A Voltar i Voltar, ja comença a ser una costum parlar de “Les Miserables”, perquè amb tan sols 4 mesos de l’existència del Bloc, ja hem parlat en dos ocasions anteriors.
El 27 d’octubre vaig publicar un post, per anunciar la retransmissió en directe del concert en homenatge al Musical “Les Miserables”, en ocasió del 25e aniversari de la seva estrena a Londres, que es va retransmetre en diferit a els cinemes d’Espanya l’onze de novembre del 2010. En la meva crònica ja deia …”El concert va comptar també amb la participació de Gerónimo Rauch com a representant del repartiment de la imminent producció espanyola dels MISERABLES que arribarà al Teatre Lope de Vega de Madrid el 18 de novembre”.
El 12 de desembre, vaig publicar un altre post, per tal d’explicar, entre altres coses, la nostra experiència al veure aquest musical al Queen’s Theatre de Londres.
Per tant, com teniu l’opció de clickar als enllaços i llegir tot el que ja s’ha comentat sobre el que per mi es fins ara el “Musical” per excel·lència en tota l’historia del musicals, optaré en aquesta ocasió a valorar o millor dit, a fer la crònica de la versió que s’està representant a Madrid i que varem veure el passat 5 de març de 2011.
Teníem una certa “por” de que la versió espanyola ( nova producció de Cameron Mackintosh ), no fos tot el que esperàvem d’aquest Musical, però ja os avanço que globalment considerat es una molt bona versió i que la valoro en 5 estrelles (el màxim), encara que he tingut dubtes en baixar-la tan sols a quatre, perquè hem trobat aspectes que no ens han acabat de fer el pes. No es el cas de l’orquestra que composta per 16 membres i dirigida per Alfonso Casado, sona però que molt be; evidentment te material addicional i amplificació, però aixo passa altres produccions internacionals. El disseny del SO al Lope de Vega, está força aconseguit.
La traducció espanyola realitzada per el català Albert Mas Griera, crec que es força bona… almenys l’argument no queda distorsionat, encara que no puc assegurar que sigui absolutament fidel, ja que el meu angles es força d’estar per casa. De totes maneres no crec que passin coses tan espectaculars com amb el Musical My Fair Lady on la cançó “The rain in Spain stays mainly in the plain !” …. que traduït literalment significa quelcom com (La lluvia en España se mantiene principalmente en la llanura ! “, va ser traduïda a la versió espanyola com “La lluvia en Sevilla es una pura maravilla”.
La coreografia i el disseny de vestuari, em van semblar molt acceptables.
En canvi tinc que donar com a punts febles, il·luminació que per mi no esta gens aconseguida i tampoc em va acabar d’agradar la Escenografia, que encara que molt semblant a la que varem veure a Londres, li manquen cosas tan importants com a profunditat d’escenari i a vegades els actors i cantants es veuen en la necessitat de apilar-se uns a sobre del altres. En aquesta versió per intentar solucionar aquest problema de poca profunditat s’utilitza unes projeccions de cinema al fons del escenari que son massa fosques (diuen que estan bassades en pintures de Victor Hugo), que a mi no em van agradar gens ni mica. Li falta l’espectacularitat del muntatge giratori en l’escena de la batalla, per exemple…. encara que el suïcidi d’en Javert està relativament ben aconseguit amb una projecció d’aigua al fons, que dona ,ara si, una profunditat a la simulació de que s’esta enfonsant a les Aigües.
En el aspecte de veus, poder la part mes important, s’aconsegueix en general una bona qualitat, amb alguna excepció , com el paper de FANTINE( la Sevillana Virginia Carmona), que no arriba a fer-ho amb la qualitat necessària per aquest importantíssim paper….. no dóna la talla vocal perquè te una veu molt justeta i a mes a mes es dramàticament poc expressiva.
Os deixo escoltar la seva versió de “I Dreamed a Dream” (Soñé una vida), per que podeu valorar.
…. compareu la mateixa cançó amb la versió original d’ara fa 25 anys.
D’altres cantants, especialment en el paper de JAVERT (el Barceloní Ignasi Vidal), em van agradar força. El ex presidiari 23623 JEAN VALJEAN (l’ Argenti Gerónimo Rauch) esta força be… encara que per mi el supera en qualitat Ignasi Vidal.
Altres papers importants no tenen tampoc una qualitat extraordinària, però poder es salven millor en general els homes…. THENARDIER ( el Madrileny Enrique R.del Portal), MARIUS (l’Argenti Guido Batzaretti), EPONINE (la Tarragonina Xenia Garcia… que aquella nit va substituir a la titular), MME THENADIER (Eva Diago), ENJOLRAS (Daniel Diges, d’Alcalá de Henares, va ser per mi tota una sorpresa) i COSETTE (Talia del Val)…. tots ells mes que correctes, però sense comparació amb els de la versió de Londres.
Evidentment al finalitzar la representació de quasi 3 hores, el public unànimement es posa d’en peus aplaudint aquesta producció. Ara per ara es difícil trobar una bona localitat i en quant surten a la venda periòdicament s’exhaureixen ràpidament. Un molt bon espectacle, millorable evidentment, si el comparem a altres produccions, però totalment recomanable.
Podeu valorar vosaltres mateixos, perquè os deixo unes quantes cançons d’aquesta producció. Ja em direu el que…
Otro dia se va
La Muerte de Fantine
Confrontación Valjean y Javert
Estrellas
La canción del Pueblo
Un corazon lleno de amor
Sale el sol
Salvalo
La boda
Epilogo
