Si voleu llegir la primera part d’aquest relat CLIQUEU AQUÍ.

Continuem explicant la nostra estada durant el mes de Juny 2011 a la ciutat de DUBROVNIK. El dimecres 15 de juny al vespre varem aparaular un cotxe de lloguer, per els dos pròxims dies i així poder viatjar amb mes tranquil·litat sense tenir que dependre tant dels horaris del transports públics i a mes a mes poder allargar la jornada unes hores fins al capvespre.

El dijous 16 de juny, amb un Opel Corsa nou de trinca…amb aire condicionat i automàtic com a mi m’agraden (per 50 eurillos diaris), ens varem atrevir a visitar un parell d’illes mes al nord, primer l’illa de Peljesac que com aquell que diu esta connectada al continent, i desprès de recórrer l’illa, des-de el altre extrem i amb un ferry passar a l’illa de Korcula.

El primer que varem visitar es la ciutat amurallada de Ston, amb una increïble muralla de variïs kilòmetres que tanca dos poblacions, la Ston al costat del mar i l’altre mes gran, amagada dels antics pirates, darrera d’una muntanya força alta.

Aquesta població es molt famosa per les OSTRES de Ston, que es cultiven en els fiords que envolten la població…. i evidentment desprès de una estona de circular per l’illa i veure variïs llocs on s’oferien tastar-les, ja ens varem aturar a provar-les, no fos cas que s’acabessin. Va ser el primer que varem menjar aquell dia…. desprès del cafè amb llet com aquell que diu.

Desprès varem continuar descobrint l’illa i racons sense turisme, amb platges de pedra precioses…. un altre cop com els dies anteriors rodejats d’illes per tot arreu, sense saber realment si el que teníem davant nostre pertanyia a l’illa on estàvem o a un altre.

En el ferry que ens va portar a l’illa de Korkula, com sempre em vaig enrotllar com una persiana amb els primers que em van deixar…  Be…. i ja estem a la ciutat emmurallada de Korcula amb forma de espina de peix, amb un carrer principal i a banda i banda carres com si fossin espines en diagonal apuntant al mar en sentit invers.

Ens passem unes quantes hores visitant la ciutat, on es diu que va viure Marco Polo i acaben dinant una mica de peixet a la bora del mar…

i fem una volta per l’illa descobrint platges idíl·liques quasi be sense ningú….

…..desprès retorn amb el ferry a l’inversa i tornem a fer un parell de parades, una per fer un bany i l’altre per menjar un altre cop OSTRES de Ston per tal d’acabar tan be el dia com el varem començar……. quin vici !!!!

El divendres 17 de Juny, de bon mati, tornem a sortir de Dubrovnik, aquesta vegada cap al sud per visitar el petit estat de Montenegro i per tant tenim que passar la frontera un altre cop; ens resulta xocant que a Europa encara existeixin fronteres on fan parar els cotxes, revisen tot, els policies et miren a la cara com si fossis sospitós de no se que jo… i et deixen per fi passar amb un gest desganat, desprès de tenir-te aturat una bona estona. Resulta molt llunya per nosaltres a hores d’ara, reviure situacions similars quant teníem que passar la frontera amb França.

Al entrar al país, ens crida l’atenció (per dolent) que a Montenegro totes les carreteres estan plenes d’anuncis que malmeten el paisatge tan meravellós que posseïxen i sobretot la quantitat d’apartaments i gratacels horrorosos al costat mateix del mar.. la especulació que hem viscut a Espanya fins fa molt poc temps. Molt de transit…massa, fa que per recórrer pocs kilòmetres triguem molta estona.

El paisatge dels fiords es espectacular, sobretot quant es vas apropant a la ciutat emmurallada de KOTOR, que esta declarada patrimoni de l’humanitat per l’Unesco. Molts comparen el fiord de “les Bocas de Kotor”, com molt similars als Noruecs….. nosaltres que els coneixem molt be, ho desmentim categòricament, encara que reconeixem que es realment digne d’admirar, però ni molt menys com els del Nord d’Europa.

Kotor també es una de les ciutats visitades per els creuers massificats, i esta plena de gom a gom de turistes, però tot i així ens agrada i molt.  Ens passem mig mati passejant per la teranyina de carrerons, esglésies i racons realment molt macos. Ens engresquem en pujar a la muralla i una ermita per veure la ciutat des-de dalt…

Acabem esgotats però contents d’haver aconseguit la fita, encara que al baixar em “casco” el genoll esquerre i segurament arrossegaré el dolor variïs dies.

Pensem de dinar a Kotor, però creiem equivocadament que trobarem altres restaurants en poblets petits camí de Budva…. i fem mes de 50 Km per un paisatge meravellós bordejant la costa, però sense rastres de cap lloc on poder menjar quelcom decent.  Arribem a Budva i ens trobem amb una ciutat moderna sense rastres del casc antic…fem voltes i voltes amb el cotxe i ens desesperem…. decidim marxar fastiguejats, però a la sortida de la ciutat tenim vista i veiem el nucli antic allà baix… un cop orientats, tornem un altre cop a baixar i ara si trobem la petita ciutat emmurallada de Budva….però acabem dinant amb un xino a les tantes.

Comencem a fer camí cap a Dubrovnik, però veiem una carretera que s’endinsa cap al interior i passant per Cetinje i desprès endinsant-se al interior del Parc Nacional de Lovcen, passa de nivell del mar a 1.750 metres en pocs kilòmetres, per tornar a baixar a Kotor per una carretera que fa veritable por, per els  endiablats giravolts de 180 graus, a unes alçades espectaculars que ens causen vertigen…. la carretera molt estreta i realment perillosa…no passa ningú i mes d’un cop pensem que ens hem equivocat al escollir aquesta opció.

Arribem a Dubrovnik de nit tancada….

…i  el 18 a visitar amb vaixell la població de Cavtat….. i els 2 últims dies 19 i 20 de Juny acabem de visitar Dubrovnik…. i descansem una mica mes, passegem, anem a la platja i  descobrim l’ultim dia Dubrovnick amb una passejada espectacular per dins les muralles.  Tot això ens fa encetar una tercera i ultima part, que ja explicarem un cop arribats a Barcelona.

Si voleu llegir l’ultima  part d’aquest relat CLIQUEU AQUI.