Dilluns 13 d’agost 2012
... creuem el Llac Malawi en “patera” des de NKATA BAY a l’illa de LIKOMA (Malawi) – 90 kms.
El camió ens acompanyarà del Lodge al port de NKATA BAY i en principi esperarà a què agafem un vaixell per travessar els 90 km del llac Malawi. Desprès d’esmorzar fem entrega de les propines a Clemence, Marc i Alice i ens acomiadem d’ells.
Pràcticament des del començament del viatge i davant del no funcionament del Ilala, el Francesc ens havia anunciat que estava en contacte amb un tal “Capità Anderson” que tenia un vaixell i que ens faria la travessa del llac, …. També des de bon començament el Francesc havia dubtat de la seva paraula …. I tenia raó, un cop a port, amb las maletes amuntegades al costat d’infinitat de paquets de la gent local que també ha d’agafar un vaixell, ens assabentem que el capita Anderson no vindrà.
Em canso d’esperar i em vaig sol a fer un tomb pel mercat, a la mateixa riba del llac.
Ens indiquen que pujarem a un altre vaixell però que hem de prendre posicions en el moll ja que pràcticament la pujada serà “a l’abordatge”. Dit i fet, desplacem maletes, sacs de dormir i motxilles fins a l’extrem mateix del petit moll i a esperar.
Un vaixell força gran, ancorat al port, es posa en moviment i ve cap a nosaltres, ens belluguem i avancem posicions, … però sorprenentment el vaixell desprès de passar per davant nostre fa mitja volta i torna a port.
El camió que ha esperat fins a les hores, al veure el vaixell com s’apropava ha engegat els motors i s’ha marxat…. ara estem definitivament sense camió.
Llac Malawi vist des de l’espai
Al poc ens arriben les notícies, no hi ha vaixell, s’ha trencat una peça i no sabem si demà…. o la setmana que be. També sorprenentment la gent local amb una gran calma, tal com havia arribat, comença a fer el camí a l’inrevés, retiren els paquets i mercaderies que pensaven transportar i ens anem quedant sols com estaquirots rodejats de maletes.
Estem sense vaixell i sense camió…. el plan “C” era donar la volta amb camió a la totalitat del llac Malawi.… un suplici de molts dies, que hauria acabat d’espatllar el viatge…. però ara aquest plan “C” també ha desaparegut.
En Francesc surt corren cap a l’altre banda del port i no sabem el perquè.
Torna el Francesc i ens informa que finalment ha aconseguit un “vaixell” per nosaltres sols i que tardaran una hora en aconseguir bidons de benzina que assegurin arribar a destí. També han d’aconseguir un motor, perquè el “vaixell no en te”.
Decidim fer torns per vigilar les maletes i anem a fer un tomb.
A punt de tornar a fer el relleu el Francesc ens crida i ens far pujar a una barca (mes aviat una “patera”), que ja està preparada, una estoneta mes tard i desprès d’una negociació amb unes italianes que finalment vindran amb nosaltres i uns japonesos que no vindran, anem a buscar a la resta del grup.
La nostres “patera”… dins 25 persones amb maletes…. 90 kms…. 8 hores navegant per el Llac Malawui
Carreguem maletes al mig de la barca, ens col·loquem nosaltres com podem i sortim. El motor que han aconseguit d’un taller on s’estava reparant, te únicament 15 cavalls i ens esperen 8 hores de navegació a poc a poc fins al nostre destí que és l’illa de Likoma.
El Llac Malawi, també conegut com a Llac Nyasa, nom que prové de la paraula “llac” en l’idioma Chiyao, és el més meridional dels llacs que pertanyen al sistema de la Vall del Rift a l’Àfrica. El llac fou conegut pels occidentals després de les exploracions del missioner escocès Dr. David Livingstone, per la qual cosa s’ha anomenat en anglès també com a Llac de Livingstone.
El llac té prop de 500 km de llargada i 75 d’amplada màxima, amb una superfície total d’aproximadament 29.600 km², cosa que el converteix en el 9è més gran del món. És un llac molt profund, amb una profunditat màxima de 706 m. Amb 7.775 km³ de capacitat és el 5è mundial.
Les seves ribes pertanyen a tres països africans: Moçambic, Malawi i Tanzània. El llac Malawi va ser descobert per Livingstone i va ser declarat parc Nacional al 1980 i posteriorment patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
La travessia es fa dura, molt dura… perquè anem sense poder recolzar l’esquena i el banquet on seiem és estret, no hi han armilles salvavides per tots i a mes està ple de quitrà per tot arreu amb el que la roba acabarà tota marcada.
Des de què sortim del port comença a entrar aigua entre les juntes de les fustes de la barca…. i un mariner es passarà tot el dia i part de la nit traient l’aigua amb una galleda de plàstic.
Dinem un Sandwich que ens han preparat aquest matí i que per ser l’ultim del Marc és de pena, un gran tros de pa amb una única “sabanita” que no arriba ni a la meitat.
Encara que tenim una “cabina” penjada a un costat de la “patera” que vol ser un WC, tan sols 2 o 3 persones s’atreveixen a anar a pixar…. la resta aguantem com podem les quasi 8 hores com uns “jabatos”.
Des-de la platja del lodge fan llums. Moltes barquetes de pescadors i nosaltres passant enmig d’ells sense llums, a moments ens demanen que il·luminem el camí amb les nostres llums de cap. De cop sembla que tampoc no sabrà arribar a port.
Tots anem una mica angoixats i això es palpa en el silenci tan brutal que ens envolta. Peró tot el mal tràngol acaba i arribem a port, fem una cadena per baixar els equipatges i els col·loquem en els dos 4×4 del lodge que a indicacions del Francesc (via satèl·lit a Barcelona) ens han vingut finalment a buscar. Apretadets arribem a l’entrada del lodge on encara ens queden 8 o 10 minuts arrossegant maletes per un camí de cabres i sense llum. Nosaltres ens quedem endarrerits i sort en tenim del Luis i l’Angel que ens venen a donar un cop de mà.
Sopem desprès d’un petit enrenou amb las italianes que han ocupat part de la nostra taula, també hi ha una situació una mica tensa al assignar habitacions però que finalment acaba resolent el Francesc amb una gran dosi de comprensió i paciència i la col·laboració de la resta del grup que s’ofereix a compartir. Els nervis estan a flor de pell i és que han sortit ara que ja estem segurs a terra i tindríem que estar mes tranquils. La nostra cabana és la primera al entrar al lodge Mango Drift i estem a la mateixa platja (http://mangodrift.com), els serveis fora de la cabana els tenim molt a prop.
