– DUNAS (******) – Gran Teatre del Liceu

NO…. no es un error ….. heu vist be, son 6 estrelles. Aquest espectacle de “DUNAS“, per primer cop a “Voltar i Voltar”, saltant-me les normes que jo mateix m’havia imposat, al qualificar les nostres valoracions dels espectacles, com a màxim en 5 estrelles,…aquest cop el valoro per sobra del màxim i es que es l’única manera que tinc al meu abast de dir que segurament es l’espectacle que ara mateix jo recordi,mes meravellós dels que he pogut gaudir en tota la meva vida.

De fet, aquest espectacle ja l’havíem vist la temporada passada en el GREC2010 en el espai del mateix Teatre Grec… i llavors ja ens va deixar esmaperduts i amb “gallina de piel”… llavors no ens creiem el que estàvem veient i varem sortir entusiasmats d’aquest meravellós espectacle. Al assabentar-nos que a petició del public aquest any ho tornaven a representar en el Gran Teatre del Liceu en 3 úniques sessions, (i malauradament per ultim cop), varem comprar les entrades ipso-facto. Durant algunes setmanes a la columna de la dreta d’aquest BLOC us he intentat “recomanar” aquest espectacle …i conec varies persones que m’han fet cas !!!

L’espectacle al Liceu ha guanyat i molt…encara mes que en el Grec.. i es que aquí la brisa del aire lliure a vegades fa males passades a les enormes teles que tenen una gran importància en la posada en escena … o potser al Liceu estàvem millor situats… o el mes probable es que l’espectacle ha rodat per mig mon i cada vegada mes ronda la perfecció absoluta.

Dos cultures absolutament diferents amb un nom semblant o mes ben dit …. idèntic ….”FLAMENCO“…. el Flamenco de la cultura espanyola de Maria Pagés i el Flamenco de la cultura belga de Sidi Larbi Cherkaoui. Ells dos, cada un per la seva banda anaven actuant per tot el mon i algun cop es trobaven per casualitat per coincidències de programació del seus espectacles… s’admiraven l’un a l’altre i un bon dia van parlar de fer un espectacle plegats….. aquest DUNAS es el resultat d’aquesta colo.laboració. DUNAS, està inspirat en el color, la llum i el moviment de la sorra del desert del Sahara… en cada un dels grans de sorra, en cada duna. Es un espectacle on es retroben els dos mons que es tan a banda i banda del estret de Gibraltar…. si es que alguna vegada s’han separat; jo a vegades ho dubto…crec que la cultura Marroquí (a la que estimo amb bogeria)…i la espanyola els uneix moltes mes coses de les que en teoria les separa.

María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui, dos dels ballarins i coreògrafs més famosos del món, s’uneixen en una col.laboració extraordinària, per crear un diàleg entre el flamenc i la dansa contemporània. Inspirat pel paisatge ondulant de les dunes de sorra del desert del Sàhara, Dunes en contrast amb una banda sonora original ple de matisos i de colors amb ressons de flamenc, música clàssica i àrab. La passió ardent de la seva forma clàssica estructurada i la riquesa de matisos del seu estil modern “intercultural” fa que aquest espectacle sigui absolutament exquisit, pura sensibilitat i a l mateix temps força  espectacular.

Però es absurd posar moltes paraules una darrera de l’altre per intentar expressar el que es en realitat aquest espectacle…. millor potser unes imatges…i encara que el vídeos no siguin massa fidels al espectacle en directe, segurament us fareu una millor idea del mateix….

La dansa contemporània mes innovadora de Sidi Larbi Cherkaoui, entrellaçada amb el flamenc mes modern i a vegades mes pur de María Pagés, aconsegueixen una coreografia quasi be perfecte…i a  mes a mes,a tot això,  se sumen les veus de les cançons àrabs, incloent la meravellosa “crida a l’oració” del mon islàmic…… que a mi particularment m’arriba dins del mes profund del meu ser, a pesar del meu agnosticisme…. i amb la veu del extraordinari Mohammed El Arabi-Serghini i amb el cante “jondo” del mes pur art flamenc que cada vegada m’agrada mes i mes…., interpretat per en Ismael De La Rosa, fa que t’adonis de que les cultures que alguns “personatges” de la nostra historia i sobretot de l’actualitat… volen per tots els mitjans que siguin tant distants …. t’adones llavors, que mes aviat son tot el contrari perquè neixen de la mateixa arrel i son gairebé idèntiques.

La dansa, el so, les melodies, els colors de les teles que ballen per si mateixes…. tot això i mes … fa que als espectadors que presencien aquest espectacle se li ericin literalment els pels de tot el cos i vibrin en el seu ser mes interior com molt poques vegades el ser humà ho ha fet.  No es qüestió de sensibilitat vers al art, o el flamenc o la dansa o la musica àrab, o la musica clàssica…. estic segur de que moltes persones que no li agradin massa cap d’aquestes facetes per separat de l’art…. quedarien seduïts per el que es i el que significa “DUNAS”.

María Pagés, la bailaora i coreògrafa sevillana, ha conquistat escenaris al voltant del món amb números que van més enllà del flamenc i que presenten diferències culturals, obrint un nou camí per ball flamenc. Ella era part de la Companyia de Dansa Antonio Gades i ha estat primera ballarina amb Mario Maya i  Rafael Aguilar. Ha participat en pel.lícules com “Carmen”,  dirigida per Carlos Saura  i també en “Flamenco”.  Ha guanyat premis com el Premi Nacional de Dansa  el 2002, el Premi de Coreografia ADE el 1996 i cinc Premis Giraldillo de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla.

Al sortir del Liceu i pujar al Metro per tornar a casa, una dona estrangera de mitjana edat es va asseure al meu costat i al veure que jo estava mirant el fulletó del espectacle DUNAS, em va donar conversa; la dona també sortia del Liceu i encara tenia el ulls humits per les seves llàgrimes.  Em va dir que no coneixia cap dels dos artistes però que havia rebut una trucada d’una amiga des de el estranger dient-li que urgentment anés al Liceu a veure l’espectacle; la dona em deia que mai  a la vida havia vist un espectacle tan meravellós… i volia saber mes i mes tot fen-me preguntes a mi del que representaven la Maria i en Sidi. Va baixar a l’estació de Diagonal encara trasbalsada per el que acabava de veure.  Estava absolutament d’acord amb ella.   UN ESPECTACLE ÚNIC que deuríem gairebé exigir que es tornes a interpretar de nou als nostres escenaris….. i si no es possible que s’edites almenys un DVD amb l’espectacle, per poder-lo tornar a veure amb tranquil·litat un cop i un altre asseguts còmodament al sofà de casa nostre.

L’espectacle va ser estrenat fa uns anys a Temporada Alta de Girona i ha donat la volta al mon amb un èxit aclaparador.  Esta coproduït per les següents institucions:

– Esplanade-Theatres on the Bay – SINGAPUR

– INTEREG – Festival de Temporada Alta  – GIRONA

– Festival Estivales – PERPIGNAN

– Les Nuits de Fourvière – LYON

– Sadlee’s Wells – LONDRES

– Festival de Otoño – MADRID

– Festival Mawazine, Rythmes du Monde – MARROC

…i amb la col.laboració  del Teatre-Auditori San Cugat i del Jerwood Studio at Sadler’s Wells de LONDRES.

Ahir, 6 d’agost de 2011,  “Voltar i Voltar” va aconseguir una fita que per els seus creadors (l’IMMA i en MIQUEL), es força important… i es que hem assolit les 25.000 visites al Bloc.  Sabem que no es gaire per a molts dels amics Blocaires, però per nosaltres es força important, ja que no ens havíem arribat a imaginar ara fa 10 mesos quant varem començar aquesta nova aventura de que arribéssim tan lluny.  Per això la nostra signatura “Cargolaire” d’avui no es un CARGOL solitari…… creiem que en un dia així la signatura te que ser una “CARGOLERA” plena de cargols…. no se si estareu els 25.000 “voltaires” representats, però per nosaltres es evident que SI.

Gràcies, de debò a tots !!!!