Arxiu d'etiquetes: EL CELLER DE CAN ROCA

– Gastronomia – Restaurant EL CELLER de CAN ROCA de Girona – (*****) – 29/09/2012

Feia molts mesos que teníem ganes de poder anar a fer un àpat (de fet un gran àpat) a aquest restaurant que actualment té 3 estrelles Michelin i que està considerat el segon restaurant  millor del món, despres del NOMA a Copenhaguen (Dinamarca).  Molts entesos el veuen com  l’hereu del BULLI, desprès del seu incomprensible tancament.

Els germans Roca

Vaig intentar reservar per l’aniversari de l’Imma i estava complert, desprès varem pensar pel dia que jo feia 60 anys, però res de res… i al final l’Imma va aconseguir-ho i em va fer l’obsequi de celebrar el meu sant al CELLER DE CAN ROCA, dia que va trobar un forat per sopar, encara que hauria preferit per dinar… però com sempre no va poder ser.

Per tant aquest dissabte passat, 29 de Setembre, San MIQUEL, varem anar amb el cotxe fins a Girona en un dia extremadament plujós, però com havíem reservat hotel (impossible tornar a Barcelona desprès d’un sopar pantagruèlic com aquest i mig bufes), a les 12 del migdia ja estem caminant sota els paraigües pels carrers del casc antic de GIRONA.

El Celler de Can Roca esta especialitzat en cuina tradicional catalana. El restaurant el porten els tres germans Roca, Joan Roca i Fontané, Josep (Pitu) i Jordi, que s’encarreguen respectivament dels plats, vins (sommelier) i de les postres.  La capacitat de la sala és de 45 persones repartides en 12 taules en un menjador de 80 m2. La cuina fa 210 m2 i el celler, de 250 m2, té més de 40.000 ampolles d’unes 1.600 referències. 

L’estil de cuina és el dit “tecno-emocional”, emocional perquè busquen recuperar aromes i gustos perduts a la memòria del comensal i a través de l’inconscient (com quan escoltem una vella cançó) ens recorden vivències personals passades. Això seguint les tècniques culinàries tradicionals però també de noves, si aquestes permeten afegir millores, sobretot pel que fa a una acurada presentació dels plats. 

A 2/4 de nou sortim de l’hotel i com ja no plovia, anem caminant des del casc antic fins al restaurant que està situat en un barri no massa cèntric de la ciutat. Abans de les nou del vespre ja estem asseguts a una de les 12 taules  i amb moltes, moltes ganes de gaudir d’una experiència única.

El local ens agrada, encara que de nit no es pot apreciar la lluminositat que de ben segur està assegurada per les parets de vidre que envolten tot.  Hem dinat poquet… per tal d’intentar menjar el maxim possible del Menú mes extens dels 2 que ofereixen.  També per segon cop a la nostra vida demanem el “maridatge de vins” es a dir beure el vi adequat per cada plat, segons el sommelier del restaurant… una experiència, que recomano proveu, si heu de celebrar quelcom important; encareix força l’àpat però converteix la vetllada en quelcom difícil d’oblidar.

Continua llegint