Dijous 16 d’agost 2012
Avui decidim preparar una bosseta per “anar a passar el dia” amb els companys i estalviar excursions a la nostre habitació.
.
.
.
.
.
A las set del matí ens avisa el Xavier que tenim preparat l’esmorzar i allà anem… a la mansió. La veritat és que és tot un luxe tenir servei privat per nosaltres sis. Un enorme mono que ens observa des d’un arbre molt proper, de pelatge color crema i tal com descobrirà la Cristina amb els collons de color blau !!!
Estem menjant i xerrant fins quarts de deu moment en el que decidim agafar els trastos i anar cap a la platja des d’on farem una excursió per tal de veure un baobab mil·lenari.
Tal com hem pensat deixem els trastos a la casa de la Fina i la Merche i comencem l’excursió amb el Francis, que segons ens diu el Francesc és l’ànima d’aquest lodge.
Ben bé un parell d’hores amb una pujada que deu ni do de forta per arribar al cim des-d’on les vistes son espectaculars i on aprofitem per fer fotos de grup (encara que no ha vingut tot el grup).
Baixem desprès fins al nivell del mar per veure el baobab que te, segons diuen, 2.900 anys i que al estar foradat per dins va servir de refugi a unes 30 persones durant la guerra d’independència de Moçambic que va durar 10 anys (1964-1974).
És el segon Baobab mes gran de tota Africa. És realment espectacular i tal com diuen els natius ens abracem a ell per tenir bona sort en el futur (no fos cas que…). Tornem a pujar la muntanya per tornar a baixar-la i el fet és que arribem a la platja amarats de suor i congestionats.
Ens canviem ràpidament i ens fem un banyet refrescant abans de dinar. També el gos “Ernesto” sembla que esta força acalorat.
Dinem un assortit d’amanides al mateix lloc d’ahir i desprès una estona de relax, migdiada i/o lectura, a les gandules de la platja.
Algun “pirat” prova d’anar en caiac tot sol i de poc l’hem d’anar a rescatar. Desprès s’afegeixen dos pirats mes i se’n van llac a munt a fer “d’espies”.
Ens tornem a banyar i engresquem a la Fina, la Merche i el Lorenzo a fer una excursió cap a la nostra casa…. i per el cami tornem a veure monos que surten al nostre pas.
Aprofitem per dutxant-se abans de tornar a la platja i veure la posta de sol.
Al voltant del foc de camp on cada tarda munten una barra de bar, apareixen un grup de nois i noies que canten una bona estona.
El Miquel s’anima a ballar amb ells. És molt fosc i tot just distingim les cares, avui fa mes fred que ahir i desprès de sopar fem un altre cop els 20 minuts de passejada pel caminet fins a casa nostre.
Per la nit ens despertem pel soroll dels monos que caminen per sobre del sostre de la nostra habitació…. almenys això volem creure… que no son mes que monos.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
