– Sarsuela – La del Manojo de Rosas (**) – Teatre Tivoli – 05/02/2011 (37)

El dissabte passat ens varem apropar al mon de la Sarsuela i per això teníem comprades entrades al Teatre Tivoli.  De jove vaig descobrir la Sarsuela i encara que al principi em va costar “entrar”, graciés a una cosina meva que l’entusiasmava, vaig escoltar forces, fins que em vaig aficionar molt al genere.  En aquella època a mes a mes “Televisión Española” va començar a emetre moltes Sarsueles en format Pel.licula on els actors feien “karaoke” i les veus les posaven uns altres. Semblava llavors que renaixia aquest genere…. però res mes lluny de la realitat.

Una cosa que no sabia i que m’he enterat aquets dies es de que… el nom de Sarsuela procedeix del “Palacio de la Zarzuela”, nom del pavelló de caça proper a Madrid on es trobava el teatre que va albergar les primeres representacions del gènere.

Teníem ganes perquè feia molts anys que no veiem una en directe ( a banda de Doña Francisquita, que aquesta temporada passada els del Liceu es varen “regalar” com una cosa excepcional).  Aquesta vegada teníem al nostre abast LA DEL MANOJO DE ROSAS per una companya per nosaltres desconeguda… la “Compañia Lírica Siglo XXI”.

Abans de continuar, voldria agrair a aquesta companya l’esforç que realitza’n per intentar re-viure la Sarsuela, encara que el resultat a mi em va decebre força.

LA DEL MANOJO DE ROSAS és una sarsuela, qualificada com sainet líric en dos actes, amb lletra de Anselmo C. Carreño i Francisco Ramos de Castro i música del mestre PABLO SOROZÁBAL, estrenada amb gran èxit en el Teatro Fuencarral el 13 de novembre de 1934.

Amb aquesta obra es va consagrar definitivament al mestre Sorozábal com a compositor, en ella va saber reflectir l’ambient del Madrid de l’època de l’estrena, conjugant sàviament els ritmes tradicionals del “sainete” com el “pasodoble”, la “mazurca” o  el “chotis” amb altres com el “fox trot” o la “farruca” , donant-li un nou caràcter i sentit, més proper a la modernitat, i fins i tot a la opereta.

Dins de l’apartat del text, cal reconèixer que, encara que continua en la línia tradicional del sainet madrileny,  actualment els acudits i gracietes de la mateixa fan que aquesta Sarsuela sigui absolutament “carrinclona” , desfasada i fins i tot amb diàlegs totalment ridículs,  vistos des-de la societat d’avui en dia.

Parlant pròpiament d’aquesta producció, amb la música en directe per l’orquestra de la companya, amb una qualitat força bona (lo millor de la nit, possiblement).  La decepció sobretot m’arriba per la qualitat bastant baixa dels cantants, exceptuant potser a la soprano ROSA RUIZ que fa el paper principal, el de “Ascensión”  i també del tenor JUAN CARLOS BARONA, en el paper de “Ricardo”…. la resta, sincerament no em van agradar e inclús m’han fet replantejar assistir a les altres dues Sarsueles que representaran les properes setmanes, i que tenia pensat anar-hi .  No ho faré, “visto lo visto”… i em sap greu.

Us deixo un fragment d’una altre producció que he trobat a Youtube.  La música de moltes Sarsueles es digna de “VIURE”,  molt mes de lo que en l’actualitat ho fa.  Seria una gran llastima que aquest genera acabes perdent-se per sempre.

17 thoughts on “– Sarsuela – La del Manojo de Rosas (**) – Teatre Tivoli – 05/02/2011 (37)

  1. José Luis

    Doncs una pena. Just ahir em vaig assabentar per casualitat de que feien Zarzuela al Tívoli, i tot i que em temia el que ens dius, em feia gracia tornar al lloc al que el meu pare anava quan era jove i del que tant bons records tenia.

    Respon
    1. miquelgascon

      Si, José Luis, es una pena, perquè la partitura es extraordinària i encara no entenc perquè per exemple al Liceu de Barcelona han estat 25 anys sense posar a sobre del escenari una Sarsuela. Existeixen Sarsueles que son veritables operes i a vegades superen, musicalment parlant, a moltes operes que estrenen a casa nostre.
      La empresa Balaña crec que aquest cop l’ha errada, però des de aquí, els animo a que contractin a la millor companya espanyola de Sarsueles i que desgraciadament fa molts anys que no trepitja Catalunya. A Barcelona som molts que ens agradaria veure bona Sarsuela e inclús re-descobrir les moltes Sarsueles catalanes que la gent ni coneix.

      Tu que tens un Bloc mes “musical” podries fer algun d’ells en plan “Sarsuelero”…. estic segur que trumfaries.

      Respon
  2. pere

    Com ja t’he comentat a part, és una llàstima que LA DEL MANOJO… no t’agradès en la producció que vas veure al Tivoli. I dic això per que te una partitura molt bona( a part del famós “hace tiempo que vengo al taller…”, hi ha aquell bonic “Madrileña bonita” i sobre tot la romanza d’Asunción”gavilan, que con plumaje de paloma..”) que canta quan descubreix que el mecànic és tot un senyor. I aquí hi ha el gran mal de la sarsuela. Com dius, l’argument és “infumable”, personatges com la parella còmica o el cambrer Espasa, són “caspa pura y llana”. Fa anys l’EMILIO SAGI(el millor dirigint sarsuela) en va fer un montatge magnífic crec que també al Tívoli que la va convertir “quasi” en un musical. I que disortadament NO vaig poder veure. Pel que segueix, de DÑA.FRANCISQUITA ja en tenim el record de la del Liceu de l’estiu passat i LA VERBENA DE LA PALOMA no em diu res. I per postres tinc el record en aquest mateix teatre, de la versió feta per CALIXTO BIEITO amb la Rosa Galindo, que prefereixo oblidar. O sia que em sap greu per la Companyia SIGLO XXI que fa un gran esforç en mantenir un genere a extingir, i a l’empresa Balañà per contractar-los, però haurem de passar. Parlant de la Empresa Balañà; no podrien contractar als de LA ZARZUELA madrilenya com van fer anys(El duo de la la Africana i El Bateo), que han tingut ara mateix un exit extraordinari amb EL NIÑO JUDIO? A Oviedo i Sevilla, veuen quasi TOTES les seves produccions. Barcelona ha de ser menys?. I es que feta amb luxe, bones veus, gran orquestra i cors, es un gènere que te molt per donar encara.

    Respon
    1. miquelgascon

      Poder en el meu comentari, no ha quedat clar que la Sarsuela “La del manojo de Roses” m’encanta i que casi me la conec de memòria de tant escoltar-la i això que fa molt anys que no ho faig. El que no m’ha agradat es aquesta producció.

      Estic absolutament d’acord amb tu de que la Sarsuela, si es posen mitjans i amb bones veus (com a la opera), es un genere que te molt per donar en el futur. Crec que podria triomfar fins i tot internacionalment….. llavors molts es donarien del que hem tingut sempre aprop nostre i han despreciat sense conèixer-ho.

      Respon
  3. Imma

    A mi em va semblar llastimós l’espectacle on las veus a banda de desafinar , el cas del tenor, quedavan tapades per la música. També la vocalització deixava molt que desitjar. A mi també m’agrada la sarsuela i em recordo davant de la tele amb La Canción del Olvido, La Revoltosa , Bohemios, ….

    Respon
  4. Mª Carmen

    Justamente el año pasado tuve oportunidad de ver “La del manojo de rosas” en el Teatro de Madrid. Yo también tenía muchas ganas de volver a ver una zarzuela ya que es un género que no se prodiga mucho ¡y eso que en Madrid está el Teatro de la Zarzuela! en el que “teóricamente” programan Zarzuelas. Pero luego no es así… Alguna si hay, pero prácticamente desconocidas y a unos precios prohibitivos.
    La representación a la que yo asistí me gustó pero no me entusiasmó. También fallaban algunas voces que eran tapadas por la música y, en cuanto a vocalización dejaba bastante que desear. De todos modos, por aquello de que traía al presente recuerdos de Zarzuelas espléndidas (que ahora hay en DVD aunque hay que escogerlas bien), lo pasé bien. Tengo ganas de ver Doña Francisquita y estoy al tanto por si la programan en Madrid.
    Bueno y pasando a otra cosa. El domingo estuve en el concierto-recital de Amancio Prada. Durante las dos semanas que ha actuado en el Teatro La Abadía de Madrid ha dedicado dos días a Cantar las coplas de Jorge Manrique y otros dos (sábado y domingo) al Cántico Espiritual de San Juan de la Cruz. Este es en el que estuve yo. Cantaba Amancio Prada, acompañado de su guitarra y de dos mujeres tocando el violonchelo. Le acompañó la Escolanía de Segovia. La escenografía muy conseguida. Amancio Prada espléndido. Sobrecogía. En fin, un espectáculo que merece la pena y que, sin duda, volvería a ver-escuchar. Además, como era el último día, al final nos regaló con varias canciones: un romance, una nana y un par de poemas más, que entusiasmaron a todos. Incluso cantó un poema a “pelo”, sin acompañamiento.
    Me fije en que estaban grabando el espectáculo, así que imagino saldrá el correspondiente DVD. Estaré pendiente porque no me lo quiero perder. ¡Lástima que Amancio Prada no frecuente Barcelona!. Si entráis en la web del Teatro imagino que seguirán colgados algunos clips de sus actuaciones.
    Hoy iré de nuevo al Teatro La Abadia ya que me han enviado una entrada para asistir a la representación de la obra “Exitus”. Ya comentaré.

    Respon
    1. miquelgascon

      Tens raó Mari Carmen. Que al “Teatro de la Zarzuela” s’interpretin cada temporada únicament 5 o 6 Sarsuelas, no es de rigor. Pensem que es un gènere que es quasi d’exclusivitat espanyol (almenys a Europa). Crec que al estat Espanyol deuria d’haver una temporada de Sarsuelas com Deu mana.

      Dic això perquè a l’altre banda del Atlàntic, segons la Wiquipedia…..

      “La sarsuela es va cultivar amb molts encerts en traslladar-se a Cuba, on van destacar els compositors Gonzalo Roig i Ernesto Lecuona, i Rodrigo Prats, Eliseo Grenet ja Veneçuela, amb José Ángel Montero i Pedro Elías Gutiérrez.

      A les Filipines, la popularitat de les sarsueles va cedir a la indigenització d’aquest gènere. Durant la colonització nord-americana, les “sarswelas” (la forma indígena) van ser una forma més de mostrar resistència a forces estrangeres. Honorata ‘Atang’ de la Rama va ser coneguda com la Reina de la “Sarswela Filipina”. Aquesta forma de l’art es diu també “zarzuelta” en diversos llocs del país.”

      Estaré a la guait, per si surt algun DVD d’Amancio Prada.

      Ja ens explicaràs que tal va amb “Exitus”. Et deixo un vídeo de l’obra, que sembla que es d’humor absurd.

      http://www.youtube.com/watch?v=5JFaeNcTXps

      Una abraçada

      Respon
  5. pere

    Mª Carmen; Poca zarzuela en LA ZARZUELA?. Esta temporada la programació la han formado LA DEL SOTO DEL PARRAL(del 22-10 al 21-11-10),

    Respon
  6. pere

    Perdon, seguimos: EL NIÑO JUDIO(16-12 a 16-0-11), EL ESTRENO DE UN ARTISTA y GLORIA Y PELUCA(del 11-02 al 13-03-11), LUISA FERNANDA(del 08-04 al 22-05-11), YO DALÍ los dias 8-10-11 de junio.

    La MEJOR BUTACA del teatro cuesta 42 euros, el abono para todas las relacionadas 134 euros(20% de descuento incluido), Por el precio de UN ABONO, no se llegaba a pagar UNA entrada en el Liceu para la DOÑA FRANCISQUITA(140 EUROS), que en LA ZARZUELA se pudo ver por los precios antes indicados.

    En MADRID, quien NO VA a la zarzuela, es porque no quiere.¡¡

    Respon
    1. miquelgascon

      El mateix que li comentava a la meva cunyada “predilecta”, Mari Carmen. Crec que el nombre de Sarsuelas que es fan al “Teatro de la Zarzuela”, es de jutjat de guàrdia. No te sentit que en una temporada únicament es representin 5 Sarsueles. Però ben mirat “algo es algo, dijo un calvo”.

      Al Liceu DOÑA FRANCISQUITA, a mi em va costar 27 Euros, evidentment al 4art pis que es on vaig normalment. No em gasto els preus que comentes ni boig.

      Respon
    2. imma

      Seguint les teves recomanacions i aprofitan que anem a Madrid el cap de setmana del 5 de març per veure los Miserables, hem comprat entrades pel diumenge dia 6 al teatre de la Zarzuela per veure El estreno de una artista-Gloria y Peluca. Ja et comentarem. Salutacions.

      Respon
  7. imma

    o a lo millor econòmicament no pot, no et sembla ?? o potser la programació no es suficientment atractiva ja que de totes les que nomenes jo, per exemple, nomes conec Luisa Fernanda.

    Respon
  8. pere

    Donç si senyor, per un dia que anem al Liceu, a ANFITEATRE(bloc 4, fila 3) i 138 euros. Per veure EL MATEIX- i potser allà “las chulaponas” en movien amb més gràcia- que a la capital van veure per 40. Com diu l’Imma, la programació pot ser no molt interesant- Discutible. LA DEL SOTO DEL PARRAL esta molt vista(us sona “donde estaran nuestros mozos, que a la cita no quieren venir?),

    Respon
  9. pere

    SEGUIM. EL NIÑO JUDIO es la del famós (de España vengo, soy española), amb un partitura fantàstica del Maestro Luna. Les úniques poc reprsentades són sobre tot EL ESTRENO DE UN ARTISTA, ja que el complement GLORIA Y PELUCA s’ha fet molt)la Cia. del Mestre Damunt, quasi la fèia cada any per aquí), i la de DALI, si que que totalment desconeguda i per això sols la fan 3 dies.
    Tan LA DEL SOTO DEL PARRAL com EL NIÑO JUDIO són produccions del Teatro de la Zarzuela, que les fan cada 2 o 3 anys com LOS SOBRINOS DEL CAPITAN GRAN o EL ASOMBRO DE DAMASCO que són GRANS ESPECTACLES(QUASI SÓN MUSICALS) i esgoten les entrades sols d’anuciar-les. I al contrari del que diu l’Imma, els aficionats VOLEN títols poc representats però bons, ja que sempre veure LOS GAVIALES o LA TABERNERA DEL PUERTO(dos que també fan molt ssovint) cansa. Així l’any passat van tenir gran èxit EL REY QUE RABIÓ o LA LEYENDA DEL BESO.
    I pot ser si, si el teatre te per nom LA ZARZUELA, 5 mesos es poc per el gènere, la resta del any tenen compromisos amb concerts i ballet.

    Respon
    1. miquelgascon

      Evidentment Pere, tots sabem que ets un gran entès en Sarsueles i t’agraïm de debò totes les explicacions que ens fas arribar.

      Segurament si aquestes produccions les representessin també a Catalunya podríem opinar d’elles, però per l’Imma i per mi ( i per molts dels mortals que vivim a “provincias”), son quasi totes desconegudes. A mi particularment SI m’agradaria descobrir-les així com també les Sarsueles catalanes que desafortunada-ment encara som mes desconegudes per tothom.

      Una d’aquestes esplèndides excepcions va ser la Sarsuela catalana del segle XIX,”de títol original DORM !….. i de la que es va fer una adaptació sota el nom de “Sopar per a dos (si pot ser!)”, que es va representar fa pocs mesos, al nou Teatre Almería del barri de Gracia a Barcelona. Ens va agradar moltíssim.

      Et deixo el link per si vols xafardejar…

      http://www.almeriateatre.com/sopar.htm

      Una abraçada

      Respon
  10. pere

    No, si precisament diumenge passat la vaig veure a Girona SOPAR PER A DOS(SI POT SER), i crec que la vaig comentar amb en DANI CHICANO. a Girona van fer-la al Teatre Municipal -amb un escenari molt gran-, i la veritat, el biombo, el piano i els 4 actors quedaden molt petits en mig de tan d’espai. Per altre part, de les 10 peces cantades, cap era res de l’altre mon. I pel que fa als cantans, sols la minyona i el seu xicot, tenien un cert nivell. Això si, veure una funció com si foscim al 1876, tenia la seva gràcia. I la gent va sortir contenta.

    Respon

Leave a Reply