Dilluns 4 de Juliol 2011, un altre cop anem al recinte del Teatre GREC aquesta temporada i ho fem per anar a escoltar la meva cantant catalana preferida des de sempre…. MARIA DEL MAR BONET. Es curiós que en una setmana he pogut veure en el mateix recinte les dues meves cantants de capçalera…. Maria del Mar i Dulce Pontes.
Però abans de fer la crònica del recital, m’agradaria explicar el que ha representat per mi aquesta dona al llarg de tota la meva vida. Ha estat des de la primera vegada que la vaig escoltar… (mes o menys fa uns 40 anys), el meu referent dins de la “nova cançó” i posteriorment dins de la cançó mediterrània amb el seu sentit mes ampli. M’ha descobert la musica del nord d’Àfrica…la Magrebí, ….el flamenc, la musica grega, i la de tots els països la de la riba mes llunyana de la nostra mediterrània. Amb ella he vibrat i fins i tot he arribat a plorar literalment un munt de vegades, escoltant les seves cançons plenes de sensibilitat… i es que m’han arribat molt sovint al anima. Tinc tots els seus discos en tots els formats possibles… ara digitalitzats en el iphone i he arribat a pertànyer a la Associació d’Amics de la Maria del Mar Bonet durant uns anys.
A mes a mes de que crec que te una veu privilegiada, potser una de les mes increïbles del entorn mediterrani…. ha estat l’única que ha defensat la llengua Catalana des de que va començar a cantar… i s’ha negat reiteradament a cantar en Castellà, per demostrar que es pot viure cantant en la teva pròpia llengua sense caure en temptacions comercials que de ben segur li han ofert, per tal de obrir mes mercat cap al mon llatí a Amèrica… i que tants beneficis econòmics li haurien aportat personalment … i mes contant amb la veu que te. Ha estat l’única, que MAI ha abandonat aquesta lluita silenciosa … (altres cantants catalans, també molt estimats per mi, l’han abandonat al llarg de la seva carrera)…… cal recordar-ho per que els catalans mai oblidin aquesta lluita en solitari de la Maria del Mar.
Aquesta crònica vull que sigui un homenatge sentit a un AMIC…
…. en JUAN ANTONI GOMBAU, amic, primer de feina i desprès a la vida real… amic dels de debò, que malauradament va morir molt jove sense haver complert encara els 30 anys, al final de la dècada del 70…. perquè a mes d’un gran amic…. ell es el que em va descobrir la veu de la Maria del Mar i plegats a casa seva escoltàvem les seves primeres cançons… i també plegats varem anar a escoltar-la en directe en un recital on la Maria del Mar, encara en els seus inicis va fer a l’antic i desaparegut “Teatre Atenes” al carrer Atenes de Barcelona. En Juan Antoni, va poder, això si, ser padrí de noces quant l’Imma i jo ens varem unir en matrimoni a l’any 1975.
També vull dedicar-lo a la meva amiga Montserrat Fernandez, ex-presidenta de la Associació d’Amics de la Maria del Mar Bonet, i que aquesta setmana celebrarà el seu 60 aniversari. Ens varem retrobar precisament el dilluns en el concert del Grec. Felicitats Montse !!!
——————————————————
El concert del Grec del dilluns va ser per mi un retrobament dins del Festival Grec, desprès de que ella, amb tota seguretat “mal assessorada” per el seu mànager, va abandonar el tradicional concert a la Plaça del Rei, que cada any feia sota el “paraigües” del GREC i que tant hem trobat a faltar els seus seguidors….. era una tradició de molts i molts anys… una llàstima. El Concert sota el títol de “Una veu per a la Sib.bila” va poder celebrar-se amb tota la tranquil·litat, desprès de la amenaçant pluja que volia esgarrar aquest retorn
El Cant de la Sib.bila, es un drama litúrgic medieval del segle X, que profetitza la fi del món; precisament l’any passat la UNESCO la va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta peça es canta la nit de Nadal a la Catedral de Mallorca i poder a casi a la totalitat d’esglésies de l’illa. La Maria del Mar fa molts i molts anys també la canta el mateix dia (dins de la Missa de la Nit Bona), a l’església de la Plaça de la Bonanova de Barcelona. La seva versió de dilluns al Grec, van estar 10 minuts increïbles de cant sever i quasi be de trànsit místic, sobre un meravellós fons de musica que feien de coixí amb el seu to greu tant del violoncel com del contrabaix, recolzats amb percussió i el “plor” tràgic del llaüt. Una llàstima que no s’hagi pogut gravat professionalment parlant, aquests 10 minuts màgics, que ens hauria agradat recordar en un futur. El públic gairebé ni respirava per tal de no trencar la màgia del moment. Sublim !!!
La resta del recital, evidentment va estar com sempre… (que tinc que dir jo ), encara que reconec que es una reiteració dels antics recitals ….un recull de les cançons que en definitiva tots demanen i que esperem que canti. La novetats van ser les cançons “No me talleu els brots del meu dolor” i “Blau i sol de roses blanques“, dos poemes de Blai Bonet musicats per Antoni Perera. També va cantar, crec per primer cop, la cançó “Penyora” de Lluis LLach.
Altres cançons que ara me’n recordi…. van ser “La dansa de la primavera“, “des de Mallorca a l’Alguer“, “L’Amor de les tres taronges“, “De sentir“, “La Dama d’Aragó“, “Tots dos ens equivocàrem“, “Monts apart” i “Bir-demet yasemen“.
La meva valoració es de 4 estrelles i potser em preguntareu perquè no cinc si es que m’agrada tant…. poder perquè trobo que deuria de intentar renovar una mica el seu repertori i aixi els seus seguidors, la veurem encara amb la força d’abans ….amb l’il.lusió renovada.
De totes maneres serà un recital que recordarem sempre.
Clavicèmbal i acordiò – Dani Espasa
A mi la Maria del Mar Bonet també m’ha fet passar molts i molts bons moments. Crec que es la més genuina representant de la música mediterrània (en el més ampli sentit de la paraula).
La jota marinera sempre m’ha emocionat, i sentint-la en aquesta gravació se’m torna a posar la pell de gallina. Malgrat haver passat de llarg de la seixantena, conserva una veu prou fresca (tot i que no és la de fa uns anys) i per descomptat molt agradable. Sobre el tema de la llengua, es una d’aquelles persones a la qual mai podrem agrair suficientment tot el que ha fet per defensar-la aquí i arreu del món.
Una abraçada
Per el que veig estem absolutament d’acord en el que significa per la cançó i per Catalunya la figura de la Maria del Mar.
Creia que no rebria cap comentari sobre aquesta entrada, però veig que anava errat… la “Bonet” encara te un munt de seguidors, llastima que casi tots ja pentinem canes (si les podem pentinar).
Gracies per el teu comentari Josep
Una abraçada
Miquel, jo sóc seguidor de la Maria del Mar Bonet i encara em falten uns mesos per complir els divuit anys! El concert de dilluns fou sensacional… Jo tenia la pell de gallina de l’emoció quan sentia el Cant de la Sibil·la… Senzillament, un concert meravellós.
Gràcies per penjar aquests vídeos. Sobretot m’ha agradat trobar Blau i sol de roses blanques, ja que estava patint per si no podia tornar a escoltar-lo més.
Molt benvingut a “Voltar i Voltar” ALBERT
Mira Albert … ahir quant vaig veure el teu missatge a traves del mòbil, estava sopant i celebrant que era el meu 59 aniversari….. t’he explico això perquè per mi el teu missatge va ser un REGAL d’aniversari que em va fer molta il.lusió.
Segurament t’estranyaràs de que digui això… però es veritat; el saber que un noi molt jove com tu, que encara no te els 18 anys pot arribar a tenir la sensibilitat com per gaudir de les cançons de la Maria del Mar, per mi va ser tota una sorpresa i una enorme alegria, perquè creia erròniament de que ja únicament agradava a la gent “madureta” com jo. Tot una sorpresa que em va fer feliç.
No em vaig atrevir a gravar “el cant de la Sibil.la” per no trencar aquell moment tan màgic, però evidentment vaig veure força gent que ho feia i a mes a mes amb càmeres de vídeo i no com jo que ho vaig gravar amb el mòbil…..algun dia potser podrem recuperar aquell record.
No et preocupis perquè estic segur que en el proper CD que tregui la Maria del Mar, la cançó “Blau i sol de roses blanques” estarà inclosa perquè es magnifica.
Gracies per la teva visita a casa nostre que espero no sigui l’ultima.
Una abraçada Albert.
I tant que no serà l’última visita! I m’alegro que t’agradés veure el meu comentari!
jo me l’estim molt, la Maria del Mar. I la cançó que més emociona és la de Na Ruixa Mantells, que esper us la cantés: és una meravella.
Si t’agrada la Maria del Mar, Kalamar …. demostres tenir força sensibilitat per la bona musica. “Na Ruixa Mantells” aquesta vegada no la va cantar malauradament…. també a mi m’agrada molt, perquè fa uns canvis de veus preciosos imitant a les Gavines…. i es que es te que reconèixer que te una veu privilegiada, agradi o no el seu tipus de cançó.
Et deixo un vídeo d’una coreografia de NACHO DUATO, amb la musica de la cançó de “Na Ruixa Mantells” cantada evidentment per la Maria del Mar.
http://www.youtube.com/watch?v=COidFYkPokU
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS (poema d’en Miquel Costa i Llobera)
Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se’n collar.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l’estranya cançó.
“La mar jo avorria mes ja l’estim ara
des que hi té l’estatge l’amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!
“Un temps jo li deia:pagès te voldria,
pagès, anc que fosses pastor o roter;
i dins la mar ampla, com ell no n’hi havia
d’airós mariner.
“Bé prou li diria cançons la sirena
quan ell a la lluna sortia a pescar:
per’xò ma finestra deixava sens pena,
sortint a la mar.
“La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d’ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells.
“Na Ruixa és la fada d’aquestes riberes,
que allà a les grans coves, endins, té l’hostal
amb arcs i figures, amb llits i banyeres
de nacre i coral.
“Per bous de sa guarda dins fondes estables
allà té Na Ruixa clapats vellsmarins;
si vol per son carro cavalls incansables,
allà té delfins.
“Quan surt, va vestida de seda blavosa,
amb totes les tintes del cel i la mar,
i blanc com la cresta de l’ona escumosa
son vel fa volar.
“De l’arc que entre núvols promet la bonança,
la faixa ella imita per fer son cinyell…
Mes ai del qui rema, quan ella li llança
son ample mantell!
“Perdut és el nàufrag quan ella el socorre
i el pren entre els signes del vel florejat…
La roca feresta serà ja la torre
on quedi encantat.
“Allà té Na Ruixa mon bé, dia i nit,
on ell cosa humana no veu ja ni sent.
Ai, si ell m’escoltava, bé prou sortiria
de l’encantament!”
…………………………………
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l’estranya cançó.
Un vespre d’pratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l’endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari,
qualcú l’enterrà.
No té ja sa tomba la creu d’olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l’aucell fugitiu…
Una abraçada amb molta “tinta”… KALAMAR !!!
moltes gràcies pel regal, Cargol Voltaire, no havia trobat la cançó en internet i ara me la poses amb balet i amb el poema complet!
10 tentaclades ( abraçades )
Gracies a tu per visitar-nos i deixar el teu comentari de tant en tant. M’agraden les marques que deixen les ventoses a la meva pell …. de les abraçades dels teus tentacles.
na maria del mar boner !que puc dir,ina gran persona, artista en tots els sentits que forma part de la meva infentessa fins ara, que ja son anyets!!!!, vaig començar a escoltar d ben petita gràcies al meu germà, i avui per avui la meva fi-lla amb divuit anys, li encanta ,mallorca i els paisos catalans tenim un gran previlegi, una abraçada a tots els seus amics
Nosaltres vam arribar a ser uns grans seguidors d’ella i assistíem a tots els seus concerts; fins i tot ens vàrem associar en “Amics de la Maria Del Mar Bonet”… i jo recordo que era el soci numero 10….. molts anys d’admiració, que encara en certa mesura continuo tenint.
Una altra cosa, és en l’àmbit personal, que ja no puc estar tant d’acord… i és que a l’associació en un fatídic dinar que li vàrem oferir, la vàrem conèixer personalment i en allà va treure els seus pitjors “dimonis amagats”. El fet és que va haver una associada que va acabar plorant per la manera maldestre que la Maria del Mar la va tractar. Jo la vaig trobar massa creguda d’ella mateixa i molt per sobre de la resta de “mortals”. En realitat vaig conèixer a la “persona” de la Maria del Mar Bonet, i no em va agradar gens.
De totes maneres continuo escoltant les seves cançons i admirant tot el que va fer per la cultura
mediterrània.
Aquesta crònica la vaig escriure fa 4 anys i ara al revisar-la pel teu comentari, malauradament veig que els vídeos que en el seu dia vaig penjar; Youtube els ha donat de baixa.
Gràcies pel teu comentari i benvinguda a “Voltar i Voltar”
jo vull opinar, com persona et puc dir que es timida reservada,i molt discreta per parlar de vida privada, li ha de sortir d´ella, que li preguntin,no li agrada,quan era joveneta la vaig conei´xer personalment, a casaseva de palma li vaig portat una figura de fang mallorquí,despr´s amb els any le pogut saludar després de recitals, i aquest nadal,vaig perlar dues paraules amb ella,a la plaça major a una botiga de ceràmica popular,feta per la meva germana la veritat no tenc res en contre per dir, es la seva personalitat,uana abraçada a tots
Estic convençut de què és així com tu dius, però per molta timidesa que tingui i per molt reservada que sigui una persona, en quant es converteix en una persona pública, no hauria de tractar a les persones que l’admiren amb menyspreu i encara menys quan es tractava de seguidors d’ella, que en aquell moment li estaven oferint un homenatge.
Jo no vaig voler tornar-la a veure en persona mai més, …. no em calia per seguir admirant la seva veu i les seves cançons…. però els que ho van intentar posteriorment a aquell dinar, vàrem rebre algunes “sortides de to” mes. A hores d’ara aquella associació que va començar amb molta il·lusió, evidentment ja no existeix.
Reitero però la meva admiració com a cantant, així com per la seva defensa de la llengua catalana com pocs cantants de Catalunya han fet.
Una abraçada