Ahir divendres 28 de gener, aprofitant que era el dia de la trobada amb l’autora CRISTINA CLEMENTE, ens vam dirigir al TNC per gaudir de la seva nova creació VIMBODÍ vs. PRAGA. Jo anava amb moltes ganes de que m’agradés ja que a priori sabia que el tema de que tractava era dels grups de gent que treballen desinteressadament a les festes del barri de GRACIA per guarnir els carrers. Haig de dir que jo vaig néixer a un carrer fronterer de Gracia, vaig anar a l’escola a la Salle de Gracia, visc actualment a la part alta del barri i m’he considerat sempre “gracienç” de soca a rel. No he estat involucrat mai dins de l’organització de cap dels carrers que es guarneixen però crec que conec força be l’ambient que es viu dins de les associacions del barri.
Felicito d’entrada a l’autora per el que ha aconseguit en aquesta obra REALISTA, on es reflecteix fil per randa les vivències de dos grups de persones que intenten lluitar per aconseguir el primer premi per el seu carrer. Dos grups radicalment diferents que representen dos tipus socials de la nostra societat, els de l’associació del carrer de Praga (amb llengua cultivada, costums graciencs de tota la vida i orgull de barri) i de l’altre banda la de una família que protegeix a la filla amb càncer terminal i que viuen a un passatge petit, el de Vimbodí (amb hàbits barroers i cultura forànea) .
Amb poc menys de dues hores l’autora dibuixa magistralment a sobre del escenari uns personatges molt propers a tots nosaltres , cada un d’ells amb unes característiques pròpies que aconseguixen que el públic visqui l’obra com a pròpia, perquè tothom ha viscut algun drama amb algun familiar amb càncer, que degut a la seva malaltia “tiranitza” sense ser massa conscient, a la gent que l’envolta, començant per la seva pròpia família.
L’obra pren com a base la d’una tradició popular, les festes de Gràcia, ….. però no es queda amb aquesta anècdota únicament i tracta molts temes, entre els que jo destacaria dos tragèdies…el que ja he comentat abans, el càncer en una noia jove (Pilar interpretat per Anna Moliner) que s’esta morint i sobretot el de un altre noia (Ariadana interpretat per Maria Molins),
que explica en primera persona directament al public la seva necessitat de ser estimada, quant tothom la infravalora i fins i tot la rebutja. Aquest personatge insegur, innocent, modest i generós a la vegada, es per mi la protagonista real de l’historia.
L’autora aconsegueix d’una forma aparentment molt simple explicar una bona història, molt ben travada i amb diàlegs molt aconseguits , en un entorn de gent senzilla , transmetent tendresa i egoisme al mateix temps i sobre tot generositat sense buscar res a canvi, en molts dels seus personatges.
Al mateix temps, juga amb uns personatges desdoblats, que interpreten 4 actors i que apareixen i desapareixen del escenari caracteritzats alternativament de 2 personalitats diferents i fins i tot contraposades. En aquest cas estan ANGELS POCH (com sempre meravellosa), JOAN NEGRIÉ (amb una interpretació magistral d’un noi una mica deficient i entranyable), ÒSCAR CASTELLVÍ ( que broda per el meu gust el paper d’un adolescent actual, que no li agradar massa “currar”) i DAVID VERT també interpretant 2 personatges molt aconseguits.
Vull fer esment especial a la escenografia, que aquesta vegada m’ha agradat moltíssim. En ENRIC PLANES aconsegueix la perfecció al traslladar literalment un local de Gràcia al escenari del TNC, amb tots els petits detalls que fan molt realista l’entorn. Poques vegades he gaudit tan d’una escenografia tan ben treballada i mesurada en TOTS els aspectes. Felicitats Enric !!!
TOTS, i quant dic TOTS ho dic de debò….tots els actors que interpreten aquesta obra estan per “sucar-hi pa” i han aconseguit amb la seva feina fer creïbles les vivències que s’expliquen a sobre del escenari. ROSA BOLADERAS sota e meu punt de vista crec que fa un paper difícilment superable… vaig divertir-me molt al veure-la passejar amunt i avall amb aquells talons fent quasi be acrobàcies. La Cia. que es va crear fa 1 any per interpretar les 6 obres d’aquest T6, crec que està en la seva maduresa i ha aconseguit ser un rellotge de precisió que no falla mai.
Trobo que això es TEATRE amb majúscules i que a vegades no cal buscar autors clàssics per aconseguir fer bon teatre. El bon Teatre també s’aconsegueix des-de la nostra cultura pròpia i donant oportunitats als actuals autors contemporanis de casa nostre.
Valoro aquesta obra amb la màxima qualificació de 5 estrelles sobre 5 (*****), s’ho mereix. He passat una bona estona assegut al TNC aquesta vegada i espero gaudir mes encara amb obres tan properes i actuals com aquesta.
Afegeixo un parell de fotografies “dolentotes” fetes amb al mòbil de la trobada amb l’autora de l’obra.
Cristina Clemente amb Mercè Boher
Rosa Boladeras
Òscar Castellví
Oriol Genís
Anna Moliner
Maria Molins Joan Negrié
Àngels Poch
David Vert Escenografia
Enric Planas Vestuari
Albert Pascual Il·luminació
David Bofarull Espai sonor
Dani Cherta
So
Xavi Pitarch Ajudanta de direcció
Marta Buchaca
Vimbodí vs. Praga forma part del Projecte T6, amb el qual es promociona a joves dramaturgs. L’obra es representarà fins al 13 de febrer. Ja tinc ganes de repetir !!!!