El dissabte passat ens varem apropar al mon de la Sarsuela i per això teníem comprades entrades al Teatre Tivoli. De jove vaig descobrir la Sarsuela i encara que al principi em va costar “entrar”, graciés a una cosina meva que l’entusiasmava, vaig escoltar forces, fins que em vaig aficionar molt al genere. En aquella època a mes a mes “Televisión Española” va començar a emetre moltes Sarsueles en format Pel.licula on els actors feien “karaoke” i les veus les posaven uns altres. Semblava llavors que renaixia aquest genere…. però res mes lluny de la realitat.
Una cosa que no sabia i que m’he enterat aquets dies es de que… el nom de Sarsuela procedeix del “Palacio de la Zarzuela”, nom del pavelló de caça proper a Madrid on es trobava el teatre que va albergar les primeres representacions del gènere.
Teníem ganes perquè feia molts anys que no veiem una en directe ( a banda de Doña Francisquita, que aquesta temporada passada els del Liceu es varen “regalar” com una cosa excepcional). Aquesta vegada teníem al nostre abast LA DEL MANOJO DE ROSAS per una companya per nosaltres desconeguda… la “Compañia Lírica Siglo XXI”.
Abans de continuar, voldria agrair a aquesta companya l’esforç que realitza’n per intentar re-viure la Sarsuela, encara que el resultat a mi em va decebre força.
LA DEL MANOJO DE ROSAS és una sarsuela, qualificada com sainet líric en dos actes, amb lletra de Anselmo C. Carreño i Francisco Ramos de Castro i música del mestre PABLO SOROZÁBAL, estrenada amb gran èxit en el Teatro Fuencarral el 13 de novembre de 1934.
Amb aquesta obra es va consagrar definitivament al mestre Sorozábal com a compositor, en ella va saber reflectir l’ambient del Madrid de l’època de l’estrena, conjugant sàviament els ritmes tradicionals del “sainete” com el “pasodoble”, la “mazurca” o el “chotis” amb altres com el “fox trot” o la “farruca” , donant-li un nou caràcter i sentit, més proper a la modernitat, i fins i tot a la opereta.
Dins de l’apartat del text, cal reconèixer que, encara que continua en la línia tradicional del sainet madrileny, actualment els acudits i gracietes de la mateixa fan que aquesta Sarsuela sigui absolutament “carrinclona” , desfasada i fins i tot amb diàlegs totalment ridículs, vistos des-de la societat d’avui en dia.
Parlant pròpiament d’aquesta producció, amb la música en directe per l’orquestra de la companya, amb una qualitat força bona (lo millor de la nit, possiblement). La decepció sobretot m’arriba per la qualitat bastant baixa dels cantants, exceptuant potser a la soprano ROSA RUIZ que fa el paper principal, el de “Ascensión” i també del tenor JUAN CARLOS BARONA, en el paper de “Ricardo”…. la resta, sincerament no em van agradar e inclús m’han fet replantejar assistir a les altres dues Sarsueles que representaran les properes setmanes, i que tenia pensat anar-hi . No ho faré, “visto lo visto”… i em sap greu.
Us deixo un fragment d’una altre producció que he trobat a Youtube. La música de moltes Sarsueles es digna de “VIURE”, molt mes de lo que en l’actualitat ho fa. Seria una gran llastima que aquest genera acabes perdent-se per sempre.
