El passat divendres 29 d’Octubre l’Imma i jo ens vam pujar a l’AVE a Barcelona. El tren va sortir puntualíssim a les 8:15 del mati de Sants i abans de les 13 hores ja estàvem caminant per l’estació de Còrdova. Inicialment l’intenció era aprofitar els nou dies que oferia el pont del 1 de novembre (mes aviat aqüeducte), per voltar de nou per ciutats d’Andalusia, amb el nostre cotxe…. però 5 dies abans vaig “aparcar” amb masses preses i una columna amb traïdoria i pel darrera, s’en va tirar a sobre…. des de aleshores estem amb el cotxe al taller. El nostre esperit “voltaire” no s’en va ressentir gaire i a les poques hores ja teníem els bitllets d’anada i de tornada amb l’AVE des de Còrdova. Realment es magnific poder viatjar des de Barcelona a Còrdova en menys de 5 hores… i sense passar per Madrid !!!
Estació de Còrdova
La nostra habitació - Hotel Viento10
Pati interior del Viento10
……..amb un taxi anem a un hotel petit “amb encant”, que no feia ni un mes que s’havia inaugurat, l’hotel Viento10… una molt bona elecció que recomano. Molta tranquil·litat i tot atencions, ja que es tracta d’un hotel amb 7 habitacions i el tracte es exquisit.
Sense mes esperar preguntem un lloc per dinar i descobrim el que serà el nostre lloc preferent a Còrdova, ja que de 5 dinars, 3 els varem fer a “Bodegas Campos” (els sopars casi tots de “tapeo”).
Quina meravella de cuina l’andalusa !!! Serà la nostra perdició durant aquests dies, ja que tan a Còrdova com a Granada no vam parar de endrapar sense limit. A Bodegas Campos, si aneu algun cop proveu “l‘arrós amb cua de Brau“, el “Salmorejo“, les “albergínies arrebossades“, “l’ajoblanco“, el “cochifrito“, la “cua de Brau sense os“… i el “gelat de taronja amb oli d’arbequina“…. estic escrivint això i em be salivera…. mireu la carta de la Bodega…. clicant aqui. Us ho recomano per la seva fantàstica cuina i per el lloc que te un encant molt especial.
No pretenc explicar en aquesta crònica fil per randa el que varem fer aquests 5 dies a Còrdova, perquè va ser un munt de passejades per el casc antic, 5 dies de “voltar” sense preses, badant …. menjant de conya…fent cada dia la migdiada… visitant museus; crec que les fotos parlaren per mi.
…. i per primer cop ens apropem a la meravella de Còrdova…. la mesquita.
El segon dia continuem passejant per els carrers i fent fotografies de les coses que ens sorprenen… desprès entrem al museu d’art i ens trobem que un museu desitjat, el del pintor Julio Romero de Torres, esta tancat fa mes d’un any, i ens portem un bon disgust perquè era una de les fites d’aquesta visita a Còrdova….
…visitem el museu arqueològic que ens agrada força i que conte part del teatre romà.
…. i continuem la nostra pasejada tornant a pasar de nou per la mesquita… però el seu interior el deixarem per un altre dia…avui es un mal dia ja que Còrdova com es pont está ple a vesar.
Però no ens estalviem cues, ja que al arribar al ALCAZAR, ens topem amb una cua de mes de mig hora per poder-ho veure-ho. Desprès el interior està de gom a gom però així i tot no el recordàvem tan maco… fa un dia esplèndid i ens assabentem que a Barcelona esta plovent força. Els jardins son espectaculars i estem una bona estona.
Al sortir ens anem a dinar a un lloc que també recomano… tipus “tapeo” però amb molta qualitat…. TABERNA PLATEROS que a mes a mes del Salmorejo i la cua de brau també excel·lents, te un bacallà fregit que està mortal.
…fem camí cap el hotel, passejant… i fem una bona mig diada. Impossible caminar amb la panxa tan plena. Desprès ens oferira, l’amo del hotel, fer un “jacutzi” en unes instal·lacions del propi hotel i que reserva per ser utilitzat en privat… acceptem encantats. Quina vida mes estressant !!!
Al sortir del hotel ja esta enfosquin i esperem passejant l’hora de sopar. Hem quedat amb la germana “petita” de l’Imma (i tooooota la seva família) que estan a Còrdova per casualitat, ja que per celebrar el seu 50 aniversari li han regalat aquest viatge.
Anem a sopar plegats a un restaurant de cuina internacional que m’han recomanat, però no es el que esperàvem; de totes maneres el que demanem està bo … sopem al exterior a un pati cordovès i ens ho passem de conya.
Demà tocarà veure l’interior de la Mesquita…. però això ho explicaré en una altre crònica.
Cliqueu AQUÍ si voleu llegir la segona part.
——————————————————————————————————-
