Per IMMA i MIQUEL….
Divendres 17 d’agost
Avui marxem d’aquí i hem d’esmorzar amb el grup a las set del mati. Deixem les maletes tancades perquè les vindran a recollir per posar-les al vaixell que ens portarà del “paradís” al Moçambic real.
Avui hi ha nervis a l’ambient i ens demanen liquidar el tema de begudes ràpidament perquè marxarem de seguida… desprès resulta que haurem d’esperar mes de mitja hora per la recollida de totes les maletes.
Mapa camí de Lichinga – deixem el llac Malawi definitivament
Anem tots plegats en una barca “cutre-salchichera” amb tot l’equipatge pel mig. Ens col·loquem com podem i si be al principi ens mullem una mica desprès sembla que anem mes tranquils i passem com podem las quatre hores i mitja que dura la travessia.
El mes dur per mi és no poder recolzar l’esquena enlloc.
Al arribar a la platja ens entafonem en dos Toyotas atrotinades amb totes les nostres maletes i fems dues hores i mitja de carretera fins arribar a la població de Lichinga.
Com casi no anem atapeïts, fican a mes a mes una família amb dos nanos. Al arribar a Lichinga els conductors volen cobrar al guia 10 vegades mes del preu normal i ell es nega. Un dels xofers es passa ben bé un parell d’hores a l’hall discutint amb el Francesc fins que amenaça en cridar la policia…. llavors arriben a un acord.
Fem una volta per la població que no te res transcendent tret d’una gran plaça i el MERCAT per on passegem fent un munt de fotos. Aprofitem dons per retratar a persones molt d’aprop….. i el curiós és que tots ells, sempre et demostren la seva predisposició i estan encantats.
Com veieu, ens tornem boixos cada cop que visitem un mercat Africà…. i és que creiem que és en els mercats on es copsa la vida en tota la seva intensitat.
Estem a 1300 metres d’alçada i fa força fresqueta. Desprès de tres dies sense cobertura aprofitem per enviar SMS als nostres fills i nebots donant senyals de vida.
Ens allotgem a l’Hotel Girasol amb unes enormes habitacions i sopem en el restaurant de l’hotel on ens estem molta estona perquè son moooollllltttt lents. Els plats per això molt bons i les racions enormes. Hem de pagar en dòlars perquè no hem aconseguit mes moneda local.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
