Ahir dilluns 13/02/2012, vaig viure una experiència al Palau de la Musica, que ni jo mateix m’explico… i es que vaig passar d’una primera part on vaig viure amb emoció un del moments mes màgics de la meva vida musical…. a un total desencís i fins i tot frustració de la segona part on vaig arribar a valorar la deserció i fugida al carrer…. (com varen fer varies persones del meu voltant). Vaig aguantar estoicament els llarguíssims 50 minuts de la segona part únicament per respecte a la resta de persones que assitien al concert.
Dins del cicle PALAU 100, varem tenir l’enorme sort de poder veure i escoltar a una de les orquestra mes reconegudes mundialment, ni me ni menys que la MAHLER CHAMBER ORCHESTRA acompanyat per el cor que en l’actualitat està considerat el millor del mon, MONTEVERDI CHOIR.; la direcció va estar a càrrec de Sir. JOHN ELIOT GARDINER.
En això dels rankings de que o qui es millor o pitjor a escala musical es molt subjectiu, però ben us prometo que es de les vegades que ha gaudit mes de la conjunció d’una orquestra que sona de meravella i d’un cor absolutament perfecte….. gallina de piel !!!!
La MCO interpreta durant tot l’any al voltant de 60 a 70 concerts. Es compon de 60 músics de 17 països diferents. La MCO té residència estable en Ferrara, Aix-en-Provence, Toblach, Lucerna, Salzburg i Landshut. És una orquestra sense finançament, sense cap tipus de suport estatal.
El programa, tot ell amb composicions del mateix autor, semblava un homenatge a ROBERT SCHUMANN (1810 -1856)..
Primera part :
Nachtlied, op. 108 (***)
Requiem für Mignon, op. 98 b (****)
Simfonia núm. 4 en Re menor, op. 120 (****)
La primera part va ser un concert difícil d’oblidar, amb els 42 cantants del Cor Monteverdi i tota l’orquestra quasi apilada en el petit escenari del Palau. El so de l’orquestra va sonar nítid i amb una perfecció que crec no havia escoltat mai en directe…. i les veus una autèntica delícia.
La Simfonia núm. 4, ja sense el cor… l’orquestra amb tota la secció de corda dempeus ens va deixar sense alè. Els aplaudiments al final semblava que no acabaven mai de sonar…… un parell de “bravos” van sortir de la meva gola i per un moment vaig recordar al Sr.“bravo bravo” i llavors em vaig contenir per vergonya, però el picar de mans va ser tan fort que una bona estona les vaig tenir força adolorides.
Segona part :
Manfred, op. 115 (poema dramàtic en tres parts). (*)
El començament de l’obra Manfred em va agradar força, amb “Obertura” deliciosa…. però ai de mi !!! desconeixia que el 80% d’aquest poema musical es això …POEMA, o sigui RECITATIU i gairebé sense musica. El recitador GERT VOSS ho feia prou be, pobre home, però es clar en alemany. Vaig intentar seguir amb la llanterna del mòbil la traducció del que deia (inclòs en el programa de ma), perquè els diminuts sobretitols que el Palau va penjar del orgue, era impossible seguir-los des de el galliner.
A mes a mes el Recitador feia els papers de varios personatges ( el de Manfred, però també el del Caçador, el de Astarté, Nèmesi., abat)… i la veritat era difícil de seguir-ho.. total que em vaig perdre al quart d’hora i va ser impossible tornar a connectar). En part se que es culpa meva per maldestre, però sincerament la proposta em va deixar absolutament fred i va haver un moment que veia que no podria aguantar mes i ja em veia escales avall. Una experiència desagradable que a mi no em va agradar gens ni mica i en part per desconeixença del que anava a escoltar.
El curiós es que al final va haver força gent que va aplaudir, entre ells l’Imma. Jo sincerament la segona part del concert la vaig PATIR.
Per tal de que escolteu el cor MONTEVERDI us deixo un enllaç que connecta al programa SPOTIFY, que com ja sabreu es pot instal·lar gratuïtament al ordinador i escoltar moltíssims CDs i de forma gratuïta.
Cliqueu AQUI >>
——————————————————————————————————-
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 125 € a 18 €
( preu pagat 18 € – abonament 25% descompte)
——————————————————————————————————-
