– En MIQUEL ja ha entrat a la tercera edat …. 60 anys !!!

Deixeu-me per una vegada fer un apunt mes personal i que no té cap valor cultural ni viatger… però crec que l’ocasió s’ho val, perquè poques vegades a la vida es pot explicar una celebració d’aquest caire.

Ahir 8 de Juliol de 2012, vaig complir 60 anys !!! . Desprès de viure ahir un dels dies mes feliços de la meva vida i estar acompanyat en aquesta data per molta gent que m’estima, voldria explicar el meu punt de vista del perquè jo fins ahir considerava aquesta data, com una data quasi maleïda.

Des de què els “sindicats” que en “teoria” ens representen a l’empresa on treballo (ara farà 45 anys) i evidentment sense consentiment dels treballadors van mal vendre amb un ERO repugnant, als companys “mes grans” i literalment posaven de “partitas en la calle” als que anàvem complint 60 anys, amb unes condicions vergonyants. Des de llavors estic amb tractament medic depressiu, que es va agreujar molt ara farà un any quant els meus “superiors” (en escalafó… no pas en qualitat humana), varen considerar que ja estava bé que jo gaudis d’una serie de privilegis que fins a les hores sempre havia tingut.
Per aquesta causa la data del 8 de juliol de 2012, ha estat per molt de temps un mal son i una obsessió, que vist des d’ara em sembla ha estat un dels errors per la meva part, més greus que he comes…. i ara estic segur que sabria relativitzar molt el que pugui passar a partir d’avui. He comprovat que tinc molta gent que m’estima i que la vida fora del treball és el mes important de tot, cosa que abans potser no tenia massa clar o almenys li donava massa importància.

Per altra banda el Bloc “Voltar i Voltar” que vaig començar a escriure en les dates posteriors a la signatura del ERO i gracies a un amic que em va aconsellar fer-ho, m’ha ajudat enormement a superar les meves pors i les meves obsessions “feineres” , així com també per intentar oblidar els greuges cap a la meva dignitat com a persona. Aquest tractament “Voltaire”, com dic m’ha fet adonar de tot el que tinc a la vida i la intensitat amb la que gaudeixo de tot el que tinc al meu voltant… de les Arts, dels Viatges, del Teatre, de la Musica, de la lectura i sobretot de la meva família i dels amics de debò. M’ha ajudat a relativitzar els problemes i a donar-li mes importància a les coses bones que m’ofereix la vida, que son moltes.


Ahir va arribar la data en la que complia els 60 anys… i la meva companya a la vida… l’Imma, va saber transformar la data “maleïda” en un dels dies mes feliços de la meva vida i ara se i estic segur de què aquesta data no l’oblidaré mai mes. Avui encara estic en un núvol i em sap greu que els moments de felicitat passin tan rapit i també que no hagi pogut agrair tal com cal i amb el temps que cal, a cada una de les persones que em van acompanyar en el traspàs de dècada i l’entrada “triomfal” a l’anomenada tercera edat.

Les “criatures”

La meva germana i els meus nebots

La meva sogra “predilecta” i les cunyades mes maques del mon (falta la Merçé)

Els “cuñaos” (dos de tres) falta en Raimundo

Els amics “joves” i “operarios”

Els amics “iaios” i “vitalicios”

Els amics “viatgers” i Voltaires

L’Imma em va portar enganyat aquets últims dies i va muntar una festa sorpresa; es va encarregar de posar-se en contacte amb amics de tota la vida que feia temps que no ens veiem (els iaios), amb amics viatgers amb els que comparteixo el que mes m’agrada de tot, i amb amics que ara em veig mes sovint i compartim aficions operístiques, musicals i Blocaires…… i evidentment amb tooooooota la familia.

La família al complert o gairabè, la meva germana i els meus nebots, la meva sogra “predilecta”, les meves cunyades i cuñaos, els meus nebots, cosins, etc…. tothom estava palplantat al restaurant que va “tancar” l’Imma per nosaltres i mitja hora abans de la nostra arribada ja estaven al seu lloc i apunt per donar-me la sorpresa… que a dos quarts de 10 de la nit quasi em provoca un cobriment de cor.

a què son “clavaditos” a mi ???….. de tal PALO …tal astilla/s !!!

Em va agradar el fet de què no ens entauléssim i que pugues xerrar amb tothom, mentre veiem com els cuiners feien la seva feina davant nostre…. el que desprès ens aniríem endrapant….. a les 12 en punt el pastis amb les espelmes que deixaven clar el traspàs del canvi de digit…. del 5 pel 6 …. i a continuació la borratxera de regals que em va fer reviure el dia dels Reis Mags quant era petit…. vaig estar en tot moment immensament feliç i això ho dec a tothom que va participar.

Vull agrair personalment a tothom del que varen estar amb mi en aquells moments, especialment a l’IMMA i als meus fills SAÜL i RUTH que es van involucrar al 100%, però també la meva germana MERCHE i la meva cosina “germana” ROSA MARI (actualment mes germana que cosina i gairabe considerada com una germana siamesa), els meus nebots JORDI, ROSA MARI (que va vindre des de Roma), LLUISA, la meva sogra “favorita” PAQUITA que ens enterrarà a tots, les meves cunyades CHARO, PILI i MARI CARMEN més feliç que mai per la seva nova aposta de vida, i que va venir amb el Ave per l’ocasiò des de Madrid…. els meus contracuñaos MARIANO i GABY, els meus nebots PABLO, i la seva parella SANDRA, i la LOURDES no present físicament però que si la vaig trobar ben a prop meu, BLANCA, JORDI (el “Petitó” que tan sols té la quarta part d’anys que jo)…… i els amics de tota la vida (els iaios)… i que encara no sé com m’han aguantat tants anys, LLUIS, PILAR, CRISTINA, FAUST, ARMAND i NURIA….. els amics mes recients i mes musicaires que voltaires,(els nens) JOSEP, GLORIA, FEDE i JOAQUIM….. i els amics viatgers que han aguantat la meva convivència seguida 24 hores sobre 24, en períodes d’un mes seguit… això si… no tots els anys, que podria ser massa. (FINA (un altre germana viatgera) , JOSEP (el meu Josep) i PAQUITA amb la vitalitat que a tots ens encoratja per seguir fent anys i més anys i poder arribar alguna vegada a ser “grans” però tant “joves” com ella….. ahhhhh i a en XAVIER de Figueres i la seva parella, que a ultim moment no van poder estar presents, però que també els vaig notar a prop nostre.

A tots, moltes gracies per ser-hi sempre quant paga la pena.

El lloc es totalment recomanable i aqui us deixo la adreça d’internet per si voleu mes informacio…. http://www.espaiboisa.com

Avui estrenem Logo….. us presento al “CARGOL VOLTAIRE” al que li agrada voltar pel nostre planeta a poc a poc… i quant no pot i està a casa, també li agrada voltar per Barcelona i tot el que allò que ens ofereix. El Logo està dissenyat per la nostra filla RUTH i és el seu regal pel meu 60 aniversari.

42 thoughts on “– En MIQUEL ja ha entrat a la tercera edat …. 60 anys !!!

  1. Mª Carmen

    Pues sí… fue una fiesta muy alegre y divertida. El lugar, la cena y, sobre todo, todos los que estábamos allí ¡la hicimos posible!, además de quienes – queriendo acudir – no pudieron, pero como bien dices Miquel, estuvieron, a su modo y manera, presentes. Disfruté ayer viendo la sesión de fotos y hoy de nuevo al verlas. MUCHAS FELICIDADES por tus 60 años y 1 día. y ¡que nos quiten lo bailao! (nunca mejor dicho, ¿verdad?)
    Muchos besos

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola Mari Carmen

      Com va anar el viatge de tornada al “los madriles” ?

      Et vull agrair especialment a tu, l’esforç que vas fer per venir fins a Barcelona, per estar aquella nit amb nosaltres.

      El mes important va ser el munt de gent que es va poder posar d’acord per estar plegats, però l’Imma s’ho va currar molt i la veritat és que va ser divertit i diferent a qualsevol cosa que jo coneixia. però a mes a mes bo i de qualitat.

      Jo m’ho vaig passar molt i molt bé, i quan ho penso encara no m’ho acabo de creure.

      Un petó enorme del teu cunyat “predilecte”.

      Respon
  2. Glòria

    Va ser un plaer compartir la celebració del teu aniversari amb tots vosaltres. Una vetllada molt agradable i molt ben organitzada. Segur que l’Imma, la Ruth i el Saül van haver de fer mans i mànigues per evitar que compressis entrades per anar a algun espectacle del Grec precisament el dia 7 de juliol!.

    Moltes felicitats una vegada més i que segueixis gaudint dels plaers de la vida!. Una abraçada!.

    Josep i Glòria

    Respon
    1. Miquel Gascon

      El plaer va ser contar amb vosaltres. Em va fer molta il·lusió veure-us a vosaltres, al Fede i al Joaquim entre els meus amics…. i és que així us considerem L’Imma em va explicar desprès que vareu acceptar immediatament i que no us ho vareu pensar ni un minut… i això encara em fa mes il.lusió saber-ho.

      Jo si que hagues comprat entrades del Grec per aquell nit… i l’Imma no sé com s’ho va fer que la meva agenda prevista me la va canviar sense perdre cap espectacle dels previstos i deixar el forat per aquella nit…. i jo sense adonar-me. Homes!!!!

      Una forta abraçada

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Moltíssimes felicitats. Una festa així és el millor regal! I felicitats a l’Imma i als vostres fills (per cert molt wapos! ) els nervis que deurien passar organitzant-ho…
    Referent a la feina: endavant Miquel! Ja vaig comentar un dia que no existeix cap feina al món que pagui la pena que ens amargui la vida. El que compta som nosaltres mateixos, la nostra família i els nostres amics, els nostres ideals, les nostres utopíes (que s’han de tenir) i les nostres afeccions. La resta no ens ha de treure ni un minut de la nostra curta vida. Aquest sistema capitalista que ens engoleix i ens minimitza no s’ho val.
    Endavant amb la vida!! 60 estirades (suaus, eh!) d’orelles!!

    Quim i Montse

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gracies parella!!!

      Va ser una festa increïblement maca. Intento dir que els nostres fills son tan “WUAPOS” com son pare, però per el que sembla “no cuela”.

      Referent a la feina, estic molt mes tranquil. He arribat a la conclusio de què és inútil patir i el que sigui ja arribara. Tinc la sort de què tinc una vida molt rica culturalment parlant, moltes aficions que m’apasionen i sobretot una parella que em dona suport en tot i per tot. No puc demanar res mes.

      Una abraçada

      Respon
  4. Xavier

    Moltes Felicitats Miquel. Per molts anys i que poguem anar-te llegint per aquí.
    Per cert… si no ho has vist, ves a veure SUBTERRÀNIES, una visita guiada-treatalitzada al Refugi del Carrer Nou de la Rambla. Crec que ho fan cada dimarts del mes de juliol en un parell de torns. Molt recomanable!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Moltes gracies Xavier. No et preocupis que jo tinc corda per estona i contiuarè donant la pallissa al Bloc… i a mes, em serveix de teràpia.

      Acabo d’enviar un comentari al Bloc de SUBTERRÀNIES per tal de que m’indiquin horaris. Te molt bona pinta. Gracies pèr la recomanacio. No en teníem ni idea.
      Una abraçada

      Respon
  5. Xavier

    Et deixo aquí la informació que surt a la seva pàgina del facebook. És una experiència molt recomanable. Si hi vaig espero llegir per aquí com ha anat.

    SUBTERRÀNIES, SOBREVIURE ENTRE BOMBES torna al refugi 307 dins el marc de les nits d’estiu del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona).

    Els dimarts 10 i 24 de juliol a les 18h a les 20h i a les 22h.
    Entrada 14€
    Grups reduïts

    Imprescindible reserva prèvia a:
    reservesmuhba@bcn.cat
    932 562 122
    (de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 19h)

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gracies Xavier per la informació

      Intentarem a veure si podem el 24 de juliol, però tenim l’agenda tan atapeïda que no t’ho asseguro, i és que amb el Festival GREC ens hem passat de comprar entrades i no parem per casa cap dia.

      Una abraçada

      Respon
    1. Miquel Gascon

      Així va ser, una trobada inoblidable, almenys per mi.

      La festa sorpresa la podem fer quant tu compleixis els 50 que ja no queda pas tant…. jejeje

      T’has fixat que el teu logo esta ja penjat a la capçalera del Bloc ?

      Un petó enormus del papa Miquel

      Respon
  6. Mercedes

    Muchas felicidades por todo… por tu cumpleaños, por tu familia, y por contar con tantos amigos que te apoyan y te quieren. Estoy de acuerdo con Ruth ¿para cuando otra fiesta?. Si hubiera caído en otra época del año quizás hubiéramos podido ir, pero en pleno mes de julio, es imposible que te den permiso en el trabajo ya que mucha gente está de vacaciones y hay que cubrir sus puestos (no contratan sustitutos), incluso en la guardia de los sábados.

    Espero que se me pase pronto la pena que tengo de no haber estado con todos vosotros ese día. (cuando veo las fotos me echo de menos en ellas). Muchos besos.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Moltes gracies Mercè

      Se que aquesta vegada no va poder ser i ho entenc perfectament. Heu estat aquí els primers quan calia (recordo quan el Saül va estar ingressat, per exemple).

      Caravaca esta molt lluny i a mes a mes tal com expliques ara tal i com estan les coses les guàrdies dins del vostre mon de la medicina estan difícils i encara mes amb les retallades. Tampoc era tan important que el “cuñao” canvies el primer digit…. no és mes que un fet simbòlic.

      Us vaig sentir ben a prop meu i de l’Imma, encara que físicament no pugues ser.

      Petons per tu i per Raimundo.

      Respon
  7. FLORESTÁN

    Moltes felicitats, Miquel
    Valientes y emocionantes palabras, describiendo una situación personal laboral, que aunque con matices, me es cercana… con el agravante o la diferencia de tener 10 años menos.
    Tienes una suerte inmensa de tener a todos esas personas que te quieren…. Esto es lo que realmente nos hace vencer todas las adversidades.
    Que seas infinitamente feliz.

    Un petonás molt fort del……Florestán.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      T’agraeixo molt la teva felicitació i encara mes i molt sincerament les teves paraules de recolzament en el tema laboral que m’afecta massa, des de ja fa un parell d’anys. Per el que dius, estàs vivint una situació similar… i és que avui en dia, qui mes qui menys vivim angoixats per la situació soci-econòmica que vivim.
      Tenir 10 anys menys que jo no és un agreujant…. m’agradaria poder rebaixar un digit en aquest aspecte!!! però t’entenc el que vols dir; ho se perquè a molts companys meus de feina li passa el mateix i en certa manera m’envegen perquè tinc molt mes a la vora la meva (pre) jubilació…… que trist!!!

      Els temps que vivim fa que et vingui ganes de complir uns quant any de cop (sense que el cos s’adoni evidentment).

      Com deia la meva mare” Puedes darte con el canto en los dientes”, quant em queixava per qualsevol cosa…. i és veritat… tinc tot el que desitjo i estic rodejat per gent que m’estima…. a què cony mes es pot aspirar?

      Et desitjo el mateix… que siguis infinitament feliç Florestan !!!

      Respon
  8. Xavi i Txell

    Felicitats Miquel!!! Veiem que t’han cuidat molt bé en aquest dia tan especial, quina il·lusió, oi? A gaudir dels 60, que estem segurs que ho faràs!!! Una abraçada des de Huacachina, Perú.
    Xavi i Txell

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Moltes gracies als dos per la felicitació.
      Aquesta tercera volta al Món que esteu fent, el feu durar molt…. ja porteu viatjant mes d’un any en aquesta tercera gira i suposo que encara teniu corda per temps. A vegades quan explico a la gent del meu entorn que tinc uns amics que estan donant ja la tercera volta al món amb un pressupost d’uns 1000 euros al mes, em diuen que no és possible i em tracten com si jo no toques bores.

      Us felicito a vosaltres per ser com sou… i per mi sou un exemple a seguir i algun dia l’Imma i jo ho aconseguirem. De moment crec que ja hem fet una volta al món per etapes, però caldria fer-la sense limitació de temps, sense obligacions i amb total llibertat.

      Perù és un destí que encara no coneixem i la veritat és que ens atrau molt. Varem estar fa pocs anys a la bora, coneixen Ecuador i les increïbles illes Galàpagos… aquella part del mon és molt atractiva de visitar i a mes a mes te l’encant de què ens entenem perfectament i pots contactar molt mes amb la gent del pais.

      Una abraçada viatgers.

      Respon
      1. Txell i Xavi

        Miquel!!! em sembla que ens hem confós… 😉 Naltros no som pas en Xavi i la Carme, som la Txell i en Xavi, els estemdevacances.blogspot.com i encara no fem l’any de la nostra primera volta al món! Déu faci que en poguem fer tres! De totes maneres, és un orgull saber que teniu corda per temps i n’estem segurs que ho aconseguireu! Vosaltres la fareu!

        Una forta, fortíssima abraçada a tots dos i felicita a la Ruth pel logo, és molt xulo!
        Txell i Xavi

        Respon
        1. Miquel Gascon

          Perdoneu per la greu errada. Se perfectament qui sou i és mes, us varem veure en directe per videoconferencia en el segon congres de la Volta al món fa pocs mesos precisament quant feia 6 mesos que haviau iniciat la vostra volta al mon. L’Imma al llegir el meu comentari ja em va avisar del meu error al confondre-os amb les preses amb la Carme i en Xavi. Ho lamento.

          Jo em conformaria en fer una volta al món com la que esteu fent en aquest moment… quina enveja.

          Dins de pocs dies nosaltres ens anem un altre cop a Africa, aquesta vegada en grup i en camió i tendes de campanya, visitant Zàmbia, Malawi i Moçambic… però desprès un altre cop a treballar…. que hi farem.

          Li faré saber a la nostre filla Ruth que us ha agradat el logo…. el perill és que s’engreixi massa.

          Una abraçada ben forta vitagers!!!

          Respon
  9. Diari de la Bona Vida

    Amb una mica de retard (una setmana sense llegir els nostres blocs favorits i ens perdem un munt de novetats) volem desitjar-te moltíssimes FELICITATS, Miquel.
    Quina sorpresa-festa que et van preparar, eh? Sempre és d’agrair que les persones que ens estimem celebrin amb nosaltres dates tan especials com els aniversaris, oi?
    Una abraçada molt gran!!!

    PD: Felicita a la teva filla, perquè us ha dissenyat un logo molt bonic.

    Manel & Cristina

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Moltes Gracies parella de dos !!!

      És molt agradable trobar-se de cop en una festasa, sense imaginar 1 minut abans el que gasarà…. i veuret rodejat de gent que estimes.

      Ara mateix li envio un WhatsApp a la Ruth per fer-li arribar la vostra felicitació per el Logo.

      Una abraçada

      Respon
  10. Rosa Maria

    Mira per on que jo encara estic flotan…M’ho vaig passar pipa, vaig coneixer els teus amics d’aventures, siguin músicals que viatjeres i va esser meravellós. Vaig disfrutar molt, trovant la mare i casi ben bé totes les germanes de l’Imma. Un fort petonás tiets!!!! Esperem ara la festa per l’Imma…ja queda menys!!! jajajajaja .Imma, no t’enfadis, ja sé que encara queda molt!!!!

    Aprofito per saludar en Josep i la Gloria, en Fede i en Joaquim!!!! M’ho vaig passar molt be amb la vostre companyia.

    Dos petons més per a tú!!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      M’alegro molt de què la festa fos per tots força agradable, almenys a mi tothom m’ho ha fet arribar així.

      L’imma es va esmerçar per aconseguir-ho i portar a la gent que m’estima….

      Un altre cosa el el que dius de la propera festa de l’Imma…MEC Error!!!

      Ella ja va tenir aquesta sorpresa quant va complir els 50 i també la va agafar en calces. Una als 60 no seria el mateix… I qui sap si estem els dos ja prejubilats i fent la volta al món!!!

      Respon
  11. Xavier

    SUBTERRÀNIES, SOBREVIURE ENTRE BOMBES torna al refugi 307 dins el marc de les nits d’estiu del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona).

    Els dimarts 24 de juliol, 7 d’agost, 4 de setembre a les 18h a les 20h i a les 22h.
    Entrada 10€
    Grups reduïts

    Imprescindible reserva prèvia a:
    reservesmuhba@bcn.cat
    932 562 122
    (de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 19h)

    Respon
  12. Berta

    Hola Miquel,
    Soc la mare del Lluís Gabarró, recordes?.
    He passat una molt bona estona lleguint el teu bloc,ets un “crac” amb 60 però “crac”.
    Nosaltres també hem passat de dècada i “mal de muchos….”.
    Els teus fills guapíssims.
    Un petó a l’Imma i també per tu.
    Per molts anys i bons
    Berta

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola Berta !!!!

      Primer de tot, Benvinguda a “Voltar i Voltar”.

      No t’arribes a imaginar la il·lusió que ens ha fet veure el teu comentari aquí a casa nostra. Precisament aquesta nit estàvem a casa fen un sopar familiar d’aquells difícils de repetir perquè els nois ja no viuen a casa i havien vingut expressament a sopar amb la meva neboda qua viu a Roma. Al veure el teu missatge l’he llegit en veu alta i ens hem emocionat tots una mica.

      No sé com t’has assabentat de què escrivíem les nostres “voltades” aquí en aquest petit racó…. però internet a vegades et dona sorpreses agradables com aquesta.

      El Bloc el vaig iniciar jo, però l’Imma s’ha incorporat i participa activament en les “voltades” i també amb alguna crònica de viatges, cinema o literatura.

      Gracies per el que dius del Bloc i espero que participeu tu i en Lluís en deixar la vostra opinió en alguna que altra crònica.

      Records als nois, encara que se que els vostres també ja volen per aquests mons de Deu. Rebeu una forta abraçada.

      Respon
      1. Imma Barba

        Dons si que ha entrat a la tercera edat perquè ja no recorda el nom del teu marit !!! A mi encara em falten tres anys , elis, elis !!!!
        Moltes gràcies per deixar un comentari i una forta abraçada.

        Respon
  13. Berta

    Hola macos,
    Els nostres fills ja son del món: el Marc a Rotterdam i el Lluís a Florència.
    El Kim i jo aguantant els mals vents que bufen, també, pels funcionaris.
    Ens agradaria veure-us, podriem fer un brindis no?.
    Un petó
    Berta

    Respon
    1. Imma

      Encantats de quedar amb vosaltres a fer un brindis o el que calgui. Jo estic de baixa intentat sortir d’una grip d’aquelles que agafes per sort cada decada pero que em te ben fluixeta. Si us sembla la setmana vinent us envio correu i quedem. Un petó.

      Respon

Leave a Reply