– Dubrovnik ( en viu i en directe…) segona part

Si voleu llegir la primera part d’aquest relat CLIQUEU AQUÍ.

Continuem explicant la nostra estada durant el mes de Juny 2011 a la ciutat de DUBROVNIK. El dimecres 15 de juny al vespre varem aparaular un cotxe de lloguer, per els dos pròxims dies i així poder viatjar amb mes tranquil·litat sense tenir que dependre tant dels horaris del transports públics i a mes a mes poder allargar la jornada unes hores fins al capvespre.

El dijous 16 de juny, amb un Opel Corsa nou de trinca…amb aire condicionat i automàtic com a mi m’agraden (per 50 eurillos diaris), ens varem atrevir a visitar un parell d’illes mes al nord, primer l’illa de Peljesac que com aquell que diu esta connectada al continent, i desprès de recórrer l’illa, des-de el altre extrem i amb un ferry passar a l’illa de Korcula.

El primer que varem visitar es la ciutat amurallada de Ston, amb una increïble muralla de variïs kilòmetres que tanca dos poblacions, la Ston al costat del mar i l’altre mes gran, amagada dels antics pirates, darrera d’una muntanya força alta.

Aquesta població es molt famosa per les OSTRES de Ston, que es cultiven en els fiords que envolten la població…. i evidentment desprès de una estona de circular per l’illa i veure variïs llocs on s’oferien tastar-les, ja ens varem aturar a provar-les, no fos cas que s’acabessin. Va ser el primer que varem menjar aquell dia…. desprès del cafè amb llet com aquell que diu.

Desprès varem continuar descobrint l’illa i racons sense turisme, amb platges de pedra precioses…. un altre cop com els dies anteriors rodejats d’illes per tot arreu, sense saber realment si el que teníem davant nostre pertanyia a l’illa on estàvem o a un altre.

En el ferry que ens va portar a l’illa de Korkula, com sempre em vaig enrotllar com una persiana amb els primers que em van deixar…  Be…. i ja estem a la ciutat emmurallada de Korcula amb forma de espina de peix, amb un carrer principal i a banda i banda carres com si fossin espines en diagonal apuntant al mar en sentit invers.

Ens passem unes quantes hores visitant la ciutat, on es diu que va viure Marco Polo i acaben dinant una mica de peixet a la bora del mar…

i fem una volta per l’illa descobrint platges idíl·liques quasi be sense ningú….

…..desprès retorn amb el ferry a l’inversa i tornem a fer un parell de parades, una per fer un bany i l’altre per menjar un altre cop OSTRES de Ston per tal d’acabar tan be el dia com el varem començar……. quin vici !!!!

El divendres 17 de Juny, de bon mati, tornem a sortir de Dubrovnik, aquesta vegada cap al sud per visitar el petit estat de Montenegro i per tant tenim que passar la frontera un altre cop; ens resulta xocant que a Europa encara existeixin fronteres on fan parar els cotxes, revisen tot, els policies et miren a la cara com si fossis sospitós de no se que jo… i et deixen per fi passar amb un gest desganat, desprès de tenir-te aturat una bona estona. Resulta molt llunya per nosaltres a hores d’ara, reviure situacions similars quant teníem que passar la frontera amb França.

Al entrar al país, ens crida l’atenció (per dolent) que a Montenegro totes les carreteres estan plenes d’anuncis que malmeten el paisatge tan meravellós que posseïxen i sobretot la quantitat d’apartaments i gratacels horrorosos al costat mateix del mar.. la especulació que hem viscut a Espanya fins fa molt poc temps. Molt de transit…massa, fa que per recórrer pocs kilòmetres triguem molta estona.

El paisatge dels fiords es espectacular, sobretot quant es vas apropant a la ciutat emmurallada de KOTOR, que esta declarada patrimoni de l’humanitat per l’Unesco. Molts comparen el fiord de “les Bocas de Kotor”, com molt similars als Noruecs….. nosaltres que els coneixem molt be, ho desmentim categòricament, encara que reconeixem que es realment digne d’admirar, però ni molt menys com els del Nord d’Europa.

Kotor també es una de les ciutats visitades per els creuers massificats, i esta plena de gom a gom de turistes, però tot i així ens agrada i molt.  Ens passem mig mati passejant per la teranyina de carrerons, esglésies i racons realment molt macos. Ens engresquem en pujar a la muralla i una ermita per veure la ciutat des-de dalt…

Acabem esgotats però contents d’haver aconseguit la fita, encara que al baixar em “casco” el genoll esquerre i segurament arrossegaré el dolor variïs dies.

Pensem de dinar a Kotor, però creiem equivocadament que trobarem altres restaurants en poblets petits camí de Budva…. i fem mes de 50 Km per un paisatge meravellós bordejant la costa, però sense rastres de cap lloc on poder menjar quelcom decent.  Arribem a Budva i ens trobem amb una ciutat moderna sense rastres del casc antic…fem voltes i voltes amb el cotxe i ens desesperem…. decidim marxar fastiguejats, però a la sortida de la ciutat tenim vista i veiem el nucli antic allà baix… un cop orientats, tornem un altre cop a baixar i ara si trobem la petita ciutat emmurallada de Budva….però acabem dinant amb un xino a les tantes.

Comencem a fer camí cap a Dubrovnik, però veiem una carretera que s’endinsa cap al interior i passant per Cetinje i desprès endinsant-se al interior del Parc Nacional de Lovcen, passa de nivell del mar a 1.750 metres en pocs kilòmetres, per tornar a baixar a Kotor per una carretera que fa veritable por, per els  endiablats giravolts de 180 graus, a unes alçades espectaculars que ens causen vertigen…. la carretera molt estreta i realment perillosa…no passa ningú i mes d’un cop pensem que ens hem equivocat al escollir aquesta opció.

Arribem a Dubrovnik de nit tancada….

…i  el 18 a visitar amb vaixell la població de Cavtat….. i els 2 últims dies 19 i 20 de Juny acabem de visitar Dubrovnik…. i descansem una mica mes, passegem, anem a la platja i  descobrim l’ultim dia Dubrovnick amb una passejada espectacular per dins les muralles.  Tot això ens fa encetar una tercera i ultima part, que ja explicarem un cop arribats a Barcelona.

Si voleu llegir l’ultima  part d’aquest relat CLIQUEU AQUI.

12 thoughts on “– Dubrovnik ( en viu i en directe…) segona part

  1. rosa maria lapeira gascòn

    Com sempre tiets!!!! Quins viatjets que os feu!!!! Qué maco!!!! Fotos, fotos i més fotos!!!!! Petonets!!!!!

    Respon
  2. Josep

    Deu n’hi dor del que donen 10 dies. No heu parat ni un moment!!
    Magnífiques cròniques de viatge amb fotos extraordinàries.
    Una abraçada i fins aviat

    Respon
    1. miquelgascon

      La veritat es que 10 dies donen per molt, perquè dediques totes les seves hores per gaudir-les plenament. Gracies per els teus elogis…encara que els dos posts estan fets des-de Dubrovnik, ara la nostre intenció es refer-los una mica per acabar de polir-los i afegir alguna foto mes , ja que el ADSL que teníem era lentisim i no ens ho va permetre fer com cal.

      Una abraçada

      Respon
  3. Mireia Puntí

    Quines illes més xules!!! Prenc nota de Peljesac i Korkula, m’han encisat.
    Veig que heu tret el ventre de pena, menjant ostres, peixet i vi davant del mar. Ben fet, això no té preu!
    Comparteixo el comentari del Josep; heu aprofitat molt bé aquests dies i feu unes cròniques i fotos molt maques.
    Esperem amb candeletes les vostres cròniques del continent asiàtic al mes d’agost, que nosaltres seguirem des de l’Índia.
    Una abraçada per als dos! Bé, una per cada un, ja m’enteneu… 😉

    Respon
    1. miquelgascon

      Hola Mireia

      Tot allò es molt xulo…. però amb compte !!!!, en ple al estiu no recomano anar de cap de les maneres; de fet la ciutat de Dubrovnik ja al mes de Juny esta gairebé insuportable per la gentada tan impressionant que la visita…. no em vull imaginar a l’Agost com pot estar tot allò.

      Peljesac i Korkula son molt maques, però a mi em va agradar mes MLJET; tinc que actualitzar els posts amb mes fotos per donar una imatge mes real del que varem veure.

      No crec que ploguem fer cròniques des de Uzbequistán, Kirguizistán i Xina, perquè volem fer una ruta bastant extensa amb pocs dies, tan sols 25…. i no tindrem temps ni per respirar….no es com vosaltres que aneu per un parell de mesos a l’Índia.

      Penseu escriure en el vostre Bloc des de l’Índia ? Quant comenceu el viatge ?

      Un parell d’abraçades

      Respon
      1. Mireia Puntí

        He vist que ha augmentat el nombre de fotos d’illes i platges paradisíaques, de les que fan enveja! 😉

        Respecte al vostre viatge de l’agost, potser podrieu fer algunes cròniques quan torneu a casa i així veurem com és i què us ha semblat Uzbequistán i Kirguizistán, països que per a mi són totalment desconeguts.

        Nosaltres sí que anirem actualitzant el bloc des de l’Índia. Marxem aquest divendres, només ens falten 3 dies!!! Així doncs, segurament, el proper cop que ens escrivim serà des d’allà.

        Una abraçada i fins la propera!

        Respon
        1. miquelgascon

          Del nostre viatge a Asia Central, teniu la seguretat que farem crònica, però casi amb tota seguretat un cop estiguem a Barcelona de tornada. De totes maneres no descartem penjar alguna foto o comentari molt petitó…. i es que nosaltres tindrem que anar a un altre ritme ja que tenim únicament 25 dies.

          Quina enveja de viatge el de Índia; nosaltres varem estar al nord a l’any 2000 durant un mes…. però lo vostre d’anar per variïs mesos ens fa salivera….enveja sana !!!

          Us desitgem que tot surti molt be….us anirem seguint a veure que expliqueu.

          Una abraçada enormuuuuussss !!!

          Respon
  4. Txell i Xavil

    Molt bona crònica!!! Com sempre, vaja… ens encanten els vostres relats, però, i ara què? no hi haurà més cròniques viatgeres fins a l’Àsia Central?
    Que tingueu molt bon estiu Miquel i Imma!
    Una abraçada!

    Respon
  5. miquelgascon

    Gracies per la vostra valoració dels nostres “relats”…. la veritat es que ho varem anar fent sobre la marxa i ara intento posar alguna foto mes perquè a Croàcia posar una foto eren 10 minuts i ens desesperàvem.

    Intentaré acabar les Cròniques de Londres e Indonèsia que tenim començades i no trobo mai el moment de posar-me.

    Us desitgem que tingueu també un molt bon estiu.

    Una forta abraçada

    Respon

Leave a Reply