Gallim Dance, es tracta duna companyia de dansa contemporània amb seu a Nova York, fundada l’any 2007; crea i porta a terme un treball força original a tot el món sota la direcció de la seva fundadora Andrea Miller.
El 2006, Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts, va impactar amb una instal·lació titulada Head On en què es mostren 99 llops de mida real realitzant un salt majestuós que els porta a estavellar-se, un rere l’altre, contra una paret de vidre.
Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb aquesta metàfora artística de la «mentalitat de ramat» que inspira aquesta obra.
La companyia Gallim Dance, ambienta Wonderland en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica. Utilitza imatges que suggereixen la guerra, l’esport o la comunicació i l’espectacle per parlar-nos sobre una tendència molt humana i potencialment perillosa. I és que el món de somni que aparenta ser Wonderland amb els seus somriures d’Esther Williams, alhora pot amagar comportaments brutals e insensibles quan la uniformitat es fa norma i la turba imposa la seva llei.
L’espectacle de Wonderland aboca molta energia tot alternant la plasticitat amb el ritme, la dansa més subtil amb el cabaret més còmic, però no em va acabar d’agradar, ni la coreografia en el seu conjunt i encara menys la composició musical, barreja de masses estils, incloent forces sorolls de diferents animals.
Fotografies de Josè Aznar – Web Grec2014
Moments màgics molt curts, que semblava que m’estaven impactant per la seva bellesa però que d’immediat em decebien amb moviments massa ràpids i compulsius, combinat amb d’altres, on els ballarins restaven complertament estàtics; l’avorriment, en el meu cas, va fer acte de presencia masses vegades i l’hora que va durar la dansa va semblar interminable..
La virtuositat dels ballarins, es molt evident, ja que demostren un virtuosisme tècnic extraordinari. A pesar d’això l’espectacle no va aconseguir mantenir la meva atenció al llarg de la massa variable coreografia, que sota el meu punt de vista no te un denominador comú… i mes aviat semblen varies coreografies re-ajuntades. Gran qualitat en la execució dels moviments, però en gairebé en cap moment va atrapar-me.
Molt millor que el “bunyol” de la Fura del dia anterior, però mal començament del Festival Grec, que amb aquest segon espectacle vist, torna a decebre força les meves inicials expectatives.