Per primer cop farem un post quasi be en viu i en directe des de el lloc on hem vingut a passar uns dies a “descansar”….. jejejeje, o almenys a trencar la rutina del dia a dia. Ahir divendres 11 de juny de 2011, a les 19 hores volàvem en destinació a la costa Dàlmata en Croàcia. A les 21 hores arribàvem al aeroport de DUBROVNIK… I per fi a les 22 al apartament “Barcelona” que teníem reservat ja fa uns mesos.
La primera impressió del apartament es que hem encertat de ple, ja que esta situat en ple cor de la ciutat antiga i emmurallada de Dubrovnik, amb totes les comoditats. Ara mateix son poc mes de les 8 del mati del diumenge 12/6 i estic escrivint estirat en el llit des de el iphone…
Varem deixar els trastos i ahir a la nit sortíem a fer un vol i sobretot a sopar; la primera impressió es que es una ciutat super turística plena de gent i això que encara es temporada mitjana…. al Agost deurà ser quasi be insuportable.
Crec que aquests dies menjarem prou be i molt de peix però dins de la ciutat antiga creiem d’entrada que els preus son mes cars que fins i tot a Barcelona… tindrem que anar amb compte…ahir per una ampolla de vi del país…el mes “tiradillo” ens van demanar 35 euros i evidentment vam veure AIGUA i això si, un “enormus” peix llegitsssssim que no varem poder acabar de lo gran que era. Desprès ja a les 12 de la nit la primera passejada per els carrers… a les fotos sembla que estiguin el carrers mullats, però es un efecte visual del reflex de les llums en el terra totalment de pedra i desgastats per la “marabunta” de guiris de cada dia assalten la ciutat.
Diumenge 12 de Juny 2011
Avui hem descobert Dubrovnik de dia; desprès de la dutxa sense esmorzar hem anat cap al super perquè no teníem ni llet, i ens hem trobat els carrers de la ciutat envaïts per una horda de turistes en grups que no deixaven apenes circular… ens hem espantat… no pot ser possible; desprès ens assabentarem de que fora port ha arribat un enorme creuer i tots els creuristes estaven donant voltes en grups per la ciutat antiga. Menys mal que el creuer a migdia ha desaparegut i la ciutat ha quedat mig buida.
Ens escapem dels carrers principals, carrerons a dalt ple de escales tot fugint de la “turistada” i la ciutat canvia per complert; sembla un altre i estem potser a 100 metres d’on passeja’n els grups apilats com si fossin rebaixes. Podem passejar tranquil·lament i comença realment a agradar-nos.
Travessem la muralla per sota i apareix de sobte el mar …. l’Adriàtic amb tota la seva plenitud. Al penya-segat unes terrasses on la gent descansa i una mica mes avall la gent es llença des de les roques al aigua cristal·lina.
I tornem al centre i encasa ens trobem turistada a dojo i l’intentem esquivar com sigui…
Descansem una estona a l’apartament i un altre cop al carrer en busca de restaurant i aquest cop muntanya amunt…. ens han recomanat un dins de la ciutat antiga, que es diu LADY PIPI, però es on Cristo va perdre l’ultima espina…. vinga escales i escales amunt…. esgotats, però al final paga la pena …. dinem a una terrasseta amb vistes de la ciutat antiga i a mes a mes, bo i a bon preu. Vamos, que ens posem les botes.
Que dura es la vida del turista !!!
Amb la panxa ben plena i una mica “alegres” per el vi que ens hem ficat entre pit i espatlla, passegem un altre cop per els carrerons plens d’escales. Llavors veiem l’estació del telefèric que puja al castell i ens animem a pujar. Fa un dia solejat i creiem que les vistes podran ser espectaculars…. i es compleix amb escreix….
decidim que demà visitarem l'illa de LOKRUM que es veu al fons
Ens faltaran dies per conèixer tantes illes
Dilluns 13 de Juny 2011
Estem vius !!! encara que no hem pogut reflectír en el post el dia a dia per culpa de aquest ADSL que va a pas de formiga….
almenys deixo escrit que avui hem estat tot el dia en una illa molt a prop de Dubrovnik… l’illa de LOKRUM i ens varem poder banyar a L’Adriàtic una bona estona per el mati i a mes a mes en bola picada ja que vam trobar unes roques on es podia fer nudisme. Un indret meravellós.
Desprès treking fins casi esgotar-nos per tal d’arribar a la fortalesa de l’illa, en mig d’una immensa pineda. Es una illa en la que esta totalment prohibit fumar i que tampoc es permet dormir… no hi han construccions i únicament existeix un Monestir i una fortalesa en ruines. Esta declarada parc natural.
A la tarda en un segon bany, vaig ser seduït literalment per un PAÓ (PAVO REAL)…. , va de debò….ja veureu fotos .
En Miquel desprès de prendre el bany…..s’asseu a la bora del mar al capvespre… i de sobte un Paó s’aproxima i obra la cua… en Miquel agafa el iphone i per poder filmar l’escena es te que tirar enrere, perquè les plomes del Paò quasi be l’empenten. Us deixo un dels vídeos gravats amb el telefon mobil (escolteu el soroll de les plomes)… impressionant !!!
Tornem amb la barca al port de Dubrovnik….
Dimarts 14 de Juny 2011
Avui hem contractat una excursió organitzada en un minibus amb guia …. érem 10 persones i hem fet forces kilòmetres i hem passat la frontera ni mes ni menys que 6 vegades, tres d’anada i tres de tornada en un esbojarrat camí per entrar, sortir i tornar a entrar…. al estat de Bòsnia, fins que hem pogut arribar al nostre destí… la ciutat somiada de MOSTAR. Avans d’arrivar fem una parada en el poble de…… NEUM
i evidenment com sempre escalem muntanya amunt per tenir una mica de vista…
I per fi MOSTAR….
La part antiga de la ciutat es preciosa, encara que un cop reconstruida ha sigut asaltada literalment per el turisme de masses…. i es una pena, perquè esta plena de botiguetes de souvenirs….
La ciutat àrab a la que a mi particularment hem feia molta il.lusió poder arribar….. des de fa molts anys i que per culpa de la guerra ha tingut Mostar que esperar veure’m trepitjar el seu famós pont… ara per fi ja totalment reconstruït.
Tot dinant a una terrassa (en solitari), els cambrers ens pregunten d’on som i si ens agrada Bosnia….. al escoltar la paraula màgica de BARCELONA, corrent cap endins i tots contents ens mostren un banderí del Barça i ens diuen que el el “seu” equip.
Dimecres 15 de Juny 2011
Avui hem descobert el PARADÍS…. un altre illa del Adriàtic, una illa difícil de pronunciar…MLJET…. però meravellosa; a mes a mes creiem que a hores d’ara està com una mica amagada o protegida per que el turisme de masses no la trepitgi gaire…. i ho diem perquè no hem trobat cap agencia de viatges que ens portés en excursió organitzada. Però ens varem encaparrar en anar-hi, i el dia anterior varem fer una incursió al segon port de Dubrovnik (el de la ciutat nova) per tal de trobar un vaixell que ens portes…. i val a dir que el varem trobar però ens va costar un parell d’hores desprès de donar tombs per tot el port i preguntar a varies companyes navieres.
Avui a les 8 del mati ja estàvem fent cua a la guixeta del únic catamarà que cada dia va i torna de l’illa amb un viatge de casi 2 hores en cada sentit (els ferrys el dia que van, que no son gaires triguen gaire be 5 hores en fer el trajecte).
Al arribar a l’illa hem tingut que pagar “peatge” per poder entrar al Parc Nacional, però en l’entrada estava inclos el transport fins als llacs interiors de l’illa, aixì com la navegació per el mes gran, fins a una illa on existeix un monestir…. una illa dins d’un altre illa…..
La nimfa Calipso vivia a la costa de l’illa MLJET i va retindre durant 8 anys a ULISSES…. aquesta es la llegenda que encara avui es recorda en aquest Paradís de la natura, que avui en dia conforma un dels Parcs Nacionals mes macos de la Mediterrània. Es una illa molt gran i molt allargassada i en un dels extrems esta aquest Parc Nacional on tothom es desplaça caminant, en bicicleta o en el vaixell que fa un parell de recorreguts per el llac mes gran. En realitat no son llacs… ja que es tracta del propi mar que en un equilibri de la natura s’inventa un paissatge quasi be Alpí entre mig dels boscos i les aigües de colors turqueses que treuen la respiració.
Ens hem banyat en els dos llacs, al mati en el mes gran al costat del monestir i desprès de dinar un arros negre dels mes bons que hem menjat a la vida…en un petit poble de la costa i el ja habitual treking que ens deixa una mica per l’arrastre,…… un altre banyet al llac mes petit però que aixi i tot, te variïs kilòmetres de llargada.
L’illa te un únic hotel dins del Parc Nacional i ens hem promès que tornarem algun dia però no per unes hores, sinó que serà per passar alguns dies i gaudir d’aquest entorn que ens ha robat el cor,…. tal i com es mereix.
Com en Josè Luis s’ha queixat de que li fa mal el dit de tan donar voltetes a la roda del ratolí….. ens hem donat per al·ludits i continuarem la nostra narració en un altre post….. (en una segona part)….. si voleu seguir llegint la segona part CLICKEU AQUI.