– Teatre – Vimbodí vs. Praga (*****) – Teatre Nacional Catalunya – 28/01/2011 (32)

Ahir divendres 28 de gener, aprofitant que era el dia de la trobada amb l’autora CRISTINA CLEMENTE, ens vam dirigir al TNC per gaudir de la seva nova creació VIMBODÍ vs. PRAGA.  Jo anava amb moltes ganes de que m’agradés ja que a priori sabia que el tema de que tractava era dels grups de gent que treballen desinteressadament a les festes del barri de GRACIA per guarnir els carrers.  Haig de dir que jo vaig néixer a un carrer fronterer de Gracia, vaig anar a l’escola a la Salle de Gracia, visc actualment a la part alta del barri i m’he considerat sempre “gracienç”  de soca a rel. No he estat involucrat mai dins de l’organització de cap dels carrers  que es guarneixen però crec que conec  força be l’ambient que es viu dins de les associacions del barri.

Felicito d’entrada a l’autora  per el que ha aconseguit en aquesta obra REALISTA, on es reflecteix fil per randa les vivències de dos grups de persones que intenten lluitar per aconseguir el primer premi per el seu carrer. Dos grups radicalment diferents que representen dos tipus socials de la nostra societat, els de l’associació del carrer de Praga (amb llengua cultivada, costums graciencs de tota la vida i orgull de barri) i de l’altre banda la de una família que protegeix a la filla amb càncer terminal i que viuen a un passatge petit, el de Vimbodí (amb hàbits barroers i cultura forànea) .

Amb poc menys de dues hores l’autora dibuixa magistralment a sobre del escenari  uns personatges molt propers a tots nosaltres , cada un d’ells amb unes característiques pròpies que aconseguixen que el públic visqui l’obra com a pròpia, perquè tothom ha viscut algun drama amb algun familiar amb càncer, que degut a la seva malaltia “tiranitza” sense ser massa conscient, a la gent que l’envolta, començant per la seva pròpia família.

L’obra pren com a base la d’una tradició popular, les festes de Gràcia, ….. però no es queda amb aquesta anècdota únicament i tracta molts temes, entre els que jo destacaria dos tragèdies…el que ja he comentat abans, el càncer en una noia jove (Pilar interpretat per  Anna Moliner) que s’esta morint i sobretot el de un altre noia (Ariadana interpretat per Maria Molins),

que explica en primera persona directament al public la seva necessitat de ser estimada, quant tothom la infravalora i fins i tot la rebutja. Aquest personatge insegur, innocent, modest i generós a la vegada, es per mi la protagonista real de l’historia.

L’autora aconsegueix d’una forma aparentment molt simple explicar una bona història, molt ben travada i amb diàlegs molt aconseguits , en un entorn de gent senzilla , transmetent tendresa i egoisme al mateix temps i sobre tot generositat sense buscar res a canvi, en molts dels seus personatges.

Al mateix temps, juga amb uns personatges desdoblats, que interpreten 4 actors i que apareixen i desapareixen del escenari caracteritzats alternativament de 2 personalitats diferents i fins i tot contraposades. En aquest cas estan ANGELS POCH (com sempre meravellosa), JOAN NEGRIÉ (amb una interpretació magistral d’un noi una mica deficient i entranyable), ÒSCAR CASTELLVÍ ( que broda per el meu gust el paper d’un adolescent actual, que no li agradar massa “currar”) i DAVID VERT també interpretant 2 personatges molt aconseguits.

Vull fer esment especial a la escenografia, que aquesta vegada m’ha agradat moltíssim. En ENRIC PLANES aconsegueix la perfecció al traslladar literalment un local de Gràcia al escenari del TNC, amb tots els petits detalls que fan molt realista l’entorn. Poques vegades he gaudit tan d’una escenografia tan ben treballada i mesurada en TOTS els aspectes.  Felicitats  Enric !!!

TOTS, i quant dic TOTS ho dic de debò….tots els actors que interpreten aquesta obra estan per “sucar-hi pa” i han aconseguit amb la seva feina fer creïbles les vivències que s’expliquen a sobre del escenari.  ROSA BOLADERAS sota e meu punt de vista crec que fa un paper difícilment superable… vaig divertir-me molt al veure-la passejar amunt i avall amb aquells talons fent quasi be acrobàcies.  La Cia. que es va crear fa 1 any per interpretar les 6 obres d’aquest T6, crec que està en la seva maduresa i ha aconseguit ser un rellotge de precisió que no falla mai.

Trobo que això es TEATRE amb majúscules i que a vegades no cal buscar autors clàssics per aconseguir fer bon teatre.  El bon Teatre també s’aconsegueix des-de la nostra cultura pròpia i donant oportunitats  als  actuals autors contemporanis de casa nostre.

Valoro aquesta obra amb la màxima qualificació de 5 estrelles sobre 5 (*****), s’ho mereix.  He passat una bona estona assegut al TNC aquesta vegada i espero gaudir mes encara amb obres tan properes i actuals com aquesta.

Afegeixo un parell de fotografies “dolentotes” fetes amb al mòbil de la trobada amb l’autora de l’obra.

Direcció
Cristina Clemente
amb
Mercè Boher
Rosa Boladeras
Òscar Castellví
Oriol Genís
Anna Moliner
Maria Molins
Joan Negrié
Àngels Poch
David Vert
Escenografia
Enric Planas
Vestuari
Albert Pascual
Il·luminació
David Bofarull
Espai sonor
Dani Cherta
So
Xavi Pitarch
Ajudanta de direcció
Marta Buchaca
 
 

Vimbodí vs. Praga forma part del Projecte T6, amb el qual es promociona a joves dramaturgs. L’obra es representarà fins al 13 de febrer. Ja tinc ganes de repetir !!!!

20 pensaments sobre “– Teatre – Vimbodí vs. Praga (*****) – Teatre Nacional Catalunya – 28/01/2011 (32)

  1. pere

    Estic segur, que és el tipus d’obra que TAMBÉ m’agradaria, tot i estar tan allunyat dels ambients on l’han situat. Però, no te un xic de toc “Teresines” de La Cubana?.
    Tot i això, ja et dic, es un tema per fer una bona obra, populista -o popular?-, però si esta ben escrita, s’ha de reconèixer. El proper abril, BELBEL dirigirà pel CAT de Terrassa UNA VELLA CONEGUDA OLOR d’en Pepitu Benet i Jornet. M’agradarà veure com es veu avui, i aquesta ja puc assegurar que esta molt ben escrita.

    M'agrada

    Respon
  2. miquelgascon Autor de l'entrada

    Encara que l’autora ahir va comentar que en alguna ocasió havia treballat amb La Cubana, crec que no te re a veure. No perquè tracti de les festes de Gracia un obra es te semblar a les Teresines i que consti que a mi aquella sèrie la trobava genial.

    Aquesta d’ara el que menys importa es el tema de les festes perquè redera de tot això te molt mes contingut dramàtic, encara que també te la seva part còmica que a mi ja m’està superbè.

    Una vella coneguda Olor…. Apuntada i a la cua.

    Avui tenim “la mort d’Ivan Ilitx” a la Biblioteca de Catalunya.

    Gràcies per ser el meu mes fidel seguidor Pere. Una abraçada.

    M'agrada

    Respon
  3. Imma

    Molt interesants son els col.loquis amb l’autor i actors del espectacle que t’ajudan a entendre aspectes que t’han passat per alt. Ahir, per exemple, comentaven l’enorme esforç dels dobles personatges que han de canviar el vestuari, pentinat inclòs en 30 segons !!!!!! A estones una obra dura, a estones divertida, val la pena veura-la.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Em recorda una mica la nostre joventut quant anàvem al cine Fòrum. La veritat es que es un complement que comença a ser imprescindible per nosaltres, el poder escoltar als autors o directors del espectacle, poder veure la visió que tenen els propis actors dels seus propis personatges i la dificultat de la seva interpretació i evidentment l’anàlisi que fan els espectadors en finalitzar l’obra.

      A vegades em sobta com existeixen espectadors que tot i que estan aquell dia veient l’espectacle, son capaços de perdre’s aquesta experiència, que per mi es tan enriquidora.

      M'agrada

      Respon
  4. pere

    La referència a les Teresines la fèia per un capitol “especial” dedicat integrament a les Festes de Gràcia, en el que fins i tot els veïns hi fèien una representació de LUISA FERNANDA, i que vaig trobar antològic. El millor de la sèrie. D’aquí el record.

    M'agrada

    Respon
  5. Mª Carmen

    Miquel, leer tus comentarios y los diálogos que surgen después me resulta muy interesante ya que es “como si viera la obra”.
    Estoy de acuerdo en que cuando tienes la suerte de ver una obra de teatro donde, posteriormente, se da la oportunidad de hablar con el público sobre los “entresijos” dela puesta en escena, hace que la obra tenga mucho más valor. Es como teatro-forum. Ojala se vaya imponiendo.
    Supongo que esta obra no llegará a Madrid, pero si llega… ¡seguro que la iré a ver!
    Por cierto, para el domingo 6 de febrero tebgo entrada para asistir al recital de Amancio Prada. Es un cantautor que siempre me ha gustado. Tiene pocas representaciones en Madrid. Imagino que luego irá por “provincias”. Ya te daré mi punto de vista una vez haya asistido.

    M'agrada

    Respon
  6. miquelgascon Autor de l'entrada

    Et trobàvem a faltar Mari Carmen, perquè feia molt que no deixaves la teva empremta a “Voltar i voltar” i ja començàvem a estar preocupats. Estas totalment recuperada de la grip ?

    Ja queda poc mes d’un mes per anar junts amb tu a gaudir de LOS MISERABLES… quines ganes !!!

    Tens raó amb lo del “teatre fòrum”… qualsevol obra guanya moltíssim perquè amb els comentaris posteriors veus les dificultats i entens a vegades el perquè d’algunes coses que en el moment de la representació no t’has ni adonat.

    Amancio Prada de moment te concerts previstos (segons la seva pagina web), únicament a Madrid i a Màlaga. Per Catalunya la veritat es que no se li veu massa, ja que l’any passat va estar un cop i no precisament a Barcelona i en 2009 un a Barcelona en un concert al Museu Picasso i un altre a l’Hospitalet. L’he escoltat moltes vegades per radio, sobretot en un programa que m’agrada molt que es diu DISCOPLIS i que et recomano… però en directe en viu, que jo recordi mai. Ja em diràs que et sembla.

    M'agrada

    Respon
  7. Emilio-Bcn

    A mí la obra me pareció como un pequeño pero sorprendente bombón, de esos que están rellenitos, y que no sabes de que estarán rellenos… Y estaba relleno de buen teatro, no necesariamente grandilocuente, sino trabajo bien hecho, divertido y directo al corazón.
    Me adhiero al movimiento “Teresino”. Creo que fue una serie genial…. recuerdo el episodio dedicado a la semana santa… con una imagen de una Dolorosa o Piedad, en el comedor de las Tresinas, y que hasta que no la tapaban la cabeza con un trapo no pudieron cenar porque……”La Pobre.. nos mira con unos ojos!!!!……Genial….
    Salutacions a tí Miquel y a todos/as.
    Florestán.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Gracies per la teva primera visita a Casa meva. M’alegro molt que tinguem la mateixa sensació en aquesta nova aposta del Teatre Català contemporani. A mi aquesta Vimbodí m’ha arribat al cor i crec que tindrà un gran èxit de public.

      Farem llavors un moviment pro “Teresines”, un veritable monument al teatre que ens va regalar La Cubana. M’en recordo perfectament d’aquell capítol … increïble !!!

      Benvingut a aquest “Voltar i voltar”… i espero que tornis aviat.

      Al Bloc he afegit un link al teu FLORESTAN dins del capítol BLOCS TEATREROS, encara que se que escrius una mica de tot, com jo.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  8. miquelgascon Autor de l'entrada

    Gràcies a tu Pep per visitar-me també. Acabo de llegir la teva visió de Pedra de Tartera que acabes de publicar. Nosaltres anirem divendres proper. Es veritat….no se que passa en el TNC en l’actualitat però les 3 obres que estan representant tenen sempre totes les entrades venudes. Ens anirem llegint.

    M'agrada

    Respon
  9. Antoni Juanet

    Hola Miquel, Gràcies pels teus comentaris al meu blog. Jo també seguiré el teu a partir d’ara. Coincidim plenament en la valoració positiva de l’obra.
    Pel que fa a la semblança o no amb les Teresines, penso que , sense desmerèixer les moltes qualitats de la sèrie de Dagoll Dagom, no hi té res a veure. En el fons, el lloc on es situa l’acció és una escusa per plantejar qüestions més “universals”.
    A veure que et sembla Pedra de tartera… si vas al meu blog ja sabràs la meva opinió. Una meravella !!
    Fins aviat.

    M'agrada

    Respon
  10. Natxo

    Mercès.

    La veritat és que l’obra no va deixar indiferent, fet que en principi hauria d’ésser bo; sembla que el públic ha sortit força més content que no pas la crítica.

    Un honor ésser “linkat”.

    M'agrada

    Respon
  11. Retroenllaç: - Teatre – VOLEM ANAR AL TIBIDABO (****) – Sala FlyHard | Voltar i Voltar

  12. Retroenllaç: - Teatre – NIT DE RADIO DOS PUNT ZERO (****) – Sala FlyHard | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.