– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 18) – KASHGAR primer contacte

Dissabte 27 d’agost

Us recordo que acabem d’arribar a Kashgar… a la Xina mes occidental.

Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (17)

Clicka aqui per anar al capitol següent (19)

I continuem amb els “luxes de la suite” , l’endoll del lavabo no funciona i l’esmorzar es totalment xinès, tot salat i ben picant de bon matí. El responsable de l’agencia ens ve a saludar i ens diu que ens hem instal·lat en una suite i que hi ha un diferencial de 20 euros al dia, evidentment demanem canvi a l’habitació mes petita. Un cop fet el canvi d’habitació sortim per anar a visitar la mesquita de Id Kah, construïda l’any 1422 i que es la mes gran de tota la Xina i una de les deu mes importants del mon islàmic.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

La veritat es que ens decepciona una mica ja que no te res a veure amb las que hem vist fins ara. Alí, el guia, tot orgullós ens indica que es una mesquita exclusivament d’homes i que les dones preguen a casa i nomes poden anar a la mesquita de visita. Ens hem de tapar amb un pareo perquè anem amb màniga curta ……… no ens acaba d’agradar i menys amb els comentaris masclistes del guia.

Al sortir anem caminant per un carrer lateral que dona a la part del darrera de la madrassa, que en el seu temps hostatjava uns 400 estudiants i que ara es plena de botiguetes. Com encara no son les nou del matí no son obertes.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Ens sorprèn que al contrari de Uzbekistan i sobretot de Kirguizistan, aquí moltes dones van amb la cara tapada i veiem forces burques…. es una societat molt mes tradicional.

.

.

.

.

.

.

.

.

D’aquí ens dirigim amb el cotxe a un conjunt de la ciutat antiga, on viu encara la gent però amb condicions quasi insalubres i  que a mes a mes està habilitat gairebé de cara als  turistes, una mena de “Poble Espanyol”, on es paga entrada i que hem de visitar seguint un itinerari i acompanyats d’una hostessa obligatòriament i del nostre guia.

.

.

.

.

.

A las cases botigues de tot, i entrem una a una. Aquí la Fina es comença a trobar  malament i hem d’anar demanant per lavabos que son infames pel que ens diu. Quan sortim del complex, una mica saturat de botiges, li preguem al guia que NO volem visitar botigues… que el que volem conèixer es la ciutat…. ni cas….

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

…. ens tornen a entafonar de cap en una enorme botiga de catifes i aquí el Miquel decideix quedar-se fora…. i es planta davant d’Ali, el guia.

Ahir a la frontera, Ali ens va dir que havíem arribat malauradament el cap de setmana i que els bancs estaven tancats i que ell s’oferia a canviar-nos Euros per la moneda xinesa…. comprovem que al mateix costat de la botiga de catifes estan oberts varis bancs. A partir d’aquest moment decidim desconfiar d’ell i escapar el mes aviat possible per anar al nostre rotllo.

Tornem a la realitat… i es que estem a mils de kilòmetres de la nostra llar però moltes coses segueixen exactament igual…

L’Ali ens sorprèn perquè tot i ser les dotze del migdia ja vol que anem a dinar, ens neguem i demanem anar primer al Mausoleu Apak Hoja.

Situat a uns 5 quilòmetres del centre es un lloc sagrat. Es tracta d’un edifici de maons que alberga la tomba de cinc generacions de la família de Apak Hoja, considerat com un profeta. El Mausoleu va ser construït en 1640. El conjunt compta també amb una petita madrassa i un parell de mesquites. Tot plegat es molt bonic però està una mica deixat i observem forats on abans hi havia les majòliques que ho decoraven.

Demanem anar a dinar a un restaurant europeu i ens acompanya a un que es ple de turistes, els ocupants d’un grup d’autocaravanes acampades al pati del costat. Parlem amb una dona de Terrassa que fa 20 anys que viu a Alemanya i que fa tres mesos que viatja per Àsia Central. Ens explica que a Kirguizistan no van aconseguir permisos per poder apropar-se al campament base del pic Lenin on nosaltres varem estar.  També que ara estan aturats a Kasghar perquè els xinesos no els deixen continuar conduint un cotxe de lloguer per el país…i es tenen que examinar per treure’s de nou el carnet de conduir xines… això senyors es Xina !!!

A la tarda exigim fer una visita a la ciutat antiga (la de debò… la no turística), i comprovem amb els nostres ulls que està totalment destruïda, que estan tirant a terra les construccions antigues i aixequen edificis nous. El nou estat Xines no respecta cap cultura antiga, ni tan sols ciutats mil·lenàries i mítiques com aquesta… ciutats somiades des de la meva infantesa en els relats de Marco Polo tot viatjant per la Ruta de la Seda…. això em posa de mala llet i em venen ganes de plorar.

Molts nens ens tenen por, s’amaguen, i no agafen els caramels que els hi oferim. Li diem al guia educadament que foti el camp i que ja ens apanyarem …

Kashgar es molt Kashgar…. una ciutat molt extensa i encara que el centre no supera els 500.000 habitants, els seus voltants apleguen una població de mes de 3.500.000 persones.  Encara no hem acabat el dia…. però ara que estem lliures volem començar a tastar el històric, mític i enorme MERCAT que es considera el mes gran d’Àsia i uns dels mes grans del mon… i per això hem vingut fins aquí.  El dia fort es demà diumenge, però funciona tots els dies de l’any.

En la següent crònica ens endinsarem a la ciutat moderna i al MERCAT que tan desitgem conèixer.

——————————————————————————————————–