Dilluns 4 de Juliol 2011, un altre cop anem al recinte del Teatre GREC aquesta temporada i ho fem per anar a escoltar la meva cantant catalana preferida des de sempre…. MARIA DEL MAR BONET. Es curiós que en una setmana he pogut veure en el mateix recinte les dues meves cantants de capçalera…. Maria del Mar i Dulce Pontes.
Però abans de fer la crònica del recital, m’agradaria explicar el que ha representat per mi aquesta dona al llarg de tota la meva vida. Ha estat des de la primera vegada que la vaig escoltar… (mes o menys fa uns 40 anys), el meu referent dins de la “nova cançó” i posteriorment dins de la cançó mediterrània amb el seu sentit mes ampli. M’ha descobert la musica del nord d’Àfrica…la Magrebí, ….el flamenc, la musica grega, i la de tots els països la de la riba mes llunyana de la nostra mediterrània. Amb ella he vibrat i fins i tot he arribat a plorar literalment un munt de vegades, escoltant les seves cançons plenes de sensibilitat… i es que m’han arribat molt sovint al anima. Tinc tots els seus discos en tots els formats possibles… ara digitalitzats en el iphone i he arribat a pertànyer a la Associació d’Amics de la Maria del Mar Bonet durant uns anys.
A mes a mes de que crec que te una veu privilegiada, potser una de les mes increïbles del entorn mediterrani…. ha estat l’única que ha defensat la llengua Catalana des de que va començar a cantar… i s’ha negat reiteradament a cantar en Castellà, per demostrar que es pot viure cantant en la teva pròpia llengua sense caure en temptacions comercials que de ben segur li han ofert, per tal de obrir mes mercat cap al mon llatí a Amèrica… i que tants beneficis econòmics li haurien aportat personalment … i mes contant amb la veu que te. Ha estat l’única, que MAI ha abandonat aquesta lluita silenciosa … (altres cantants catalans, també molt estimats per mi, l’han abandonat al llarg de la seva carrera)…… cal recordar-ho per que els catalans mai oblidin aquesta lluita en solitari de la Maria del Mar.
Aquesta crònica vull que sigui un homenatge sentit a un AMIC…
…. en JUAN ANTONI GOMBAU, amic, primer de feina i desprès a la vida real… amic dels de debò, que malauradament va morir molt jove sense haver complert encara els 30 anys, al final de la dècada del 70…. perquè a mes d’un gran amic…. ell es el que em va descobrir la veu de la Maria del Mar i plegats a casa seva escoltàvem les seves primeres cançons… i també plegats varem anar a escoltar-la en directe en un recital on la Maria del Mar, encara en els seus inicis va fer a l’antic i desaparegut “Teatre Atenes” al carrer Atenes de Barcelona. En Juan Antoni, va poder, això si, ser padrí de noces quant l’Imma i jo ens varem unir en matrimoni a l’any 1975.
També vull dedicar-lo a la meva amiga Montserrat Fernandez, ex-presidenta de la Associació d’Amics de la Maria del Mar Bonet, i que aquesta setmana celebrarà el seu 60 aniversari. Ens varem retrobar precisament el dilluns en el concert del Grec. Felicitats Montse !!!
——————————————————
El concert del Grec del dilluns va ser per mi un retrobament dins del Festival Grec, desprès de que ella, amb tota seguretat “mal assessorada” per el seu mànager, va abandonar el tradicional concert a la Plaça del Rei, que cada any feia sota el “paraigües” del GREC i que tant hem trobat a faltar els seus seguidors….. era una tradició de molts i molts anys… una llàstima. El Concert sota el títol de “Una veu per a la Sib.bila” va poder celebrar-se amb tota la tranquil·litat, desprès de la amenaçant pluja que volia esgarrar aquest retorn
El Cant de la Sib.bila, es un drama litúrgic medieval del segle X, que profetitza la fi del món; precisament l’any passat la UNESCO la va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta peça es canta la nit de Nadal a la Catedral de Mallorca i poder a casi a la totalitat d’esglésies de l’illa. La Maria del Mar fa molts i molts anys també la canta el mateix dia (dins de la Missa de la Nit Bona), a l’església de la Plaça de la Bonanova de Barcelona. La seva versió de dilluns al Grec, van estar 10 minuts increïbles de cant sever i quasi be de trànsit místic, sobre un meravellós fons de musica que feien de coixí amb el seu to greu tant del violoncel com del contrabaix, recolzats amb percussió i el “plor” tràgic del llaüt. Una llàstima que no s’hagi pogut gravat professionalment parlant, aquests 10 minuts màgics, que ens hauria agradat recordar en un futur. El públic gairebé ni respirava per tal de no trencar la màgia del moment. Sublim !!!
La resta del recital, evidentment va estar com sempre… (que tinc que dir jo ), encara que reconec que es una reiteració dels antics recitals ….un recull de les cançons que en definitiva tots demanen i que esperem que canti. La novetats van ser les cançons “No me talleu els brots del meu dolor” i “Blau i sol de roses blanques“, dos poemes de Blai Bonet musicats per Antoni Perera. També va cantar, crec per primer cop, la cançó “Penyora” de Lluis LLach.
Altres cançons que ara me’n recordi…. van ser “La dansa de la primavera“, “des de Mallorca a l’Alguer“, “L’Amor de les tres taronges“, “De sentir“, “La Dama d’Aragó“, “Tots dos ens equivocàrem“, “Monts apart” i “Bir-demet yasemen“.
La meva valoració es de 4 estrelles i potser em preguntareu perquè no cinc si es que m’agrada tant…. poder perquè trobo que deuria de intentar renovar una mica el seu repertori i aixi els seus seguidors, la veurem encara amb la força d’abans ….amb l’il.lusió renovada.
De totes maneres serà un recital que recordarem sempre.
Clavicèmbal i acordiò – Dani Espasa