Chishimba Falls (Zàmbia)
Dimecres 8 d’agost 2012
Hem arribat a les Cataractes Chishimba i ens toca acampar de nou per ultima vegada, almenys fins quasi el final del viatge. El lloc es mol tranquil i com estem sols decidim posar-nos al costat mateix del riu Luombe.
El soroll de les cascades s’escolten però no les veiem de moment. Plantem tendes i dinem, encara que abans però en Lorenzo, Antonio i Miquel s’han fet un bany en el riu.
Desprès de dinar, veiem de sobte i espantats que comencen a arribar autocars i de dins d’ells molts nanos i professors…… a poc a poc ho envaeixen tot i ens quedem bocabadats…. i és que son centenars de nanos; resulta que hem coincidit amb una trobada d’escoles d’elit.
Casi tots els nanos porten mòbils i vesteixen com no hem vist a cap nen a Zàmbia…. quasi semblen occidentals. Com veiem que ells se’n van a la cataracta mes al nord, nosaltres decidim començar la visita a l’inrevés i quasi corrents marxem del campament per un cami que porta a les cataractes del sud.
Cataractes Chishimba – ràpids de Kayela
Cataractes Chishimba – ràpids de Kayela
Cascada Chishimba del sud – fotografia cedida per nostre amic LORENZO
Les cataractes Chishimba o Chisumba es formen en el riu Luombe i malgrat la proximitat de la central hidroelèctrica no han perdut la seva màgia ni el seu caudal.
Hi ha tres punts d’observació, la part central coneguda com els ràpids de Kayela, la de mes al sud amb una caiguda de 30 metres…. i les cataractes del nord (on ara estan tots els nanos), coneguda com Mutumuna amb una caiguda de 20 metres, però amb una perspectiva molt mes ampla.
Segons la tradició bemba l’esperit de les Chishimba viu en una cova a sota de les cataractes i per tant és un lloc sagrat on no es permeten ni els insults ni els comportaments inapropiats.
Quant arribem a les del Sud encara esta tranquil·la, però a la poca estona comencen ja a aparèixer desenes de nanos…. ens ho agafem bé e intentem gaudir del lloc que és espectacular.
Ens divertim com a nens i fem un munt de fotos. Ens fa molta gracia els nanos com intentant aproximar-se el maxim possible a les nenes… i aquestes els provocant d’una manera molt “innocent”… ens recorda la nostra joventut al final de la dècada dels 60.
Les cataractes seran molt mes avorrides quant no hi hagi ningú…. i ho comprovem al mati següent quan acompanyo a la meva germana en una escapada ràpida abans de continuar ruta.
Un cop de tornada al campament ens decidim a fer un bany encara que l’aigua esta gelada. Ens permeten rentar el cap amb sabó cosa que aprofitem.
Som el punt d’atenció dels estudiants que ens fan fotos amb els mòbils i fins i tot alguns d’ells és llencen a l’aigua totalment vestits.
El Miquel fa una cursa de natació amb el noi de la foto….. imagineu-vos qui va guanyar !!!
El Francesc prepara un altre caipiroska i nosaltres portem una llonganissa per compartir i celebrar el nostre aniversari de casament, i és que avui fa 37 anys que vivim junts.
Una mica mes tard a sopar i a dormir. Trobarem a faltar les tendes de campanya per molts dies.
