palau Carlos V - museu
Un cop visitada la primera part del museu, ens adonem que ha deixat de ploure i ens encaminem a visitar el Generalife ja que la nostre entrada es de matí i per tant hem d’accedir abans de les dues del migdia.
Un cop ens controlen els tiquets a l’entrada dels jardins que pertanyen al Generalife, passegem tranquil·lament pensant que ja hem entrat al recinte del Generalife i la sorpresa es enorme quan arribem al edifici pròpiament dit i no ens volen deixar entrar, perquè la “vigilant” diu que els tiquets estan caducats fa 20 minuts…. son les 14:20.
No atenen a raons ni de pluja ni de res (mes d’un hora plovent a tot ploure sense poder ni treure el morro del Museu)… i ens empipa a mes a mes que uns altres turistes, estrangers, que arriben fins i tot mes tard, puguin passar perquè segons la de la porta “no me entienden”.
Decidim entrar independentment del que digui la “vigilant” tot i que som conscients que avisa per telèfon a crits als “guàrdies de seguretat”, tot dient que em forcejat físicament amb ella per tal d’entrar (cosa que ni se’ns havia ni passat pel cap, com us podeu imaginar) …. i que provoca una bona estona mes tard, ja finalitzada la visita, un guàrdia de mals modes i sense voler entrar en raons ens “acompanyen” a la sortida del recinte de la Alhambra, tal com si fossi’m uns delinqüents !!! …. Una tocada de “güebos” com diuen per allà.
Evidentment para “güebos” els nostres…. i tornem a entrar per continuar la visita al Palau de Carlos V i acabar de visitar les altres dues exposicions. Amb tot això no hem dinat i decidim anar a descansar una estona al apartament i fer gana per sopar.
Com no plou quan tornem a sortir fem una passejada pel costat del riu on també esta tot tancat i barrat. Ens perdem pels carrerons i acabem fent un te a la menta al pseudo-soc marroquí. Fem un parell de tapes al “Espejo” i al “Antigualla II” i acabem sopant a un dels restaurants de la cadena Salinas, (que per cert te la ciutat copada), que no ens acaba d’agradar.
——————————————————————————————————–
Quan ens llevem divendres plou molt i decidim agafar un taxi i anar a visitar “la Cartuja”, un edifici majestuós, neoclàssic i que conserva algunes sales com el refectori , la sala capitular, varies capelles, al voltant de un petit claustre.
A destacar la església barroca amb la Sagristia i el Santa Santorum. A la Sagristia destaquen els treballs de fusta amb incrustacions de nàcar, tant a les portes d’accés com a las calaixeres fetes a mida i que ocupen ambos laterals de la immensa sala amb parets de marbre acolorit. Es una autentica meravella… no la coneixíem d’anteriors viatges i ens ha sorprès.
Continua plovent i anem a visitar el Hospital Real, seu actual de la Universitat de Granada. Quatre patis conformen una creu i a la sala central una exposició d’un pintor anomenat Rodriguez Alfaro.
D’aquí ens dirigim a la església de San Juan de Dios on cobren un “donatiu” de tres euros per entrar. Un capellà ens dona accés a la Sagristia plena a vesar d’objectes arribats de tots els racons del mon. Es un lloc de pelegrinatge.
La església es barroca daurada miris on miris que imaginem enlluernadora amb totes les llums enceses. Fem un recorregut per tots els altars, capelles i capelletes, sants i santets. Es molt maca dins del estil barroc. Amb altres visitants ens fan l’honor d’accedir a la part del darrera del Altar on estan enterrades las despulles de San Juan de Dios. Las parets també daurades, plenes de reliquiaris.
D’aquí ens dirigim al Monestir de San Jerónimo que visitem. Un claustre neogòtic, un campanar, la mateixa distribució que hem trobat a la Cartuja al voltant del claustre, amb el refectori, la sala capitular, las capelles i la gran església barroca on destaca un magnífic retaule amb molts daurats.
Anem desprès a la església de San Justo i Pastor que trobem tancada i “trèiem el morro” a la facultat de dret que està just a tocar.
Anem a dinar a un altre restaurant de la cadena Salinas on mengem un pop a la galega que està prou bo. Amb cada beguda una tapa. Desprès descans al apartament abans de tornar a sortir per anar al Sacromonte.
Passem per un local anomenat el “Chien Andalous” on fan cada nit espectacles de flamenc i decidim reservar per aquell vespre. Pugem caminant cap el Sacromonte que es la part de les Coves i quan es comença a enfosquir agafem un bus que ens porta al Albaicin per on fem un tomb passant de nou pel mirador de San Nicolas i fem una visita a la Església Col·legiata de Nuestro Salvador amb un petit museu i un claustre bonic, la església no val res.
Anem baixant i repetim en la compra de dolços àrabs, comprem també uns bols de ceràmica “granaina” i anem a fer unes tapes a las Bodegas Castañeda (totalment recomanable per la seva qualitat i preu), plenes sempre de gom a gom, abans del espectacle de flamenc.
Le Chien Andalous està ple de turistes, de fet crec que som els únics del país. Una mica apretadets però gaudim força del espectacle.
Us deixo amb la festa flamenca. Demà continuarem amb l’ultim capítol. Fins aleshores.
——————————————————————————————————–
Cargol d'un restaurant de Granada - especialitat "CARACOLES"