La veritat es que hem estat uns dies sense gaires ganes de escriure res al Bloc, perquè ens hem abocat a llegir els centenars de titulars i articles, així com a veure vídeos que han arribat a les nostres mans i que feien referència a la increïble (per pèssima i repressiva) gestió que FELIP PUIG ha fet amb la “patata calenta” dels concentrats a Plaça Catalunya de Barcelona, que hauria de haver resolt d’una manera mes humana i menys cínica.
El nom d’aquesta òpera “El caçador furtiu” que varem poder veure el mateix divendres 27 de maig de 2011, hores desprès de la indignant carrega policial que ha donat la volta al mon…. ens va recordar la malaguanyada “caçera” que FELIP PUIG havia ordenat aquell mateix mati contra persones indefenses i pacifiques de la nostra pròpia ciutat.
“El caçador furtiu” és una òpera en tres actes de Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind. Es considera la primera òpera romàntica alemanya, especialment per la seva identificació nacional i la seva càrrega emocional. L’argument va ser pres d’una llegenda popular alemanya i moltes de les melodies estan extretes també del folklore alemany. El component fantasmagòric és especialment punyent en la famosa escena del congost del Llop, que en aquesta meravellosa producció actualitzada a dia d’avui, esta representada per la porta vermella d’un ascensor, que s’obre i es tanca escopint o engolint els personatges.
Aquesta òpera va ser estrenada a la Schauspielhaus de Berlín, el 18 de juny de 1821. Al Liceu s’estrenà el 1849, dos anys després de la inauguració del Teatre.
Entre els músics que van rebre la influència de “El caçador furtiu” s’hi trobà un jove Richard Wagner, que arribaria a ser considerat l’hereu artístic natural de Weber.
Desprès de haver llegit comentaris de Blocaires amics, que no deixaven massa be la posada en escena, jo anava amb una mica de por…. i de debò que al veure-la vaig pensar tot el contrari…. em va sorprendre molt favorablement. El treball de Peter Konwitschny el vaig trobar senzill escenogràficament parlant (Gabriele Koerbl), però ple de color, moviment i amb idees que em van agradar moltíssim. Amb una concepció absolutament contemporània i trencadora, sense trair en absolut l’essència del argument de l’opera. Em va agradar la presencia al escenari de la solista de viola (Anna Aldomà) així com els diàlegs en català del personatge de Samiel (Alex Brendemühl) que sembla que a la majoria de gent fins i tot els ha molestat.
Aquesta vegada varen optar per la versió íntegre, però sota el meu punt de vista la profusió de diàlegs va esmorteir el ritme de la funció; podrien perfectament retallar els diàlegs i el resultat hagués estat molt millor, ja que en aquest cas el que importa es la musica i crec que obligar a llegir als espectadors la traducció del alemany, força estona no aporta res en absolut.
El mes important com ja he dit, es la musica de l’òpera, que em va agradar i molt… des de la seva coneguda obertura, passant per un dels Cors mes coneguts del mon de l’opera (Cor de Caçadors) fins el últim compàs. Una musica meravellosa del principi a la fi… amb tota seguretat es l’obra mestre de Carl Maria von Weber.
Aquesta vegada l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Michael Boder va estar magnifica sota el meu pinta de vista, i fins i tot la secció de metall que generalment a mi no acostuma a agradar-me.
El Cor va estar en un del dies mes extraordinaris d’aquesta temporada. “Gallina de Piel”.
Musica composta per Carl Maria von Weber (*****)
Direcció Musical : Michael Boder (****)
Direcció Escenica : Peter Konwitschny (****)
Escenografia i vestuari : Gabriele Koerbl (***)
Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu (****)
Interprets :
Max : Lance Ryan (***) – Agathe : Petra Maria Schnitzer (****) – Kaspar : Albert Dohmen (****) – Eremita: Matti Salminen (****) – Ottokar : Lauri Vasar (***) – Kuno : Rolf Haunstein (***) – Ännchen : Ofèlia Sala (***) – Kilian : Manel Esteve Madrid (**).
Es una de les òperes que m’han agradat mes d’aquesta temporada; crec però que ha estat degut a la mateixa òpera en si i no ben ve a la qualitat pròpia d’aquesta producció.
——————————————————————————————-
Per finalitzar, fer un últim comentari sobre l’actuació del “Sheriff” PUIG, aprofitant que aquest post tracta el mon de l’Òpera : des de aquí llanço una proposta a qualsevol INDIGNAT que tingui vocació de music i talent per fer-ho, per tal de crear una nova òpera contemporània….. i es aprofitar l’argument del lamentable desallotjament del 27 de Maig…
…..veieu un exemple amb la coneguda ària Nessun dorma de l’opera TURANDOT de Giacomo Puccini…., que al final de tot exclama :
“All’alba vincerò !!!
Us prometo que intentaré no parlar mes del tema.
Vaig anar ahir al vespre, em va deixar esgotat la durada de la primera part i emprenyat per les tonteries innecesaries del Sr Komesdigui. Moltes idees bones espatllades per parides com l’aliga i els petardets de las bales i una segona part indecentment buida.
Weber (*****) Michael Boder (***), Peter Konwitschny (**) Gabriele Koerbl (***) Orquestra (***) Max : Lance Ryan (***) – Agathe : Petra Maria Schnitzer (**) – Kaspar : Albert Dohmen (****) – Eremita: Matti Salminen (*****) – Ottokar : Lauri Vasar (***) – Kuno : Rolf Haunstein (***) – Ännchen : Ofèlia Sala (****) – Kilian : Manel Esteve Madrid (**).
Si… aquest mati havia llegit la teva crònica i per el que veig estàs casi absolutament d’acord amb el “mestre” Joaquim que la considera literalment un nyap. Com has pogut comprovar a la meva crònica no puc estar mes en desacord amb la seva valoració perquè un cop vista, la considero una de les operes en las que he gaudit mes aquesta temporada.
El que em sobta, però es que desprès comparant les teves “estrelletes” amb les meves, sincerament no veig tantes diferencies, únicament valores força mes vaig la “direcció d’escena” que a mi em va entusiasmar. L’altre persona que valores molt per sota de mi, es a Petra Maria Schnitzer i amb això ja si que es mes opinable, perquè crec que depèn de cada funció…. una cantant pot donar millors o pitjors resultats.
Les sensibilitats de cada un son diferents i també depèn molt del estat d’ànim en que cada persona es trobi al veure una determinada opera, o del que esperi veure si a mes a mes es una opera que has vist en directe mes d’un cop en altres produccions diferents. Per el que a mi respecta, “salvo error u omisión” era el primer cop que la veia en escena.
Una abraçada
Et copio la molt bona idea 🙂
Em va cansar molt, que no tinc el cos com els viatgers professionals 😉 Lamentablement, el producte final em va semblar un nyap per l’esgotament-ensopiment y les ximpleries-dimissions del Sr. K. Sense aquestes dos coses, es a dir, 1.- Fent tres parts, 2.- Treien els parlaments y 3.- Eliminant les tonteries de la escenografia (àliga riallera, petardets, ensumades del llop, diable català; la Ofelia quan diu allò dels claus rovellats potser hauria tingut gracia, però ¿quin sentit te tot aixo?) y treballant una mica el tercer acte, hauria pogut passar-m’ho molt bé, segur. Sempre influeix l’estat d’ànim, però jo ahir anava be; me’l van posar malament. Els ingredients eren de qualitat variable (i per aixó podem coincidir en la valoració de molts), però la paella em va cansar, tant, que van haver moments en els que em preguntava si de veritat m’agrada la opera.
Estic d’acord amb tu que deurien fer 3 parts i també que deurien haver retallat els diàlegs no cantats.
En absolut en el que dius respecte a la posada en escena. Trobo fins i tot que les “tonteries” com tu les anomenes, la fan mes viva i mes divertida sota el meu punt de vista.
Estarem d’acord suposo que en l’opera el mes important de tot plegat es la musica, i aquesta de “El caçador Furtiu” es sublim. A l’opera en general l’anomenen l’espectacle TOTAL, perquè, te MUSICA, CANT i TEATRE al mateix temps.
Per les teves paraules sembla que el que mes et va defraudar es la posada en escena… o sigui la part “Teatrera”. Ja saps que a mi m’agrada el TEATRE, desprès de viatjar…poder el que mes.; m’agrada TOT tipus de Teatre, TOT, però si tinc que escollir entre el Teatre tradicional o el Teatre contemporani, tipus La Fura del Baus, o aquest meravellós Misantrop… o els Radicals del Lliure, escullo aquet tipus de Teatre i deixo de banda el Tradicional. Soc així de estrany..
Per aquesta raó m’agrada tant la posada en escena d’aquesta producció del Caçador Furtiu.
Entenc que no t’agradi la part Teatrera d’aquesta producció perquè et pot agradar un altre tipus de representació mes clàssica…. però Jose Luis… no fotis !!!!… no pots dir que per aquesta causa vas arribar a dubtar de si l’opera en realitat t’agrada o no. Estic segur de que SI t’agrada…estic convençut d’això.
Parodiant el exemple que tu poses de la PAELLA, et tinc que dir que a mi el ingredient que m’agrada mes per menjar es l’arròs…. i t’asseguro que encara que alguna gamba no sigui fresca o inclús alguna congelada… l’arròs que fem a casa t’agradaria…. No es PAELLA… es ARROÇ NEGRE…. esta fet d’un altre manera, però t’asseguro que esta deliciós.
El “arròs negre” d’aquesta producció (el caçador Furtiu) a mi em va resultar boníssim, a pesar de les seves mancances. Quant vulguis quedem un cap de setmana i vens a dinar a casa nostre l’arròs negre que esta per llepar-se els dits.
….i va en serio lo de la convidada…. no es broma.
Una abraçada José Luis
Ves per on m’he tret una paella… i un altre dia, diré que es com un suquet, i anar fent 😉
Clar que ho arribes a dubtar. Estava desitjant que arribes la mitja part, ja em diràs si no ho puc pensar.
No em molesten gens les posades en escena contemporànies, però no em negaràs que amb el rollo del minimalisme i el tot val colen més d’una ximpleria. Ahir moltes coses em van semblar ridícules i poques coincidien i subratllaven la música. N’hi ha que busquen protagonisme com sigui. I després, ¿que fan per fer més alegre el cor final? RES. A pelo. Bueno. Ja ho parlarem el dia de l’arròs. 😉
Tens raó que la primera part es va fer feixuga, perquè no van fer descans entre el primer acte i el segon i això que de per si ja eren llargs. Suposo que ho fan per no allargar el temps per veure l’opera complerta.
Ja parlarem de posades en escena “correctes” o “ridícules” a mida que ens anem encrospin l’arròs negre.
Jo he sabut de més gent que li ha agradat aquest caçador. No se sap mai si és majoria o minoria. Tampoc importa. Què bé que gaudissiu tant! A mi em van molestar més les veus de les noies que la posada en escena. I m’hagués agradat un Max molt millor. També penso que no és el millor Kon. , m’espereva molt i molt més. Té idees suculentes que no acaben d’explotar-se prou com l’ascensor o Samiel. La gorja del Llop sí que era tenebrosa i angoixant, amb la idea de catàstrofe final i la sirena a tot volum i el compte enrera..
Tindrem més canya Liceu-teatrera amb Dukas i el que sempre m’encanta: Herr Guth.
per cert, sabeu que diuen els jovenets de per aquí? segur que ho sabeu..
que el Felip Fuig va enviar al mochos d’esquadra per deixar als nois ben indignets.
Se perfectament que la majoria de gent No els ha agradat aquesta posada en escena de Peter Konwitschny …ho admeto. De 8 critiques quehe llegit, 7 en contra i tan sols una a favor, la de Alex Gorina a Guia del Ocio.
Però a mi se m’en fot el que diguin els critics si a mi em va entusiasmar. El que reivindico es a pensar diferent si es necesari, i crec que estic en el meu dret a expresar-ho tal i com ho penso. Tampoc m’agrada el futbol i no per aixó em te ningú que estitmatitzar…. i quan la resta del mon estaba gaudint del partit de futbol del segle jo estaba gaudint del millor MISANTROP del segle.
No coneixia la frase…. “Felip Fuig va enviar al mochos d’esquadra per deixar als nois ben indignets”…. gracies per la teva aportació. No estaria malament fer un post amb els acudits que s’han arrivar a fer amb el Sheriff PUIG aquets dies, però vaig prometre que aquest personatge, no es merexia mes del meu temps.
Una abraçada