Quan l’estiu del 1994 vam viatjar a Grècia amb la nostre autocaravana i els nostres fills encara petits, un dels records inesborrables d’aquell viatge son els gats, l’innumerable quantitat de gats arreu del territori grec.
Els nostres fills Saül i Ruth – Grecia any 1994
Durant el mes d’Octubre 2012, hem viatjat per l’illa de Creta 10 dies i ens hem tornat a sorprendre amb els gats i m’ha vingut de gust fer una petita entrada i així aprofitar i compartir algunes de les moltes fotos que hem fet d’aquests animals aquests dies.
Els trobes a tots els racons, amos i senyors del territori, respectats per la gent que molt sovint els acarona tot i que majoritàriament sos gats sense amo, a l’ombra d’una columna o de les pedres d’unes excavacions, als monestirs perduts a las muntanyes, als carrers dels pobles, a les platges, a les escales dels ports, a les barques, a las entrades de les cases i sobre tot a sota de la taula del restaurant on dines o sopes, esperant, demanant amb la mirada i competint entre ells per tal d’agafar el millor premi que “caigui” del plat.
Alguns dels gats tenen nom perquè han estat “adoptats” per l’establiment on tot sovint s’estan, però la majoria d’ells no son de ningú però son de tots.
Investigant una miqueta l’origen de tants gats a Grècia, la wikipedia ens explica que segons la llegenda, els egipcis rebutjaven les peticions urgents dels grecs per comerciar amb els gats, als quals veneraven com a déus.
Els grecs van decidir llavors robar els gats. Van agafar almenys sis parelles i les van portar a Grècia. Alguns mesos després van néixer les primeres ventrades, i alguns anys després, els criadors van poder vendre gats als Romans, als Gals i als celtes. L’espècie es va estendre a poc a poc per tots els països mediterranis.
A Grècia, abans de l’arribada del gat, altres petits felins s’ocupaven de desratitzar i protegir les collites. L’acolliment del gat va ser més aviat moderada. De mica en mica i encara que no els adoraven com els egipcis, els grecs van adoptar a l’animal, reconeixent el seu do com a caçador.
El gat s’usava de vegades com a animal de companyia, encara que els grecs preferien al gos.
I així continua en l’actualitat, els gats a Creta son de tots, protegits i cuidats i fotogènics, molt fotogènics.
Lola – Restaurant AVLI de Rethimno
________________________________________________________________
Us pensàveu que aquest cop os deslliurariau dels Cargols ??? jejejeje
