Per IMMA i MIQUEL …
Dissabte 18 d’agost
Ens trobem a Lichinga i volem anar a l’est de Moçambic a la costa de l’oceà Indic; la ruta és llarga, ens explica el nostre guia Francesc, uns 900 kms i a mes a mes les “carreteres” son intransitables; com l’any passat es va fer molt dur… uns 3 dies de ruta, aquest any s’ha optat per fer un salt amb avió i estalviar-se uns 700 Kms.
És dia d’aeroport, agafarem un vol de las LAM (Lineas Aereas de Moçambic) que des de Lichinga ens aproparà a la costa del Indic. A l’aeroport no disposen d’escàners per a las maletes i per tant ens fan obrir-les i les revisen manualment, en el nostre cas ens fan obrir les farmacioles i poca cosa mes.
Els tràmits son relativament ràpids i també és ràpida la revisió de l’equipatge de ma. Son les 10 del matí i el vol sortirà a les 11:40 h puntualment. Es forma ràpidament el club de lectura.
El vol arriba a Nampula on baixem. Ens encabim en un bus que porta afegit un remolc per portar els equipatges.
El trajecte fins a Ilha de Moçambic dura una mica mes de dues hores i arribem a l’Hotel El Escondidiño a quarts de cinc.
Per arribar a Illa de Moçambic, hem hagut de travessar un pont de direcció única, força llarg, d’uns 3 kilòmetres i travessar pràcticament la població. Es veu molt bruta i ens expliquen que no ens podem banyar a les platges perquè la gent hi fa les seves necessitats i per tant la contaminació és altíssima.
Aquesta ciutat és Patrimoni de la Humanitat des del 1991 i és una ciutat colonial portuguesa.
Arquitectònicament, l’illa està dividida en dues parts, la “ciutat de pedra” i la “ciutat de macuti”, la primera amb prop de 400 edificis, incloent els principals monuments, i la segona, en la meitat sud de l’illa, amb prop de 1200 cases de construcció precària. Aquí hem d’anar amb prevenció amb els mosquits ja que ens indica el Francesc que el 90% de la població té la malària.
Desprès d’esperar una estona aconseguim canviar divises i desprès de deixar las maletes a les habitacions sortim a fer un tomb fins a l’hora de sopar que és a las set.
El sopar serà en el restaurant de l’hotel i menjarem llagosta, gambes, lules (calamar), peix a la planxa i amanides. Un bon tiberi encara que ens surt una mica car.
La moneda local és el meticae, i al canvi 1 euro = 32 meticaes.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
________________________________________________________________
