Desprès del viatge a Londres, la nostra tornada va seguir com sempre farcida d’activitats culturals, que quasi no ens va deixar temps per reposar les experiències viscudes durant una estància de 10 dies a Londres que recordarem per molt de temps.
El 9/12 ja teníem òpera al Liceu – FALSTAFF (***) de Verdi, que ens va agradar musicalment parlant, però ens va decebre força en la seva posada en escena. El 11/12 també òpera, però aquesta vegada asseguts al cinema Icaria, per veure en directe des-de el Metropolitan de Nueva York, DON CARLO (****) també de Verdi, que ens va agradar molt mes, en tots els sentits.
Entre mig de les dos òperes, el divendres 10/12, teníem reservades les entrades per anar al Teatre Nacional de Catalunya, a gaudir (estàvem absolutament segurs d’això), de l’obra teatral de Tracy Letts, AGOST (*****), aprofitant que era el dia que es feia el col.loqui amb el director del TNC i també de l’obra Sergi Belbel, aixi com dels 13 actors que intervenen en la producció.
Com veieu, poquisims cops, valoro en 5 estrelles una obra teatral, concert, opera… encara que m’agradi molt, però aquest cop no solament la valoro amb la màxima puntuació, sinó que m’he rumiat i he estat tentat de encetar un 6 estrelles per els aconteixements difícilment repetibles.
Tracy Letts
AGOST, senyors, es “T.E.A.T.R.E” amb lletres majúscules. Un obra delicadament escrita, mesurada fins al mil·límetre, una autèntica joia. La direcció de Sergi Belbel ha aconseguit aquest cop l’impossible, per el que el felicito. Ha escollit 13 actors dels millors de l’escena a Catalunya, entre les quals una noia molt jove, casi una nena, (Clara de Ramon), que debuta en aquest espectacle i a la que auguro una carrera teatral exitosa. La posada en escena únicament la podia assolir un teatre public com el TNC perquè una empresa privada no es possible que inverteixi un capital tan gran en un espectacle.
I es així, perquè aquesta obra actualment s’esta representant a varis teatres Nacionals a tota Europa i compta, per sort, amb les subvencions que els estats inverteixen en la CULTURA.
Sergi Belbel ha recordat que quan “AGOST es va estrenar a Chicago en el 2007, de seguida es va convertir en un fenomen i va ser aplaudida ràpidament per la crítica, que va coincidir en que és l’obra que millor retrata la dècada de la por del segle XXI “, un èxit que ara continuarà amb la versió cinematogràfica, protagonitzada per Meryl Streep.
AGOST ha obtingut els premis Pulitzer i Tony el 2008.
Es en realitat una gran tragicomèdia sobre la família del segle XXI. El repartiment de luxe encapçalat per Anna Lizarán que es la matriarca i el nucli de la família, que a partir d’ella gira absolutament tot. Anna Lizarán esta extraordinària (es extraterrestre ?… per mi no es d’aquest mon), borda el personatge i fa un treball difícilment superable. De lo millor que he vist mai al Teatre.
Els personatges que formen el nucli de la família, està encapçalat per la Mare i les seves tres filles, un gran matriarcat:
– Anna Lizarán (Mare)
– Emma Vilarasau (1ª filla) — Rosa Renom (2ª filla) — Montse Germán (3ª filla)
Altres personatges importants de la família son la germana de la Mare, el seu marit i el fill d’ambos :
Maife Gil (germana de la Mare) – Jordi Banacolocha (marit) – Albert Triola (el nen)
i els atres personatges son :
Abel Folch (marit de la 1ª filla) – Clara de Ramón (la seva filla)
Oscar Molina (amant de la 3ª filla) – Carles Velat (pare, en un paper realment curt)
Almudena Lomba (assistenta domèstica) – Manuel Veiga (policia)
Menció especial, per el meu gust, es el treball de Emma Vilarasau, que no arriba potser a la genialitat de Anna Lizarán (però poc li falta), en el millor paper que l’he vist fer mai a sobre un escenari.
Tota la resta d’actors, tenen un paper fonamental a l’obra i aconsegueixen com una gran orquestra , la simfonia perfecte, sota la batuta de Sergi Belbel. Tots ells extraordinaris.
L’obra original te una durada de 6 hores, però aquesta versió ha sigut reduïda a poc mes de 4 hores, que passa’n com un sospir. Nosaltres en realitat varem estar 6 hores perquè desprès de la representació ens varem quedar a la xarrada amb els protagonistes que va ser com sempre molt interessant.
En l’obra, la desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga tots els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma, on es desencadenen una sèrie d’actuacions que oscil.len constantment entre la farsa i el drama. Es per aixó una obra amb contingut dramàtic però alhora explicada d’una manera simpàtica que moltes vegades fa riure al espectador. Es una obra comercial, si, per descomptat, però això per mi no es una cosa dolenta en aquest cas; tot al contrari, ja que aconsegueix portar el TEATRE amb majúscules al gran public i es acceptada per qualsevol tipus de public de totes les edats, educació i de condició social.
Per Belbel, “Agost” és una “metàfora de la desintegració, de la desolació, de la crisi de valors que estem vivint en l’inici del segle XXI”. El gran encert de la proposta de Tracy Letts és, en la seva opinió, que el dramaturg “en lloc de presentar aquesta dècada del segle XXI de manera apocalíptica, o explicada de manera èpica, ho fa de manera dramàtica a partir d’una cèl.lula petita de la societat, la família “.
La posada en escena es magnifica i està sustentada en una enorme casa de tres plantes que apareix per sorpresa en el primer acte; una casa sense parets, on veiem “com si fos la vinyeta del 13, rue del Percebe” els personatges durant tota l’obra en les seves respectives habitacions sense desaparèixer quasi del escenari, encara que en aquell moment no parlin, però continua’n actuant.
Son tres actes, el primer en el que es presenta el personatges i apareix la casa que es un del “personatges” principals. El segon acte per mi es el mes aconseguit, sobretot en l’escena del dinar on en una taula estan asseguts 9 personatges de l’obra i es relacionen entre ells d’una manera magistral. El tercer acte, te una davallada de ritme (volguda per l’escriptor) i es on les tres filles tenen també una de les escenes mes importants de la representació.
Os animo a tots a que trèieu el mes aviat possible les vostres entrades, això si es que esteu encara a temps, perquè l’èxit que esta assolin i el boca a boca, fa que sigui ja realment difícil obtenir una bona localitat. De totes maneres intenteu aconseguir-les perquè val la pena…. de debò. Ja m’ho direu.
Ultima hora ….. acabo de rebre un email del TNC on em diuen que faràn 7 funcions més de les previstes…..aprofiteu per aconseguir una bona entrada.