Un dels espectacles mes meravellosos que hem vist mai, ha estat DUNAS un espectacle de MARÍA PAGES que ens va marcar un abans i un desprès en el que havíem vist mai en el mon de la dansa i del flamenc. Ens va marcar per sempre el primer cop quant el varem poder veure al GREC 2010 i posteriorment i potser encara mes, en una segona visió al Gran Teatre del Liceu.
Us deixo l’enllaç per si voleu recordar el nostre entusiasme de llavors. Cliqueu AQUÍ.
UTOPÍA és una declaració de principis amb forma de ball flamenc, que va néixer de l‘admiració de María Pagés per l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Un humanista que als seus 104 anys ens deixarà com a llegat l’inconfusible sinuositat dels seus edificis i sobretot la integritat, compromís i solidaritat que han guiat tota la seva vida i que va saber transmetre a María en les seves trobades en el seu estudi de Copacabana.
UTOPÍA va ser estrenada el 8/10/2011 en el Centre Niemeyer d’Avilés i vol ser com una reflexió emocional sobre les ganes de l’esser humà de somiar un futur millor.
L’espai escènic es nodreix amb 3 línies corbes que volen representar la natura descrita en els monuments d’Oscar Niemeyer.
En paraules de l’arquitecte:
“No és la línia recte la que m’atrau, dura, inflexible, creada per l’home. La que m’atrau és la corba lliure i sensual… la corba que trobo a les muntanyes del meu pais, en la sinuositat dels seus rius, en les onades del mar, en els núvols del cel, en el cos de la meva dona favorita. De corbes està fet l’univers”
.
.
.
. ….. La música original i en directe, està composada e interpretada pel guitarrista Rubén Lebaniegas i el cantautor brasiler Fred Martins i compta amb els “cantaores” Ana Ramón i Juan de Mairena, la guitarra de José Carrillo Flyty, el violoncel de Sergio Menem i la percussió de Chema Uriarte.
UTOPÍA és una dansa poetitzada amb textos de Baudelaire, Neruda, Machado, Larbi El Harti i el propi Niemeyer, incorporant algunes paraules del Quixot de Cervantes.
María ho balla i Oscar ho diu:
Quant la vida es degrada i l’esperança fuig del cor dels homes, la revolució és el cami a seguir.
Però l’espectacle no és ella tan sols, ja que va acompanyada de 7 ballarins que amb els seus moviments perfeccionistes i “zapateaos” rítmics i absolutament precisos deixen sense respiració tota la platea.
Un altre espectacle que ronda la perfecció absoluta i que mereix ser recomanat, sense por de què ningú surti defraudat.
________________________________________________________________
idea, direcció, coreografia i disseny del vestuari: María Pagés
coreografia farruca i assistent coreogràfic: José Barrios
Ball: María Pagés, Isabel Rodríguez, María Vega, Aloma de Balma, José Barrios, José Antonio Jurado, Paco Berbel i Rubén Puertas
Músics: Ana Ramón – Juan de Mairena (cante) – Rubén Lebaniegos i José “Fyty” Carrillo (guitarres) – Fred Martins (veu, guitarra i cavaquinho) – Sergio Menem (chelo) i Chema Uriarte (percussió)