Arxiu d'etiquetes: Hattie Naylor

– 377 –  GREC2019 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC — Espai Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 – (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

GREC2019 – ABANS QUE ES FACI FOSC (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 290)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns vam fer cap a l’Espai Lliure per veure, dins del Festival Grec, ABANS QUE ES FACI FOSC, una proposta que estarà en temporada al mes d’octubre.

El passat dia 16 de juliol a la roda de premsa on es van presentar diverses propostes teatrals, entre les que es va parlar d’aquesta proposta; deixem l’àudio en aquesta ressenya ….

… si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació (a partir del minut 11:15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. estaven presents en Pep Pla i la Míriam Iscla, director i protagonista d’aquest viatge sideral i íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa. La idea de posar en escena  aquesta proposta va venir de part  de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor.

ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14.

Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva vida en la mirada llunyana cap a l’univers. Afectada d’una malaltia, la retinosi pigmentaria, va perdent la visió i amb això canvia el seu punt de vista, ja que de mirar lluny es veu obligada a mirar cap endins.

Forçosament canvia la seva manera d’enfocar la feina, canvia la relació amb la seva filla i amb la seva mare i amb la vida en general. El seu procés de mirar lluny a mirar endins passa pel procés de dol que provoca qualsevol pèrdua: la negació, la rabia, la tristesa, i finalment el pacte amb el que és inevitable.

Un monòleg dividit en 29 escenes, moments curts i concrets en els que anem veient l’evolució de l’Anna, escenes situades en diferents llocs: al planetari, a casa, al carrer.

Una magnífica posada en escena amb la creació d’un viatge emocional, un món visual, lumínic i un món sonor. Barreja de tecnologies que ha comptat amb un gran equip tècnic: Xavi Erra espai escènic, Miriam Compte vestuari, Joana Serra disseny de la il·luminació, Vicenç Vilaplana disseny del vídeo, Irene Ferrer ajudant de direcció i regidoria i Toni Ubach a l’espai sonor.

Continua llegint

– Teatre – IVAN i ELS GOSSOS (****) – Teatre Lliure de Gràcia – 24/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN …

La primera obra de la temporada del Teatre Lliure, des de què el dirigeix Lluís Pasqual, que he sortit realment satisfet del Teatre, i lo sorprenent del cas és que ha estat amb un monòleg.

Un text escrit fa molts pocs anys per Hattie Naylor, és realment un bombó del millor “xocolata negra”…. IVAN i ELS GOSSOS, un monòleg que ha estat traduït al català per Pau Carrió. Crec  que un percentatge molt alt de la meva molt positiva valoració és clarament per aquest magnific text.

Hattie Naylor és una escriptora anglesa que actualment dona classe d’escriptura de guions a la universitat de Bath. A l’octubre de 2010 Hattie va guanyar el premi a la Millor Tinniswood, per l’emissió original Ràdio Drama de la seva obra Ivan i els gossos… i el mateix any va ser estrenada en el  Soho Theatre i  va ser nominada als Premis Olivier 2010.

Vestit amb el seu càlid anorac, i a la seva butxaca una bossa de patates fregides, fuig de casa a l’edat de quatre anys; ho fa desesperat de viure en un ambient en el que te que suportar les constants baralles dels seus pares i sobretot de veure com la seva mare és maltractada. A la recerca d’una nova mare, una bona mare que el pugui cuidar i estimar amb normalitat.

Continua llegint