Dijous 16 d’agost 2012
Avui decidim preparar una bosseta per “anar a passar el dia” amb els companys i estalviar excursions a la nostre habitació.
.
.
.
.
.
A las set del matí ens avisa el Xavier que tenim preparat l’esmorzar i allà anem… a la mansió. La veritat és que és tot un luxe tenir servei privat per nosaltres sis. Un enorme mono que ens observa des d’un arbre molt proper, de pelatge color crema i tal com descobrirà la Cristina amb els collons de color blau !!!
Estem menjant i xerrant fins quarts de deu moment en el que decidim agafar els trastos i anar cap a la platja des d’on farem una excursió per tal de veure un baobab mil·lenari.
Tal com hem pensat deixem els trastos a la casa de la Fina i la Merche i comencem l’excursió amb el Francis, que segons ens diu el Francesc és l’ànima d’aquest lodge.
Ben bé un parell d’hores amb una pujada que deu ni do de forta per arribar al cim des-d’on les vistes son espectaculars i on aprofitem per fer fotos de grup (encara que no ha vingut tot el grup).
Baixem desprès fins al nivell del mar per veure el baobab que te, segons diuen, 2.900 anys i que al estar foradat per dins va servir de refugi a unes 30 persones durant la guerra d’independència de Moçambic que va durar 10 anys (1964-1974).
És el segon Baobab mes gran de tota Africa. És realment espectacular i tal com diuen els natius ens abracem a ell per tenir bona sort en el futur (no fos cas que…). Tornem a pujar la muntanya per tornar a baixar-la i el fet és que arribem a la platja amarats de suor i congestionats.
Ens canviem ràpidament i ens fem un banyet refrescant abans de dinar. També el gos “Ernesto” sembla que esta força acalorat.
Dinem un assortit d’amanides al mateix lloc d’ahir i desprès una estona de relax, migdiada i/o lectura, a les gandules de la platja.
Algun “pirat” prova d’anar en caiac tot sol i de poc l’hem d’anar a rescatar. Desprès s’afegeixen dos pirats mes i se’n van llac a munt a fer “d’espies”.
Ens tornem a banyar i engresquem a la Fina, la Merche i el Lorenzo a fer una excursió cap a la nostra casa…. i per el cami tornem a veure monos que surten al nostre pas.
Aprofitem per dutxant-se abans de tornar a la platja i veure la posta de sol.
Al voltant del foc de camp on cada tarda munten una barra de bar, apareixen un grup de nois i noies que canten una bona estona.
El Miquel s’anima a ballar amb ells. És molt fosc i tot just distingim les cares, avui fa mes fred que ahir i desprès de sopar fem un altre cop els 20 minuts de passejada pel caminet fins a casa nostre.
Per la nit ens despertem pel soroll dels monos que caminen per sobre del sostre de la nostra habitació…. almenys això volem creure… que no son mes que monos.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
Ja veig que aquesta jornada malgrat les ascensions, va ser força relaxada. També que el Miquel va fer força amistat aamb “l’Ernesto”.
Les fotos com sempre fantàstiques!.
Per cert, no se que passa però veig totalment desconfigurada la pàgina.
Una abraçada i fins la propera
Josep …. no tinc paraules per agrair-te la teva constància en seguir aquest serial africà.
L’Ernesto a la foto que hem posat m’estava donant petons a la boca… no es broma…. es va tirar a sobre meu i em va començar a llepar els llavis sense que jo podes quasi reaccionar…. ja veus el meu sex-appeal atrau ( també ) als gossos…. jajajaja
Van ser un parell de dies de relax que ens va compensar els dies anteriors amb escreix.
En quant a la desconfiguració de la pagina, jo la veig normal i ningú dels “milers” de persones que ens segueixen ens han dit res.
Per cert l’Ernesto que era un “golfo” va desaparèixer sense donar explicacions i el dia que ens varem marxar no havia aparegut encara…. espero que continui tan golfo i tan juganer com sempre a la riba del llac Malawi.
Una abraçada
Qué bé, quin dia més tranquil que vau tenir…sobretot pujant la muntanya…les fotos son meravelloses com sempre i les postes de sol…expextàculars!! Petonets a tots dos!!
Encara que aquest viatge ha estat un dels mes durs que hem fet, també per sort, hem tingut algun dia de relax com el de la crònica. El lloc era meravellós i a sobre estàvem gairebé sols al Lodge.
Petons
Descansar???? Dons si pujar una muntanya és descansar….qué vareu fer la resta de dies??????? Petonets a tots dos!!
Ooooh! I tan que sembla el paradís.
És fantàstic durant una ruta com la vostra poder gaudir de jornades com aquesta. El lloc sembla meravellós, la companyia fantàstica, i l’entorn increïble. Que més és pot demanar!!!
I unes fotos fantàstiques.
Ah! i no ens importaria que ja comenceu la vostra crònica grega, podeu combinar-les amb Àfrica, je,je. No ens cansem de llegir els vostres posts.
Una abraçada
És un lloc dels que quant marxo dic en veu alta… “aquí haig de tornar algun dia”….. i s’escolta una riallada al meu costat…. és l’Imma que esta farta d’escoltar aquesta “cançoneta” i sap que quasi mai repetim. (excepte Marroc, pais del que estem literalment enamorats).
La nostra intenció és acabar les cròniques africanes abans d’encetar les gregues, encara que l’Imma esta preparant un post sobre un tema grec que aviat publicarem. El que ens falta és el temps per explicar tot el que voldríem…. suposo que és el mateix que us passa a vosaltres.
Salut, per continuar viatjant!!!