Per IMMA i MIQUEL …
Segur que ja no us recordaveu, però no havíem acabat de narrar el viatge per Àfrica de l’estiu passat. Un “coitus interruptus”…. però ara posarem la directe i acabarem d’explicar com va acabar el viatge. Estem al Parc Nacional de les illes QUIRIMBAS a Moçambic.
Dimarts 21 d’agost 2012
Desprès de viure la nit mes moguda i cansada del viatge, ens despertem tard en un LODGE de luxe i no es creiem el que veiem des de la terrassa de la nostra habitació…. és per nosaltres el paradís…
Esmorzem tots plegats i mes aviat sembla un dinar, ja que ahir va ser d’absolut dejú… els cambrers no es creuen el que arrime a menjar; els ocells al costat nostre construint els seus nius és un senyal de què estem en un recó del mon on la natura encara esta intacta.
La marea esta baixant i els vaixells es queden a terra firme.
Sortim a conèixer la petita illa i a voltar per la part mes antiga de l’antiga ciutat colonial portuguesa…IBO.
L’illa d’Ibo és una petita illa localitzada en el Parc Nacional de las Quirimbas al nord del país i té una superfície de 48 kilòmetres quadrats i una mica mes de 4.000 habitants. Va ser un centre important de comerç i comunicacions, amb un gran llegat històric i cultural.
Malgrat això, actualment basa la supervivència dels seus habitants en l’agricultura i la pesca de subsistència.
Aquestes precàries condicions de vida, fa que l’edat mitjana de vida se situa en 38,5 anys, i van motivar la creació de la Fundació Ibo l’any 2002 per un grup d’experts que van considerar que l’illa d’Ibo reuneix les condicions idònies per desenvolupar projectes que inverteixin la seva situació actual fins a aconseguir la seva autosostenibilitat.
Val a dir que l’electricitat va arribar a l’illa tan sols 6 mesos abans de la nostra arribada.
Els motius son entre d’altres que l’illa és de moderades dimensions i gairebé no pateix influències externes, que els seus habitants formen un col·lectiu reduït i estable i que el 40% de la població és menor de 14 anys i per tant l’impacte de qualsevol iniciativa a mig termini és major.
Bàsicament el poble de Ibo és una plaça amb església i escola i un carrer molt ampli amb edificis senyorials a banda i banda ocupats en algun cas per un parell de lodges i al final del carrer comença el poble “real” amb cases petites on viu la gent.
La població disposa de tres petits forts colonials, dels que podem visitar dos, el primer molt petit i el segon esta tancat i el tercer el visitarem a la tarda i disposa d’alguns espais on treballen la plata, la fusta i la confecció i on finalment podrem comprar alguna cosa per portar de record.
En una de les botigues de plata ens separem de la resta del grup i anem fins a la sortida del poble, aquí no arriben els pocs turistes que estem a l’illa i podem fer fotos als nens.
… No us dona la impressió de què son mes feliços que nosaltres ???
….. sembla que no tothom creu el mateix… i és que no entenen el perquè nosaltres som “monstres descolorits” …. i ens tenen veritable terror…
Dinem en un dels lodges del carrer principal i també aquí ens toca esperar una bona estona.
“Joáo Baptista, conselheiro e historiador da ilha do IBO – 3º Oficial da adminstraçao estatal reformado – IBO HISTOR”… vaig veure aquest cartell per casualitat i vaig picar a la porta…. i varem conèixer a la persona de mes edat de l’illa amb mes de 100 anys, cosa que aquí és molt estrany…. varem estar xerrant una bona estona… semblava que ja érem amics…
Per la tarda visita al fort gran, en aquest cas amb entrada de pagament, ….. té una “biblioteca” com veureu molt antiga i descuidada.
…. i desprès tornem a l’hotel per fer un banyet a la piscina tot veient la posta de sol.
Sopem al restaurant del hotel.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
________________________________________________________________
Cargol viatger