– Teatre – IVAN i ELS GOSSOS (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 24/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN …

La primera obra de la temporada del Teatre Lliure, des de què el dirigeix Lluís Pasqual, que he sortit realment satisfet del Teatre, i lo sorprenent del cas és que ha estat amb un monòleg.

Un text escrit fa molts pocs anys per Hattie Naylor, és realment un bombó del millor “xocolata negra”…. IVAN i ELS GOSSOS, un monòleg que ha estat traduït al català per Pau Carrió. Crec  que un percentatge molt alt de la meva molt positiva valoració és clarament per aquest magnific text.

Hattie Naylor és una escriptora anglesa que actualment dona classe d’escriptura de guions a la universitat de Bath. A l’octubre de 2010 Hattie va guanyar el premi a la Millor Tinniswood, per l’emissió original Ràdio Drama de la seva obra Ivan i els gossos… i el mateix any va ser estrenada en el  Soho Theatre i  va ser nominada als Premis Olivier 2010.

Vestit amb el seu càlid anorac, i a la seva butxaca una bossa de patates fregides, fuig de casa a l’edat de quatre anys; ho fa desesperat de viure en un ambient en el que te que suportar les constants baralles dels seus pares i sobretot de veure com la seva mare és maltractada. A la recerca d’una nova mare, una bona mare que el pugui cuidar i estimar amb normalitat.

Ivan es troba en un abocador on viuen altres nens, mirant amb avidesa en un forat a terra. Però tot el que troba a la xarxa de clavegueram és un nano violent que li dóna una puntada, i una multitud de nens addictes a la cola. Així que torna als  freds carrers de Moscou d’Ieltsin, i passeja veient com uns grassos gàngsters s’engreixen a restaurants cars, mentre que indigents, borratxos sense llar, moren congelats a la neu. Durant els següents dos anys, el seu auxili només seran els seus amics els gossos.

Ivan guanya la confiança i la protecció dels gossos del carrer per ser desinteressat i bondadós. Les seves experiències al carrer li donen una brutal puresa de pensament: el món humà és dolent, el món animal és bo, els humans menteixen, els gossos no ho fan.

Hattie Naylor, ens ho explica com si es tractes d’un ombrívol conte de fades. El seu llenguatge i ritmes tenen la senzillesa d’expressió i pensament d’un nen, i ara passa això, i després allò, i llavors….

Però el que ho fa encara mes dramàtic, és que la història està basada en una de veritable: Ivan Mishukov va passar dos anys vivint amb els gossos als carrers de Moscou fins que va ser capturat per la policia el 1998.

La direcció d’aquesta proposta està molt ben portada per PAU CARRIÒ, i amb pocs mitjans…. és por dir que un simple plàstic negre aconsegueix localitzar cada escena en el lloc adequat…. la il·luminació i el so ambient fa la resta.

Evidentment l’actor té la principal responsabilitat de fer el personatge creïble, i en aquest cas en POL LÓPEZ, ho fa de meravella… primer es presenta davant dels espectadors i desprès retrocedeix en el temps per explicar-nos la seva història, tot jugant amb el plàstic i les patates que comparteix amb el seu primer gos… el seu rostre passa per tots els matisos possibles, amb una mirada càndida a vegades, altres d’excitació, d’emoció, plora… corre per l’escenari i t’hi imagines als gossos corrent amb ell…. intenta entrar al cau dels seus amics i no és admès…. té cara de felicitat, a cops amb una seva expressió burleta però entranyable.  Segurament el paper de la seva vida.   Una interpretació de 5 estrelles.

Absolutament recomanable.  És una llàstima que els responsables del Teatre Lliure no haguin cregut mai amb l’èxit d’aquesta proposta, perquè tan sols es representa del 21 al 25 de Novembre i per tant malauradament aquesta tarda serà l’ultima representació.  Sincerament crec que es deuria ampliar en moltes mes representacions aquesta meravella de producció…. i tenen el millor espai per fer-ho… la Sala petita del Lliure de Montjuïc, que quasi bé no s’utilitza.

IVAN i ELS GOSSOS de Hattie Naylor

direcció Pau Carrió

intèrpret
Pol López

traducció de l’anglès Pau Carrió / il·luminació Raimon Rius / espai sonor Raffel Plana / veus en off Paula Blanco, Miquel Cabali Xènia Diakonova

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 28 € – (preu pagat 7 €  – TresC)

_______________________________________________________________