– Teatre – AGOST (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/12/2010 (19)

Desprès del viatge a Londres, la nostra tornada va seguir com sempre farcida d’activitats culturals, que quasi no ens va deixar temps per reposar les experiències viscudes durant una estància de 10 dies a Londres que recordarem per molt de temps.

El 9/12 ja teníem òpera al Liceu – FALSTAFF (***) de Verdi, que ens va agradar musicalment parlant, però ens va decebre força en la seva posada en escena. El 11/12 també òpera, però aquesta vegada asseguts al cinema Icaria, per veure en directe des-de el Metropolitan de Nueva York, DON CARLO (****) també de Verdi, que ens va agradar molt mes, en tots els sentits.

Entre mig de les dos òperes, el divendres 10/12, teníem reservades les entrades per anar al Teatre Nacional de Catalunya, a gaudir (estàvem absolutament segurs d’això), de l’obra teatral de Tracy Letts, AGOST (*****), aprofitant que era el dia que es feia el col.loqui amb el director del TNC i també de l’obra Sergi Belbel, aixi com dels 13 actors que intervenen en la producció.

Com veieu, poquisims cops, valoro en 5 estrelles una obra teatral, concert, opera… encara que m’agradi molt,  però aquest cop no solament la valoro amb la màxima puntuació, sinó que m’he rumiat i he estat tentat de encetar un 6 estrelles per els aconteixements difícilment repetibles.

Tracy Letts

Tracy Letts

AGOST, senyors,  es “T.E.A.T.R.E” amb lletres majúscules.  Un obra delicadament escrita, mesurada fins al mil·límetre, una autèntica joia.  La direcció de Sergi Belbel ha aconseguit aquest cop l’impossible, per el que el felicito.  Ha escollit 13 actors dels millors de l’escena a Catalunya, entre les quals una noia molt jove, casi una nena, (Clara de Ramon), que debuta en aquest espectacle i a la que auguro una carrera teatral exitosa.   La posada en escena únicament la podia assolir un teatre public com el TNC perquè una empresa privada no es possible que inverteixi un capital tan gran en un espectacle.

I es així, perquè aquesta obra actualment s’esta representant a varis teatres Nacionals a tota Europa i compta, per sort, amb les subvencions que els estats inverteixen en la CULTURA.

Sergi Belbel ha recordat que quan “AGOST es va estrenar a Chicago en el 2007, de seguida es va convertir en un fenomen i va ser aplaudida ràpidament per la crítica, que va coincidir en que és l’obra que millor retrata la dècada de la por del segle XXI “, un èxit que ara continuarà amb la versió cinematogràfica, protagonitzada per Meryl Streep.

AGOST ha obtingut els premis Pulitzer i Tony el 2008.

Es en realitat una gran tragicomèdia sobre la família del segle XXI.  El  repartiment de luxe encapçalat per Anna Lizarán que es la matriarca i el nucli de la família,  que a partir d’ella gira absolutament tot.  Anna Lizarán esta extraordinària (es extraterrestre ?… per mi no es d’aquest mon), borda el personatge i fa un treball difícilment superable. De lo millor que he vist mai al Teatre.

Els personatges que formen el nucli de la família, està encapçalat per la Mare i les seves tres filles, un gran matriarcat:

– Anna Lizarán (Mare)

– Emma Vilarasau (1ª filla) — Rosa Renom (2ª filla) — Montse Germán (3ª filla)

Altres personatges importants de la família son la germana de la Mare, el seu marit i el fill d’ambos :

Maife Gil (germana de la Mare) – Jordi Banacolocha (marit) – Albert Triola (el nen)

i els atres personatges son :

Abel Folch (marit de la 1ª filla) – Clara de Ramón (la seva filla)

Oscar Molina (amant de la 3ª filla) – Carles Velat (pare, en un paper realment curt)

Almudena Lomba (assistenta domèstica) –  Manuel Veiga (policia)

Menció especial, per el meu gust, es el treball de Emma Vilarasau, que no arriba potser  a la genialitat de Anna Lizarán (però poc li falta), en el millor paper que l’he vist fer mai a sobre un escenari.

Tota la resta d’actors, tenen un paper fonamental a l’obra i aconsegueixen com una gran orquestra , la simfonia perfecte, sota la batuta de Sergi Belbel.  Tots ells extraordinaris.

L’obra original te una durada de 6 hores, però aquesta versió ha sigut reduïda a poc mes de 4 hores, que passa’n com un sospir. Nosaltres en realitat varem estar 6 hores perquè desprès de la representació ens varem quedar a la xarrada amb els protagonistes que va ser com sempre molt interessant.

En l’obra, la desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga tots els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma, on es desencadenen una sèrie d’actuacions que oscil.len constantment entre la farsa i el drama.  Es per aixó una obra amb contingut dramàtic però alhora explicada d’una manera simpàtica que moltes vegades fa riure al espectador.  Es una obra comercial, si, per descomptat, però això per mi no es una cosa dolenta en aquest cas; tot al contrari, ja que aconsegueix portar el TEATRE amb majúscules al gran public i es acceptada per qualsevol tipus de public de totes les edats, educació i de condició social.

Per Belbel, “Agost” és una “metàfora de la desintegració, de la desolació, de la crisi de valors que estem vivint en l’inici del segle XXI”. El gran encert de la proposta de Tracy Letts és, en la seva opinió, que el dramaturg “en lloc de presentar aquesta dècada del segle XXI de manera apocalíptica, o explicada de manera èpica, ho fa de manera dramàtica a partir d’una cèl.lula petita de la societat, la família “.

La posada en escena es magnifica i està sustentada en  una enorme casa de tres plantes que apareix per sorpresa en el primer acte; una casa sense parets, on veiem  “com si fos la vinyeta del 13, rue del Percebe” els personatges durant tota l’obra en les seves respectives habitacions sense desaparèixer quasi del escenari, encara que en aquell moment no parlin, però continua’n actuant.

Son tres actes, el primer en el que es presenta el personatges i apareix la casa que es un del “personatges” principals.  El segon acte per mi es el mes aconseguit, sobretot en l’escena del dinar on en una taula estan asseguts 9 personatges de l’obra i es relacionen entre ells d’una manera magistral.   El tercer acte, te una davallada de ritme (volguda per l’escriptor) i es on les tres filles tenen també una de les escenes mes importants de la representació.

Os animo a tots a que trèieu el mes aviat possible les vostres entrades, això si es que esteu encara a temps, perquè l’èxit que esta assolin i el boca a boca, fa que sigui ja realment difícil obtenir una bona localitat.  De totes maneres intenteu aconseguir-les perquè val la pena…. de debò.  Ja m’ho direu.

Ultima hora ….. acabo de rebre un email del TNC on em diuen que faràn 7 funcions més de les previstes…..aprofiteu per aconseguir una bona entrada.

10 pensaments sobre “– Teatre – AGOST (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/12/2010 (19)

  1. pere

    “Aquí hay dos bandos” que diuen a Bodas de Sangre. “Lizaran-Vilarasau”. A la Lizaran -que esta molt be-, li ha vist molts de registres semblats als de la Sra.Weston- “Escenes d’una Exhecucio” al mateix TNC-, mentre que a la Vilarasau, desprès de “L’Infanticida”,”Aspectres”,”Carta d’una desconeguda” i tot el llarguísim “Ventdelplà”, estava tip de veure-la patir i plorar. Es a dir, a la primera escena ja semblava que és moria. I en canvi aquí, està divertida,feble,forta, etc.et. Ella però tè la pitjor escena d’AGOST -nobody’s perfect¡-, que es la del retrobament amb el policia, del tot prescindible. O sia, que el meu vot per l’Emma.
    AGOST, no és l’hostia amb patinet, però quasi…

    A seguir amb el blog.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Jo també recordo especialment UN MATRIMONI DE BOSTON en el espai Lliure en el any 2005 interpretada per les mateixes actrius… Emma Vilarasau i Anna Lizaran on també actuava a mes a mes Marta Marco.

      També recordo una obra que em va impactar moltíssim PARAULES ENCADENADES al Romea, l’any 1998 amb Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas.

      També a l’Emma la he vist treballar a AL VOSTRE GUST al Lliure al 1983.
      LA FLAUTA MÀGICA – Lliure 1984
      UN DELS ÚLTIMS VESPRES DE CARNAVAL al Lliure – 1985
      LORENZACCIO, LORENZACCIO al Lliure – 1987
      LES NOCES DE FIGARO al Lliure – 1989
      ELS GEGANTS DE LA MUNTANYA al Lliure – 1990
      TERRA BAIXA al Mercat de les Flors – 1990
      UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG al Romea – 2000
      L’HABITACIO DEL NEN al Lliure – 2003
      LAS TRES GERMANES – TNC – 2005
      CARTA D’UNA DESCONEGUDA al Borras – 2007
      ESPECTRES al Romea – 2008
      LA INFANTICIDA al Romea – 2009

      Com veus l’Emma ha estas present al llarg de casi tota la meva vida “teatrera” i m’agrada molt. Ara està “cremada” per el public degut a la serie Vent del Pla de TV3, però a pesar d’aixó es de lo millor de l’escena teatral a Catalunya.

      Gracies per seguir el meu blog i per deixar el teu testimoni.

      M'agrada

      Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      M’acaben d’informar (encara no l’he llegit), que en el post d’en Joaquim opina de forma absolutament diferent a la meva. Poder cap dels dos te la raó al 100%.
      De totes maneres crec que et puc assegurar de que gaudiràs de debò.

      Ja em diràs el que et sembla. Gracies per escriure a Voltar i Voltar.

      M'agrada

      Respon
  2. imma

    Destacaria també l’actuació de Rosa Renom en el paper de la filla “condemnada” a fer-se càrrec dels avis veient mentre com las seves germanes fan la seva vida. Com dius la escena del sopar del segon acte es brutal, amb el detall d’una segona taula on sopen a banda l’assistenta domèstica i la neta (la taula dels nens) i que també interactua amb el que succeeix a la taula principal. Vaig gaudir molt del espectacle.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Tens tota la raó Imma. ROSA RENOM fa un paper difícil i tot no tenint un dels dos papers principals (Ana i Emma), a mi personalment m’agrada moltíssim en tot el que fa. En aquest cas, com sempre, esta també insuperable.

      El detall de la segona taula on mengen el servei i els nens, es totalment real. Jo això ho vaig viure en propi cos, a VIDRÁ, on em portaven de vacances uns veïns de l’escala on la meva mare treballava de portera. Em vaig fixar amb el detall evidentment.

      També opino que el paper de Almudena Lomba, l’assistenta domèstica, es important a l’obra. Si et fixa’s es l’únic personatge que esta present des-de el començament fins al final i viu els enfrontaments de la FAMÍLIA (de la que esta exclosa) des-de fora; es la que coneix tot i la que calla sempre, excepte quant defensa a la nena d’un possible abús sexual e inclús aixi es rebutjada sistemàticament per la família; la consideren un objecte… un moble, no li agraeixen res perquè com diu la protagonista ” ES EL SEU DEURE, PERQUÈ COBRA PER FER LA FEINA” …. a mi això em sona molt, moltíssim.

      M'agrada

      Respon
  3. José Luis

    Ja vaig fer uns breus comentaris a casa meva. Et dec una mica el haver-me engrescat a anar al teatre i aquest Agost m’ha semblat també boníssim, però si passes par In Fernem veuràs que no tothom pensa igual, que ja va bé. Per mi, l’únic francament millorable va ser la Vilarasau, contínuament cridanera i exasperada. I com Imma, del jovent destaco la Rosa Renom.

    M'agrada

    Respon
  4. miquelgascon Autor de l'entrada

    Si, això m’han dit, que a en Joaquim sembla que opina totalment diferent a mi. Crec que això es bo per el Teatre….. que existeixin opinions diferents. Per posar-te un exemple ahir a la nit vaig anar a veure FUTUROS DIFUNTOS de la companya La Zaranda (premi nacional de Teatre al estat espanyo 2010)… i no em va agradar gens. Segurament no tenia el dia jo i segons com t’agafi el cos tot ho veus diferent. L’obra dura tan sols 1 hora i 20 minuts i a la mig hora ja tenia ganes de marxar.

    A mi l’Emma m’agrada molt. Sempre m’ha agradat (mira si vols la meva resposta al Pere, mes a dalt) i es que l’Emma ha estat present, des-de els meus inicis en el mon del teatre. Ara molta gent la veu com la cridanera del vent del Pla. Fixat que el paper es aixi i te que fer-ho tal i com ho fa. L’Ana Lizaran encara crida molt mes i ningú te aquesta percepció i valoren el seu treball.

    Ja vaig llegir la teva crònica des-de Londres i em vas fer enveja perquè jo encara no havia vist AGOST i tu si…. però tot arriba. Gracies Jose Luis per deixar el teu testimoni a Voltar i Voltar.

    M'agrada

    Respon
  5. teresa

    Ahir vaig anar a veure Agost, i estic gairebé d’acord amb tot el que opines aquí, Miquel. Em sembla una gran obra, teatre en estat pur, incorporant elements narratius o discursius de la actualitat. Es nota que el seu autor té 45 anys, en el sentit de l’actualitat del seu enfoc argumental i de com transcorren els fets.
    Em va agradar moltíssim la posada en escena, estava a la quarta fila i vaig pensar que ja podrien fer coses tan ben fetes al Liceu, no com el desastros Falstaff que vaig veure just al día anterior, que ni els Pastorets del poble més perdut de Catalunya el superen en rònec i carrincló.
    On només divergeixo de tú es en la Vilarasau. Mai m’ha semblat una actriu excepcional, té pocs registres, i sempre la trobo “ella mateixa”. I a “Agost” la trobo cridanera i plana. Bé, no de galtes, que s’ha posat uns bons pòmuls de botox que, al contrari del que ella deu pensar, trobo que no l’afavoreixen i la fan més inexpresiva, como totes les actrius que n’abusen. Tampoc em va agradar gaire Rosa Renom, molt histriónica, encara que no sé ben bé si eren indicacions del director. No em malinterpretis, cap de elles dos ho fa malament, però per a mi grinyolent una mica, tot i que això no impedeix que el treball actoral, globalment, sigui de primer nivell. Em van sorprendre molt positivament aquells de qui esperava poc: el Folk, la German, la Gil… va estar d’una naturalitat magnífica. La resta, molt bé tots…Ai, no, la que feia de noia india la vaig trobar forçadíssima. I, pel final, la Lizarán….es que no hi han paraules…La recordo fent de Bella Helena al Lliure, han pasat molts anys, pero la saviesa actoral d’aquesta dona es esfereidora, ahir era la Violet, ningún més, absolutament extraòrdinaria. TEATRE amb majúscules, com molt bé dius!

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Primer de tot, gracies Teresa per el teu comentari en el meu blog. Desprès de llegir-lo m’alegro molt de que en molts dels aspectes estiguem d’acord, tant en el que es refereix al text d’un autor actual, com en la posada en escena, que a mi em sembla de lo milloret que es pot veure a Europa. No entenc gaire el perquè des-de molts sectors i blogs amics s’està desprestigiant aquest autor acusant-lo de que el text teatral d’Agost es únicament un “culebrot”. Crec sincerament que a vegades existeix una reacció de determinada gent, que a tot el que sembla que agrada al gran public, un determinat mon autoproclamat “intel·lectual” es posiciona en contra, despreciant el que sigui, per vulgar o “remake” d’altres obres ja prèviament consagrades.

      Això no passa únicament amb la literatura. En el mon de l’Art, de la música, de l’arquitectura moltes vegades es desprecia lo “nou” sense profunditzar gaire en cap aspecte….. simplement es considera que s’assembla a …., es copia de…. i la compara’n segons els seus canons de bellesa ja establerts, despreciant tot el que surti d’allò que ells creuen que es l’idoni.

      En el que no estem d’acord tu i jo aquest cop per el que veig, es amb l’actuació de l’Emma Vilarasau. A mi si que m’agrada i si la trobo una actriu excepcional; la segueixo des-de fa mes de 28 anys des-de els seus inicis al Teatre LLiure de Gracia i crec que es una de les millors actrius que tenim a Catalunya. Et remeto a la meva contesta mes a dalt on indico les obres que recordo haver vist d’ella… i de debò mai m’ha decepcionat.

      Per altra banda, faig des-de aquí i aprofitant la meva resposta al teu comentari, una defensa al CULEBROTS que va fent TV3 des-de el seu inici… Poble Nou, Vent del Pla… i molts altres. Crec que aquest tipus de series ha fet MOLT per el TEATRE català, en el aspecte que ha descobert per la generació actual el “Teatre per Televisió” i de retruc ha portat molta gent a les Sales de Teatre de tot Catalunya. Abans d’això, per veure bon teatre tenies que pensar d’anar a Madrid, perquè a Catalunya a pesar de les Companyes excepcionals que n’eixien, les sales estaven ben buides.

      Amb la resta de les teves apreciacions estic bàsicament d’acord, especialment amb el que respecte a Ana Lizarán. Continuo creient que Agost es TEATRE en majúscules.

      De nou gracies per fer-nos arribar les teves opinions a Voltar i Voltar.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.