Ahir divendres 24/02/2012 vaig viure un dia molt intens musicalment parlant. Un contrast segurament massa bestia, però a la fi música… i l’important es que em van satisfer les dues propostes. Primer una de les Òperes mes conegudes i que mes m’estimo… LA BOHÈME de Giacomo Puccini. Desprès un Musical català amb una gran qualitat que no m’esperava pas, COP de ROCK, amb un recull de cançons de la nostra memòria històrica musical mes recent.
Us deixo dons, tan sols un breu apunt del que em va semblar el assaig de la producció de LA BOHÈME que s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu, dilluns proper. Vaig assistir aquesta vegada convidat per la associació d’Amics del Liceu, de la que formo part i vaig gaudir de valent.
LA BOHÈME s’ha representat al Gran Teatre del Liceu fina a 238 vegades al llarg de l’historia i a partir del dilluns per sort una vegada desconvocada la vaga es faran 18 funcions més. El tenor mexicà RAMON VARGAS en el paper de Rodolfo encapçala el primer dels 3 o 4 repartiments que es faran aquests dies… es a la fi el seu debut operístic en aquest teatre i a mi em va agradar força encara que va tenir alguns petits errors…. però es te que tenir en compte que es tractava d’un assaig general i no sempre els cantants donen tot de si en aquests assajos. Esperem dons a fer la crònica amb mes profunditat a la nostra funció d’abonament al proper 9 de març.
De moment us deixo un video amb la famosa aria “Che gelida manina” amb RAMON VARGAS, el protagonista que vaig poder veure ahir sobre l’escenari del Liceu….
Comedia lìrica en quatre actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en les Scènes de la vie de bohème d’Henry Murger (1845-48). Música de Giacomo Puccini. Estrenada l’1 de febrer de 1896 al Teatro Regio de Torí. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 d’abril de 1898.
A partir de mitjan segle XIX –en un context dominat pels efectes de la industrialització, el predomini dels valors burgesos i un clima intel•lectual monopolitzat pel positivisme laic, materialista i científic–, l’art es va tornar realista: tenia com a objectiu mostrar –gairebé fotogràficament– la realitat tal com era, sense fer-la ni més amable, ni més bella. I una òpera com La Bohème, en què es parla de la fragilitat de la felicitat en un món de misèria, de fred i de malaltia, n’és una mostra evident. És l’estètica del verisme –versió italiana del naturalisme francès d’Émile Zola– que en La Bohème, però, se sentimentalitza, i atenua així la cruesa amb què altres reproduïen la brutalitat de la realitat social. Quatre joves artistes viuen la quotidianitat diària esperant –entre somnis i decepcions– algun esdeveniment que els dugui a la glòria, mentre als protagonistes –Mimì i Rodolfo– la pobresa i la desgràcia els neguen la felicitat d’estimar-se. El text i la música ho expliquen, però, amb una tendresa melodramàtica plaent amb la qual es fàcil identificar-se.
El repartiment que varem veure va ser el mateix del dia de l’estrena; el dia 9/03 tindrem un altre repartiment i llavors ja farem la crònica amb una mica mes de profunditat. En el repartiment que vaig poder escoltar em va agradar molt Fiorenza Cedolins aixi com Ainhoa Arteta. En un segón nivell també em van agradar força Ramón Varga, Christopher Maltman i Carlo Colombara.
La posada en escena molt espectacular i força aconseguida.
I si no podeu econòmicament, teniu la possibilitat de veure aquesta producció al cinema en directe, el proper dia 13 de març. Animeu-vos !!!
Direcció musical : Víctor Pablo Pérez
Mimì : Fiorenza Cedolins, Rodolfo : Ramón Varga , Marcello: Christopher Maltman, Schaunard : Gabriel Bermúdez, Musetta : Ainhoa Arteta, Colline: Carlo Colombara, Benoît/Alcindoro: Valeriano Lanchas, Parpignol: Omar A. Jara, Sargent: Gabriel Diap, Aduaner: Dimitar Darlev, Venedor: Graham Lister
———————————————————————————————–
– Gran Teatre del Liceu – Preu – gratuït per invitació
( preu pagat 0 € – invitació Amics del Liceu)
————————————————————————————————
