Deixeu-me per una vegada fer un apunt mes personal i que no té cap valor cultural ni viatger… però crec que l’ocasió s’ho val, perquè poques vegades a la vida es pot explicar una celebració d’aquest caire.
Ahir 8 de Juliol de 2012, vaig complir 60 anys !!! . Desprès de viure ahir un dels dies mes feliços de la meva vida i estar acompanyat en aquesta data per molta gent que m’estima, voldria explicar el meu punt de vista del perquè jo fins ahir considerava aquesta data, com una data quasi maleïda.
Des de què els “sindicats” que en “teoria” ens representen a l’empresa on treballo (ara farà 45 anys) i evidentment sense consentiment dels treballadors van mal vendre amb un ERO repugnant, als companys “mes grans” i literalment posaven de “partitas en la calle” als que anàvem complint 60 anys, amb unes condicions vergonyants. Des de llavors estic amb tractament medic depressiu, que es va agreujar molt ara farà un any quant els meus “superiors” (en escalafó… no pas en qualitat humana), varen considerar que ja estava bé que jo gaudis d’una serie de privilegis que fins a les hores sempre havia tingut.
Per aquesta causa la data del 8 de juliol de 2012, ha estat per molt de temps un mal son i una obsessió, que vist des d’ara em sembla ha estat un dels errors per la meva part, més greus que he comes…. i ara estic segur que sabria relativitzar molt el que pugui passar a partir d’avui. He comprovat que tinc molta gent que m’estima i que la vida fora del treball és el mes important de tot, cosa que abans potser no tenia massa clar o almenys li donava massa importància.
Per altra banda el Bloc “Voltar i Voltar” que vaig començar a escriure en les dates posteriors a la signatura del ERO i gracies a un amic que em va aconsellar fer-ho, m’ha ajudat enormement a superar les meves pors i les meves obsessions “feineres” , així com també per intentar oblidar els greuges cap a la meva dignitat com a persona. Aquest tractament “Voltaire”, com dic m’ha fet adonar de tot el que tinc a la vida i la intensitat amb la que gaudeixo de tot el que tinc al meu voltant… de les Arts, dels Viatges, del Teatre, de la Musica, de la lectura i sobretot de la meva família i dels amics de debò. M’ha ajudat a relativitzar els problemes i a donar-li mes importància a les coses bones que m’ofereix la vida, que son moltes.
Ahir va arribar la data en la que complia els 60 anys… i la meva companya a la vida… l’Imma, va saber transformar la data “maleïda” en un dels dies mes feliços de la meva vida i ara se i estic segur de què aquesta data no l’oblidaré mai mes. Avui encara estic en un núvol i em sap greu que els moments de felicitat passin tan rapit i també que no hagi pogut agrair tal com cal i amb el temps que cal, a cada una de les persones que em van acompanyar en el traspàs de dècada i l’entrada “triomfal” a l’anomenada tercera edat.
Les “criatures”
La meva germana i els meus nebots
La meva sogra “predilecta” i les cunyades mes maques del mon (falta la Merçé)
Els “cuñaos” (dos de tres) falta en Raimundo
Els amics “joves” i “operarios”
Els amics “iaios” i “vitalicios”
Els amics “viatgers” i Voltaires
L’Imma em va portar enganyat aquets últims dies i va muntar una festa sorpresa; es va encarregar de posar-se en contacte amb amics de tota la vida que feia temps que no ens veiem (els iaios), amb amics viatgers amb els que comparteixo el que mes m’agrada de tot, i amb amics que ara em veig mes sovint i compartim aficions operístiques, musicals i Blocaires…… i evidentment amb tooooooota la familia.
La família al complert o gairabè, la meva germana i els meus nebots, la meva sogra “predilecta”, les meves cunyades i cuñaos, els meus nebots, cosins, etc…. tothom estava palplantat al restaurant que va “tancar” l’Imma per nosaltres i mitja hora abans de la nostra arribada ja estaven al seu lloc i apunt per donar-me la sorpresa… que a dos quarts de 10 de la nit quasi em provoca un cobriment de cor.
a què son “clavaditos” a mi ???….. de tal PALO …tal astilla/s !!!
Em va agradar el fet de què no ens entauléssim i que pugues xerrar amb tothom, mentre veiem com els cuiners feien la seva feina davant nostre…. el que desprès ens aniríem endrapant….. a les 12 en punt el pastis amb les espelmes que deixaven clar el traspàs del canvi de digit…. del 5 pel 6 …. i a continuació la borratxera de regals que em va fer reviure el dia dels Reis Mags quant era petit…. vaig estar en tot moment immensament feliç i això ho dec a tothom que va participar.
Vull agrair personalment a tothom del que varen estar amb mi en aquells moments, especialment a l’IMMA i als meus fills SAÜL i RUTH que es van involucrar al 100%, però també la meva germana MERCHE i la meva cosina “germana” ROSA MARI (actualment mes germana que cosina i gairabe considerada com una germana siamesa), els meus nebots JORDI, ROSA MARI (que va vindre des de Roma), LLUISA, la meva sogra “favorita” PAQUITA que ens enterrarà a tots, les meves cunyades CHARO, PILI i MARI CARMEN més feliç que mai per la seva nova aposta de vida, i que va venir amb el Ave per l’ocasiò des de Madrid…. els meus contracuñaos MARIANO i GABY, els meus nebots PABLO, i la seva parella SANDRA, i la LOURDES no present físicament però que si la vaig trobar ben a prop meu, BLANCA, JORDI (el “Petitó” que tan sols té la quarta part d’anys que jo)…… i els amics de tota la vida (els iaios)… i que encara no sé com m’han aguantat tants anys, LLUIS, PILAR, CRISTINA, FAUST, ARMAND i NURIA….. els amics mes recients i mes musicaires que voltaires,(els nens) JOSEP, GLORIA, FEDE i JOAQUIM….. i els amics viatgers que han aguantat la meva convivència seguida 24 hores sobre 24, en períodes d’un mes seguit… això si… no tots els anys, que podria ser massa. (FINA (un altre germana viatgera) , JOSEP (el meu Josep) i PAQUITA amb la vitalitat que a tots ens encoratja per seguir fent anys i més anys i poder arribar alguna vegada a ser “grans” però tant “joves” com ella….. ahhhhh i a en XAVIER de Figueres i la seva parella, que a ultim moment no van poder estar presents, però que també els vaig notar a prop nostre.
A tots, moltes gracies per ser-hi sempre quant paga la pena.
El lloc es totalment recomanable i aqui us deixo la adreça d’internet per si voleu mes informacio…. http://www.espaiboisa.com
Avui estrenem Logo….. us presento al “CARGOL VOLTAIRE” al que li agrada voltar pel nostre planeta a poc a poc… i quant no pot i està a casa, també li agrada voltar per Barcelona i tot el que allò que ens ofereix. El Logo està dissenyat per la nostra filla RUTH i és el seu regal pel meu 60 aniversari.