La veritat es que hem estat uns dies sense gaires ganes de escriure res al Bloc, perquè ens hem abocat a llegir els centenars de titulars i articles, així com a veure vídeos que han arribat a les nostres mans i que feien referència a la increïble (per pèssima i repressiva) gestió que FELIP PUIG ha fet amb la “patata calenta” dels concentrats a Plaça Catalunya de Barcelona, que hauria de haver resolt d’una manera mes humana i menys cínica.

El nom d’aquesta òpera “El caçador furtiu” que varem poder veure el mateix divendres 27 de maig de 2011, hores desprès de la indignant carrega policial que ha donat la volta al mon…. ens va recordar la malaguanyada “caçera” que FELIP PUIG havia ordenat aquell mateix mati contra persones indefenses i pacifiques de la nostra pròpia ciutat.

“El caçador furtiu” és una òpera en tres actes de Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind. Es considera la primera òpera romàntica alemanya, especialment per la seva identificació nacional i la seva càrrega emocional. L’argument va ser pres d’una llegenda popular alemanya i moltes de les melodies estan extretes també del folklore alemany. El component fantasmagòric és especialment punyent en la famosa escena del congost del Llop, que en aquesta meravellosa producció actualitzada a dia d’avui,  esta representada per la porta vermella d’un ascensor, que s’obre i es tanca escopint o engolint els personatges.

Aquesta òpera va ser estrenada a la Schauspielhaus de Berlín, el 18 de juny de 1821. Al Liceu s’estrenà el 1849, dos anys després de la inauguració del Teatre.

Entre els músics que van rebre la influència de “El caçador furtiu” s’hi trobà un jove Richard Wagner, que arribaria a ser considerat l’hereu artístic natural de Weber.

Desprès de haver llegit comentaris de Blocaires amics, que no deixaven massa be la posada en escena, jo anava amb una mica de por…. i de debò que al veure-la vaig pensar tot el contrari…. em va sorprendre molt favorablement. El treball de Peter Konwitschny el vaig trobar senzill escenogràficament parlant (Gabriele Koerbl),  però ple de color, moviment i amb idees que em van agradar moltíssim.  Amb una concepció absolutament contemporània i trencadora, sense trair en absolut l’essència del argument de l’opera. Em va agradar la presencia al escenari de la solista de viola (Anna Aldomà) així com els diàlegs en català del personatge de Samiel (Alex Brendemühl) que sembla que a la majoria de gent fins i tot els ha molestat.

Aquesta vegada varen optar per la versió íntegre, però sota el meu punt de vista la profusió de diàlegs va esmorteir el ritme de la funció; podrien perfectament retallar els diàlegs i el resultat hagués estat molt millor, ja que en aquest cas el que importa es la musica i crec que obligar a llegir als espectadors la traducció del alemany, força estona no aporta res en absolut.

El mes important com ja he dit,  es la musica de l’òpera,  que em va agradar i molt… des de la seva coneguda obertura, passant per un dels Cors mes coneguts del mon de l’opera (Cor de Caçadors) fins el últim compàs. Una musica meravellosa del principi a la fi…  amb tota seguretat es  l’obra mestre de Carl Maria von Weber.

Aquesta vegada l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Michael Boder va estar magnifica sota el meu pinta de vista, i fins i tot la secció de metall que generalment  a mi no acostuma  a agradar-me. 

El Cor va estar en un del dies mes extraordinaris d’aquesta temporada.  “Gallina de Piel”.

Musica composta per Carl Maria von Weber (*****)

Direcció Musical : Michael Boder (****)

Direcció Escenica : Peter Konwitschny (****)

Escenografia i vestuari : Gabriele Koerbl (***)

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu (****)

Interprets :

Max : Lance Ryan (***) – Agathe : Petra Maria Schnitzer (****) – Kaspar : Albert Dohmen (****) – Eremita: Matti Salminen (****) – Ottokar : Lauri Vasar (***) – Kuno : Rolf Haunstein (***) – Ännchen : Ofèlia Sala (***) – Kilian : Manel Esteve Madrid (**).

Es una de les òperes que m’han agradat mes d’aquesta temporada; crec però que ha estat degut a la mateixa òpera en si i no ben ve a la qualitat pròpia d’aquesta producció.

——————————————————————————————-

Per finalitzar, fer un últim comentari sobre l’actuació del “Sheriff” PUIG, aprofitant que aquest post tracta el mon de l’Òpera :  des de aquí llanço una proposta a qualsevol INDIGNAT que tingui vocació de music i talent per fer-ho,  per tal de crear una nova òpera contemporània…..  i es aprofitar l’argument del lamentable desallotjament del 27 de Maig…

…..veieu un exemple amb la coneguda ària Nessun dorma de l’opera TURANDOT de Giacomo Puccini…., que al final de tot exclama :

 “All’alba vincerò !!!

Us prometo que intentaré no parlar mes del tema.