Site icon

– Gastronomia – Restaurant EL CELLER de CAN ROCA de Girona – (*****) – 29/09/2012

Feia molts mesos que teníem ganes de poder anar a fer un àpat (de fet un gran àpat) a aquest restaurant que actualment té 3 estrelles Michelin i que està considerat el segon restaurant  millor del món, despres del NOMA a Copenhaguen (Dinamarca).  Molts entesos el veuen com  l’hereu del BULLI, desprès del seu incomprensible tancament.

Els germans Roca

Vaig intentar reservar per l’aniversari de l’Imma i estava complert, desprès varem pensar pel dia que jo feia 60 anys, però res de res… i al final l’Imma va aconseguir-ho i em va fer l’obsequi de celebrar el meu sant al CELLER DE CAN ROCA, dia que va trobar un forat per sopar, encara que hauria preferit per dinar… però com sempre no va poder ser.

Per tant aquest dissabte passat, 29 de Setembre, San MIQUEL, varem anar amb el cotxe fins a Girona en un dia extremadament plujós, però com havíem reservat hotel (impossible tornar a Barcelona desprès d’un sopar pantagruèlic com aquest i mig bufes), a les 12 del migdia ja estem caminant sota els paraigües pels carrers del casc antic de GIRONA.

El Celler de Can Roca esta especialitzat en cuina tradicional catalana. El restaurant el porten els tres germans Roca, Joan Roca i Fontané, Josep (Pitu) i Jordi, que s’encarreguen respectivament dels plats, vins (sommelier) i de les postres.  La capacitat de la sala és de 45 persones repartides en 12 taules en un menjador de 80 m2. La cuina fa 210 m2 i el celler, de 250 m2, té més de 40.000 ampolles d’unes 1.600 referències. 

L’estil de cuina és el dit “tecno-emocional”, emocional perquè busquen recuperar aromes i gustos perduts a la memòria del comensal i a través de l’inconscient (com quan escoltem una vella cançó) ens recorden vivències personals passades. Això seguint les tècniques culinàries tradicionals però també de noves, si aquestes permeten afegir millores, sobretot pel que fa a una acurada presentació dels plats. 

A 2/4 de nou sortim de l’hotel i com ja no plovia, anem caminant des del casc antic fins al restaurant que està situat en un barri no massa cèntric de la ciutat. Abans de les nou del vespre ja estem asseguts a una de les 12 taules  i amb moltes, moltes ganes de gaudir d’una experiència única.

El local ens agrada, encara que de nit no es pot apreciar la lluminositat que de ben segur està assegurada per les parets de vidre que envolten tot.  Hem dinat poquet… per tal d’intentar menjar el maxim possible del Menú mes extens dels 2 que ofereixen.  També per segon cop a la nostra vida demanem el “maridatge de vins” es a dir beure el vi adequat per cada plat, segons el sommelier del restaurant… una experiència, que recomano proveu, si heu de celebrar quelcom important; encareix força l’àpat però converteix la vetllada en quelcom difícil d’oblidar.

Els vins que varen acompanyar cada plat i per ordre van ser aquets :

….i el Menú seleccionat aquest :

Us deixem una serie de fotografies que estan fetes amb el mòbil, sense massa qualitat… però és perquè os podeu fer una idea.

Olives caramel.litzades

Musclos amb escabetx

Calamars a la romana

Bombons de tòfana                                                                Brioixos de tòfona

Menjar el món: Mexic, Perù, Tailàndia, Marroc i Japó

Ostra amb la perla negre…

                                                                                      Blat verd amb sardina fumada….

“Olivada” Gaspatxo d’olives negres…                       Comtessa d’esparrecs blancs i tòfona

Tota la gamba….. per mi el millor plat                   Besuc de la piga, yuzu i tàperes

Bacallà en brandada…                                               Blanqueta de garrí ibèric …

      

Roger cuit a baixa temperatura…                            Lletons i ventresca de xai…..

Fetge de tudó amb ceba…                                         Crema de xarop d’auró, pera….

Poma de fires                                                             …. les restes de Milfulls de moca…

…i és que tenia tan bona pinta que no ens varem adonar de fer la foto abans…. jejeje

…. i per finalitzar i com a sorpresa el carro de xocolates, tòfones i molts mes cosetes… per tal d’acompanyar el cafè.

Amb tota seguretat ha estat el Menú mes car que mai a la vida hem pagat (molt mes que el Bulli)…. be jo de fet no haig de saber el preu perquè ha estat un increïble regal de l’Imma. … i com sabeu els regals no tenen preu. Tal i com estan les coses, no crec que d’ara en endavant ens ho podem permetre mes cops…. però això si, podem dir que hem sopat al segon restaurant millor del món.

El resultat ha estat extraordinari tant en els plats cuinats com en els vins. Pel que fa a les postres, encara que molt bones, creiem que no han estat a l’alçada de les expectatives.

Ara per ara,  en Ferran Adrià continua de llarg en el pòdium del que nosaltres hem tastat.

Exposició Cargol i branca de Jordi Amagat al Museu d’Història de la Ciutat de Girona

Exit mobile version