Mateu
assistent de direcció Carolina Morro / ajudant de so Roger Ábalos / cap tècnic Carles Borras / maquinista Jordi Fuster / producció executiva Daniel López-Orós / cap de producció Carmen Álvarez
______________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 30,25 € – (invitació a l’assaig general)
_______________________________________________________________
Cargol escala Sagrada Familia – (foto cedida per els meus amics Antonio i Lorenzo)